Cauen les borses, el deute i el petroli: s'acumulen els senyals de frenada econòmica

Al Regne Unit, el nou govern de Liz Truss ha anunciat aquest divendres la retallada d'impostos més gran en dècades, i la lliura i els bons s'han desplomat, fent evident la por a la recessió econòmica.

És un sentiment general. Hi ha hagut sacsejada a les borses i els mercats internacionals, amb l'euro a mínims i el petroli a la baixa.

Les borses cotitzen expectatives i les que tenen els inversors arreu del món no són ara mateix gaire encoratjadores. La inflació ha obligat els bancs centrals a apujar el preu del diner, i això afecta les empreses, que es financen a preus més alts i que veuen com el consum privat recula.

Són menys vendes i menys beneficis en un context de preus desbocats de l'energia, que fan retallar dràsticament totes les previsions de creixement.

La borsa espanyola ha tancat amb una caiguda de gairebé el 2,5% i l'Ibex-35 ha perdut els 7.600 punts, el nivell més baix des del novembre del 2020. 

Des de principi d'any, el principal índex mundial, l'S&P 500 nord-americà perd un 23%, el mateix que es deixa el DAX alemany. L'Ibex-35 cau menys, un 13%. Tots aquests mercats estan en mínims anuals.

Rebaixa d'impostos als britànics

Sota el comandament de Liz Truss, el govern britànic ha tornat a les polítiques de Margaret Thatcher, amb la retallada fiscal més important en 50 anys. Així és com vol impulsar l'economia i plantar cara a la inflació. 

S'han anunciat més de 30 mesures, com la reducció de l'impost per comprar propietats; el de la renda; acabar amb el límit de bonificacions per a banquers; eliminar els impostos que les empreses paguen per beneficis o revertir l'última pujada de la taxa per a la seguretat social.

Segons l'Institut d'Estudis Fiscals, tot això només beneficia les rendes més altes, però el ministre d'Economia, Kwasi Kwarteng, assegura que es tracta de "posar més diners a les butxaques dels negocis i les famílies".

De moment, la resposta als mercats ha estat contundent: respecte al dòlar, la lliura ha caigut a un nou mínim en 37 anys.

Els inversors veuen amb escepticisme la rebaixa d'impostos perquè no tenen clar d'on sortiran els diners per pagar les ajudes als rebuts de la llum i el gas.

I tot plegat poques hores després que el Banc d'Anglaterra apugés el tipus d'interès al 2,25% i que advertís que el Regne Unit ja podria estar, ara mateix, en recessió.

Aquest dimecres, coincidint amb un dòlar en màxims de dècades en relació amb l'euro, la Reserva Federal dels Estats Units va tornar a apujar els tipus d'interès tres quarts de punt.

Els estats també pateixen

Tal com els passa a les empreses, als estats també els surt ara més car col·locar els seus bons, és a dir, han de pagar més interessos per atreure els inversors als mercats de deute.

Com a exemple, el bo americà a un any rendeix un 4%, deu vegades més que a principis d'any.

A Europa, al bo alemany a 12 mesos se li demana gairebé el 2%. Res a veure amb la situació de fa nou mesos, quan rendia en negatiu. En altres paraules, el tresor alemany ha passat de cobrar per vendre el seu deute a haver de pagar interessos.  

Petroli i metalls

Pel que fa a les matèries primeres, el petroli, afectat per la por a una frenada econòmica, també marca mínims de l'any. I això a les benzineres s'haurà de continuar notant.   

Els metalls ja fa mesos que cotitzen a la baixa. Una recessió en frenaria el consum a la indústria i també a la construcció.