Cau un 95% l'entrada de migrants per la frontera sud d'Espanya: què ha canviat?

Per cada persona que ara creua sense permís la frontera sud d'Espanya, fa mig any, en passaven vint. El flux migratori s'ha reduït un 95% en els últims sis mesos.

L'any passat va ser intens al mar d'Alborán i a l'estret de Gibraltar i l'octubre va marcar un màxim, amb 11.010 persones. Des de llavors, les entrades no han parat de baixar, sobretot en el que portem de 2019: 4.104 persones al gener; 936, al febrer; 588, al març, i 249, fins el 18 d'abril.

Les causes que provoquen les migracions des de l'Àfrica, especialment la situació econòmica als països de l'Àfrica occidental, i la repressió de les protestes ciutadanes al Marroc, es mantenen. El que ha canviat és l'actitud de les forces de seguretat marroquines, que ara s'apliquen de debò a controlar la frontera.

Eduard Soler, investigador del CIDOB:

"El Marroc coopera més i té tots els instruments al seu abast per poder-ho fer, té unes forces de seguretat robustes: la guàrdia costera, la policia, l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència. Si vol, pot."

I, per això, la pregunta és: per què ara el Marroc vol controlar les fronteres i l'any passat no? Què ha canviat en els darreres mesos?

A l'octubre, la Unió Europea va aprovar una ajuda de 140 milions al Marroc per reforçar la frontera. I, al febrer, els reis d'Espanya van visitar Mohammed VI. El govern espanyol ho va aprofitar per signar onze convenis de col·laboració amb l'executiu de Rabat, un dels quals per limitar les migracions.

"El Marroc creu que encara pot aconseguir més, i aspira d'Espanya que li faci el paper d'advocat davant de la Unió Europea."

Soler també hi vincula la defensa de la sobirania del Sàhara Occidental i el moment electoral a Espanya. A l'actual govern del Marroc no li fa cap gràcia que un possible tripartit de dretes arribi a la Moncloa.

"Rabat encara té fresc el record de l'època d'Aznar i de totes les tensions que hi va haver, com la invasió de l'illa de Perejil."

Rescats al mar

La implicació del Marroc per controlar la frontera està a punt d'arribar al mar. El ministeri de Foment ha confirmat a TV3 que prepara un "acord operacional amb el Marroc" que "permeti actuar amb un procediment conjunt" en els rescats al mar d'Alborán i a l'estret de Gibraltar.

Fins ara, gairebé tots els rescats a l'aigua els feien els vaixells espanyols de Salvament Marítim, encara que fos en aigües territorials marroquines.

Però tres de les embarcacions de rescat que acostumaven a operar a la frontera sud ja s'han desplaçat cap al nord: la guardamar Calíope, a les Balears; la Polimnia, a Alacant, i el SAR Mastelero, a Cartagena.

Això deixa la riba sud del Mediterrani a punt perquè se n'ocupi el Marroc, tot i que Foment garanteix que, "si en algun moment, el Marroc sol·licita que mitjans espanyols intervinguin a la seva zona de seguretat, Salvament Marítim atendrà el requeriment".

Andrés García Berrio, advocat d'Irídia expert en les migracions al sud d'Espanya, tem que els canvis operatius de Salvament Marítim siguin en realitat "una retirada progressiva" i adverteix del que pot passar si les persones migrants són retornades al Marroc:

"Podran ser víctimes de maltractaments, tortures i detencions arbitràries."

Les ONG han documentat nombroses vulneracions dels drets humans al Marroc. Consta que la policia fa sovint batudes contra persones migrants, i les envia "al desert o en zones del sud del país pròxims a la frontera amb Algèria o Mauritània", diu Soler, per allunyar-les de la frontera.

L'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) i Amnistia Internacional han arribat a demanar que el país no es consideri port segur i que, per tant, no s'hi autoritzin els desembarcaments.

Noves rutes

Les persones que no poden arribar a Espanya no desapareixen. Moltes malviuen en camps de refugiats als afores de les grans capitals marroquines. Altres comencen a buscar altres rutes per arribar a Europa.

Al contrari del que ha passat a Andalusia, l'arribada de pateres ha augmentat lleugerament el 2019 a les illes Canàries. I, en els últims dies, han arribat tres embarcacions a la platja de la Cortadura, a Cadis ciutat, un destí inèdit que suggereix que es pot haver obert un nou camí, més a l'est.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, diu que tres pateres no indiquen que hi hagi una ruta nova i, en canvi, creu que la disminució de les arribades en els últims mesos certifica que la cooperació amb els països d'origen i de trànsit de les migracions ha començat a donar fruits.