Cau una xarxa que extorsionava clients de webs falses de cites, amb més de 2.000 víctimes

La Policia Nacional ha desmantellat un call center situat a Alacant des d'on, segons els investigadors, es duien a terme estafes conegudes com "l'extorsió del sicari" i "l'estafa del fill en perill".

L'operatiu ha culminat amb la detenció de 73 persones que formaven part d'una organització criminal altament estructurada, operativa les 24 hores del dia. L'entramat constava de diferents figures, com captadors, extractors i les anomenades "mules" i "veus", encarregades d'intimidar les víctimes.

Segons fonts policials, aquesta xarxa contactava amb persones que havien visitat pàgines web falses de cites. Un cop tenien accés al seu número de telèfon, iniciaven les extorsions. Es calcula que podrien haver obtingut més de 2 milions d'euros a través d'aquests enganys.

Per blanquejar els beneficis, utilitzaven empreses fictícies i perruqueries situades a València, gestionades per la mare del presumpte cap de l'organització.

Amenaces amb vídeos violents per aconseguir els pagaments

L'operació es va iniciar arran de la denúncia d'un home que havia transferit 6.000 euros després de rebre amenaces per part de suposats sicaris.

Després de contactar amb una dona a través d'una web de cites, va començar a rebre missatges intimidatoris d'un individu que afirmava que era el seu encarregat. Aquest li exigia diners per "haver fet perdre el temps" a la jove i l'amenaçava amb greus conseqüències si no pagava. Per reforçar la por, li enviaven vídeos i fotografies d'agressions brutals, incloent-hi amputacions.

"Concretes cita i llavors no et presentes ni avises que no hi vas. Et parlo per solucionar això de bones maneres, si no vols que els meus caps arribin a un altre tipus d'extrem", diu un dels missatges difós per la policia.

En aprofundir en la investigació, els agents van descobrir que aquest no era un cas aïllat, sinó que hi havia una xarxa criminal especialitzada en aquest tipus d'extorsions que feia el procés de manera massiva. Paral·lelament, els investigadors van detectar que aquesta mateixa organització també practicava l'"estafa del fill en perill", en què es feien passar per familiars de les víctimes per demanar diners urgentment amb l'excusa d'una suposada emergència.

Una organització criminal complexa

L'organització estava estructurada en diverses funcions clau. Primerament, els captadors s'encarregaven de reclutar "mules", sovint drogodependents, a les quals proporcionaven roba de marca perquè passessin desapercebudes en els bancs.

Aquestes persones obrien comptes bancaris a canvi de 50 euros per rebre els ingressos de les víctimes. En algunes ocasions, mitjançant anuncis de falses ofertes de treball, també obtenien les dades personals i el número de telèfon de persones que també utilitzaven per a l'activació de més comptes.

Les següents figures clau eren les "veus", que parlaven directament amb les víctimes per coaccionar-les i aconseguir els pagaments.

Per últim, els extractors retiraven ràpidament els diners ingressats per les víctimes i els lliuraven a la cúpula del grup.

S'ha determinat que el cap de l'organització disposava de quatre habitatges on, a banda de coordinar l'activitat criminal, es venien substàncies estupefaents. Per donar aparença de legalitat als ingressos il·lícits, es van crear empreses fictícies, una de les quals es presentava com una explotació agrícola amb treballadors contractats falsament.

La mare del cap de la xarxa actuava com a testaferro per gestionar aquests negocis fraudulents. Aquesta rebia al seu torn els diners d'un altre membre de la família, l'àvia, que s'encarregava de recollir els diners dels domicilis.

22 escorcolls simultanis i decomís milionari

Un cop portat a terme un llarg procés d'investigació, l'11 de febrer, la Policia Nacional va dur a terme 22 escorcolls simultanis a València, al municipi alacantí de Benissa i a Terrassa. En aquests operatius es va intervenir un total de 250.000 euros en efectiu (60.000 dels quals en criptomonedes), armes de foc i matxets i diverses substàncies estupefaents.

A més, es va requisar material informàtic, 90 telèfons mòbils, sis vehicles i documents relacionats amb l'activitat delictiva.

L'operatiu també va bloquejar 129 comptes bancaris, tres habitatges valorats en 270.000 euros i més de 20 vehicles. Les autoritats han confirmat que, fins ara, hi ha 85 denúncies per aquests fets, però es creu que el nombre real de víctimes pot superar les 2.000.

Detencions i mesures judicials

En total, han estat detingudes 73 persones: 64 a València, set a Benissa i dues a Terrassa.

Se'ls acusa de delictes d'extorsió, estafa, pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals, tràfic de drogues i usurpació d'identitat. Set dels detinguts ja han ingressat a la presó.

Les autoritats continuen investigant per identificar noves víctimes i altres possibles membres de la xarxa. La Policia Nacional ha alertat la ciutadania sobre aquestes modalitats d'estafa i recomana extremar la precaució en l'ús de webs de cites i davant missatges sospitosos que demanin diners urgentment. L'operació continua oberta i no es descarten més detencions en els propers dies.