Cava, Corpinnat i Clàssic Penedès: la batalla dels vins escumosos catalans
Tots vam aprendre que, del vi escumós fet aquí amb el mètode tradicional de segona fermentació a l'ampolla, el mateix mètode que utilitza el xampany francès, n'havíem de dir "cava". I el Consell Regulador del Cava era qui en regulava la producció en diverses zones de Catalunya i també a La Rioja, Aragó, Extremadura i el País Valencià.
Però des de fa un temps la cosa s'ha complicat, perquè alguns petits elaboradors catalans han decidit posar-se sota el paraigua de la Denominació d'Origen Penedès. I, més recentment, altres elaboradors penedesencs de prestigi també han decidit sortir de la DO Cava per crear la marca col·lectiva europea Corpinnat.
Un nou panorama dels escumosos en què a molts consumidors encara els costa situar-se. A "Valor afegit" han intentat recollir les raons i els arguments de tots plegats.
El cava també es reinventa
Als cellers de Juvé&Camps, al centre de Sant Sadurní d'Anoia, estan començant a etiquetar ampolles d'acord amb la nova normativa del Consell Regulador del Cava. A les etiquetes de certificació de la denominació d'origen, ara hi apareix la zona on s'ha produït, en aquest cas Catalunya, identificat com a Comtats de Barcelona, i la subzona, Valls d'Anoia-Foix, és a dir, el Penedès.
Però també que es tracta d'un cava de guarda superior, que vol dir que ha envellit a la cava més de 18 mesos i prové de vi ecològic. Són canvis que, segons el president de la DO Cava, Javier Pagès, busquen prestigiar-lo:
"Crec que és un augment de prestigi, en general, perquè en tot el que és aprofundir en les seves criances, en el tema de l'origen, en la sostenibilitat, jo crec que això el consumidor ho veu com un enriquiment del producte."
Pere Ventura és la quarta generació d'una família de tradició vinícola lligada al territori. Per ell, els canvis en la normativa del cava haurien de servir perquè tant els agricultors com els petits elaboradors puguin obtenir, al mercat, un millor rendiment del seu esforç.
"Aquestes etiquetes donen l'oportunitat al petit agricultor perquè aquell esforç de més que fa a la seva vinya li doni els arguments per anar a vendre aquell raïm a un elaborador a més preu", assegura Ventura.
Una ferida que encara cou
Per ell, l'escissió d'alguns cellers que han abandonat la DO Cava per crear Corpinnat treu força al sector i al territori:
"Les escissions el que fan és crear confusió en el consumidor. I crec que amb la solidaritat que haurien de tenir, avui, amb aquesta sostenibilitat d'un territori, seria necessari que hi hagués un replantejament per tornar a anar junts."
Amb tot, el president del Consell Regulador, Javier Pagès, no confia que hi tornin: "L'avantatge que ara tenen és que no tenen aquest control que dona la mateixa denominació d'origen. Tenen més flexibilitat, més llibertat." I hi afegeix que ara "poden dir coses que després no tenen per què estar auditades per gent independent".
Corpinnat, una altra manera de fer
Molt a prop del celler Pere Ventura, a Sant Sadurní, en unes vinyes de Sabaté i Coca hi estaven instal·lant feromones per combatre el corc del raïm. Aquestes hormones desorienten l'insecte i així s'evita que es reprodueixi. És un remei ecològic contra la plaga.
Aquest altre agricultor i elaborador de vins és un dels que, juntament amb uns quants més, van crear fa quatre anys la marca col·lectiva Corpinnat i van acabar sortint de la denominació d'origen Cava.
Marcel Sabaté diu que, quan van prendre la decisió, buscaven poder donar més valor als seus escumosos:
"Per a aquest tipus d'elaboració, que és una elaboració des de la vinya fins a l'ampolla totalment de la mateixa família o del mateix celler, per a això no hi havia un nom que identifiqués aquesta particularitat d'empreses. Llavors, Corpinnat pensàvem que era un segell de qualitat que ens podia anar molt bé a nosaltres i a tots els que s'hi volguessin afegir."
Per Ton Mata, el president de Corpinnat, "era molt difícil, en les circumstàncies que hi havia, poder explicar una cosa tan senzilla com d'on ets, d'on és el nostre vi, i una altra cosa tan senzilla com ara com està fet aquest vi". "Bàsicament per aquests dos motius es va crear Corpinnat", assegura.
Un revulsiu per al sector dels escumosos
Ara, a Corpinnat ja són 11 cellers que s'han autoobligat a complir unes normes de qualitat molt exigents en tota la seva producció i auditar-ho. Marcel Sabaté assegura que algunes coses com collir a mà el raïm, treballar amb varietats autòctones i amb vinyes de la propietat o de selecció d'algun viticultor, ja les feien. Però hi afegeix:
"La criança també la fèiem, però, esclar, passar de nou mesos a divuit mesos... Això vol dir posar-te al davant una etapa d'un any o de dos anys mínim a la vista. I això sí que, per a nosaltres, va ser una part dura i difícil també econòmicament parlant."
Un d'aquests compromisos també és pagar el raïm a uns preus dignes perquè el pagès s'hi pugui guanyar la vida. L'any passat, el mínim van ser 70 cèntims el quilo, el doble que alguna gran marca.
A Corpinnat consideren que la seva iniciativa també està empenyent els canvis al cava. "Està sent, ha estat i serà encara més, possiblement, un catalitzador, un revulsiu, d'un sector que era absolutament immobilista", assegura Ton Mata, que afegeix: "El nostre objectiu és aquest, és dir: ostres, intentem fer alguna cosa per aquest territori."
Clàssic Penedès, el camí cap a una nova denominació d'origen
El Sergi Colet és un viticultor de Sant Martí Sarroca, a l'Alt Penedès, que va decidir fa uns quants anys elaborar i comercialitzar els seus propis vins. Al començament feia vins escumosos amb el mètode tradicional sota el paraigua de la DO Cava, però el 2005 va decidir passar-se a la DO Penedès.
"En qualsevol lloc del món, quan algú presenta una ampolla de vi a la taula, és importantíssim poder agafar un mapa i poder assenyalar d'on ets. I això la DO Penedès ens ho donava com a vi escumós del Penedès --encara no es deia Clàssic Penedès en aquell moment--, i vam optar per aquest camí", explica.
Actualment, hi ha 16 cellers petits que fan Clàssic Penedès. Ara, han decidit fer un pas més i impulsar una nova denominació d'origen només per als vins escumosos.
La DO Penedès quedaria per als vins tranquils i la DO Clàssic Penedès per a les bombolles. La zonificació que està fent la DO Cava, però, la continuen trobant insuficient.
Agustí Torelló és portaveu de la DO Penedès: "Algú es pregunta cap a on ha d'anar el Penedès. Mereixem ser una DO? O, potser, mereixem ser la subzona d'una zona d'una denominació d'origen pluriautonòmica? La resposta és molt clara."
És possible la confluència?
Creuen que la creació d'una DO Clàssic Penedès, que preveuen que pot ser realitat en tres anys, aplanarà el camí perquè s'hi integrin també els cellers de Corpinnat. Segons Agustí Torelló, "les converses que tenim són molt properes, estem molt a prop de tot". "A partir que creem la DO pròpia de vins escumosos del Penedès, no ens separarà absolutament res", assegura.
Amb només 20 hectàrees de vinya, el Sergi Colet dona feina a vuit empleats. Un dels problemes més greus al Penedès és la supervivència de moltes explotacions pels preus tan baixos que es paguen pel raïm. Per ell, la sortida ha de passar perquè molts pagesos també tornin a fer els seus propis vins, com s'havia fet tradicionalment.
"És importantíssim que tornin a néixer molts i molts cellers. Aquí diem que n'hi ha més de 300, però a la Xampanya n'hi ha més de 5.000... Per tant, ens fa falta que neixin molts cellers que són viticultors que comencin a fer un altre cop el vi a casa seva i seleccionin la millor vinya per fer-lo embotellat, i de mica en mica els quilos de raïm que ara estan venent aniran passant-los a casa seva", afirma.
Per Torelló, el futur d'aquest territori també passa per tornar a donar valor a la pagesia després d'anys en què els interessos dels grans elaboradors han marcat aquest sector:
"El viticultor és la pedra angular del territori. No es pot fer territori sense que tots els elements i tots els actors del territori, sobretot que els arquitectes del territori, que són els nostres pagesos, es puguin guanyar la vida."