CDC edita un manual amb instruccions per actuar a les xarxes socials
Convergència Democràtica de Catalunya ha editat un manual de ciberactivisme per instruir els seus militants i simpatitzants de cara a la seva participació a les xarxes socials. El document, de 24 pàgines apaïsades, marca les pautes de l'activitat que han de tenir amb els blogs i un lloc tan popular com Facebook, a més de convocar-los a participar en campanyes breus que aquest partit polític vulgui posar en marxa quan ho cregui oportú.
El 23 de gener, aquest mitjà explicava la posada en marxa d'una xarxa social de CiU anomenada Cativistes i d'un pla de formació de centenars de ciberactivistes. El manual és la peça essencial d'aquest pla que, segons fonts de CDC, ja ha començat amb sessions en diverses localitats.
La presentació que hi escriu David Madí, secretari executiu d'estratègia i comunicació de CDC, comença amb aquesta afirmació: "Tens a les mans el manual per convertir-te en un activista polític a la xarxa."
Madí convoca els militants i simpatitzants a participar a les xarxes socials i fins i tot ho concreta amb la petició que es facin comentaris en xarxes i fòrums, es reenviïn vídeos i textos i s'escriguin missatges dedicant-hi una estona cada dia: "Són aquells deu minuts que ens poden fer guanyar un país", diu.
El manual, que es pot trobar a la intranet de CDC i del qual se n'ha fet una acurada edició impresa amb els colors corporatius d'aquesta organització política, compta amb una introducció sobre el fenomen web 2.0 i els hàbits d'urbanitat que s'haurien de seguir a internet, l'anomenada "netiquette". Tot seguit, repassa les diverses xarxes on es poden dur a terme accions d'activisme polític.
En aquest capítol, el manual recomana que no es perdi el temps "en aquells llocs on detecteu que són propensos al debat mitjançant la desqualificació" i acudir allà "on es genera una conversa més adient per als interessos del partit". Els ciberactivistes han de "defensar sempre amb determinació el discurs que s'indica des del partit"
Participar a Facebook, evitar el debat a Twitter
Així, el manual presenta Facebook com "una eina clau a l'hora de portar a terme accions d'activisme polític" i recorda que "és important donar suport al perfil oficial de CiU a Twitter mitjançant la difusió del seu missatge". Suggereix reenviar missatges ("tweets") del partit i enllaçar amb articles "propers al partit". I indica expressament que en aquest servei de missatges breus (no poden excedir els 140 caràcters) s'eviti "allargar les possibles disputes que sorgeixin". Pel que fa als blogs, proposa que s'incorporin a l'agregador de blogs de CiU, de la mateixa manera que convida a veure i fer córrer els vídeos que el partit té a YouTube.
A banda d'aquestes recomanacions polítiques, el manual explica com funcionen cadascuna d'aquestes eines per a aquells militants i simpatitzants que no tinguin l'hàbit d'usar-les i, a les últimes pàgines, se centra a presentar extensament la seva xarxa Cativistes.
Campanyes ràpides i dirigides
El manual de ciberactivisme es tanca amb una capítol molt breu, que els autors han titulat "acció digital", definida com una activitat "col·lectiva i organitzada des del partit". La indicació és concisa: "Cada ciberactivista la durà a terme de forma individual, però la informació, els llocs on es recomanarà efectuar-la i els temps corresponents provindran del partit." Aquestes "campanyes exprés", com també s'hi refereix el text, s'activaran de forma puntual per donar suport a l'estratègia de comunicació de CiU.
Normes de comportament
A més de les recomanacions polítiques i les explicacions sobre el funcionament de les xarxes, el manual posa molt d'èmfasi en les qüestions d'estil. En primer lloc, descriu un "nou escenari" en el qual "els usuaris exigeixen honestedat digital" i el contrasta amb l'allunyament dels ciutadans de les institucions i els partits. Seguidament, assumeix que els missatges tenen més eficàcia si arriben des de persones i no des dels estaments oficials de la política, i conclou aquest apartat amb un seguit de normes d'estil: el "respecte rigorós, no incordiar o molestar la resta d'individus de l'espai on interactuem", mantenir un discurs coherent, escriure amb correcció i comprendre que la conversa inclou el fet d'escoltar a més de parlar". Les recomanacions en aquesta matèria es poden resumir amb aquesta frase: "Comporta't com vulguis que es comportin amb tu."
Polèmica sobre l'estil
La prevenció té molt de sentit perquè les qüestions d'estil a la xarxa ja han provocat polèmica. Fa pocs dies, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va destituir de tots els seus càrrecs municipals Miguel Àngel Martín, del PSC, després que insultés la directora de TVC, Mònica Terribas, en un comentari personal a Facebook.
Quasi al mateix temps, un dels ciberactivistes més reconeguts i prolífics de CDC, Ruben Novoa, abandonava de forma temporal la militància en aquest partit, a petició de Felip Puig, després que, en un article del seu blog, desqualifiqués la directora d'informatius de la televisió pública catalana, Rosa Marqueta.
Les dues situacions van alimentar un breu debat sobre el fet que els mitjans de comunicació prestin atenció al que diuen a les xarxes socials militants de partits polítics que no es troben a la primera línia. Es va produir una circumstància reveladora quan el també ciberactivista José Rodríguez, vinculat a la UGT, va escriure un apunt al seu blog per lamentar que Novoa veiés limitada la seva possibilitat d'expressió, tot i discrepar-ne.
En tot cas, sembla que a CDC no estan disposats a córrer el risc que algú s'esbravi més del compte i el manual es mostra amb claredat a favor d'un ciberactivisme més dialogant que agressiu.
Aquest manual de ciberactivisme és un dels projectes que preparava des de fa temps la sectorial de noves tecnologies de Convergència, creada el setembre de 2008, que té el seu pla d'acció penjat a la xarxa. En aquest grup, a més del responsable del web, Roc Fernandez, hi ha bloguistes força seguits, a part del mateix Ruben Novoa, que n'ha quedat exclòs, com ara Salvador Grifell, Marc Pallarès i Martí Cabré.
Dictador i mafiós
De tota manera, no serà fàcil perquè els ànims semblen prou encesos. Una prova és que el mateix Grifell, quan fa pocs dies escrivia un article sobre l'elecció del nou membre del consell de govern de la CCMA, ho il·lustrava amb una imatge d'"El gran dictador", que és, com se sap, una paròdia d'Adolf Hitler. Cabré no dubtava a posar aquest títol a uns dels seus apunts: "PSCorleone."
La campanya electoral no ha començat, però a la xarxa ja fa mesos que s'esmolen els arguments i la batalla dels bits agafa forma.
La presentació que hi escriu David Madí, secretari executiu d'estratègia i comunicació de CDC, comença amb aquesta afirmació: "Tens a les mans el manual per convertir-te en un activista polític a la xarxa."
Madí convoca els militants i simpatitzants a participar a les xarxes socials i fins i tot ho concreta amb la petició que es facin comentaris en xarxes i fòrums, es reenviïn vídeos i textos i s'escriguin missatges dedicant-hi una estona cada dia: "Són aquells deu minuts que ens poden fer guanyar un país", diu.
El manual, que es pot trobar a la intranet de CDC i del qual se n'ha fet una acurada edició impresa amb els colors corporatius d'aquesta organització política, compta amb una introducció sobre el fenomen web 2.0 i els hàbits d'urbanitat que s'haurien de seguir a internet, l'anomenada "netiquette". Tot seguit, repassa les diverses xarxes on es poden dur a terme accions d'activisme polític.
En aquest capítol, el manual recomana que no es perdi el temps "en aquells llocs on detecteu que són propensos al debat mitjançant la desqualificació" i acudir allà "on es genera una conversa més adient per als interessos del partit". Els ciberactivistes han de "defensar sempre amb determinació el discurs que s'indica des del partit"
Participar a Facebook, evitar el debat a Twitter
Així, el manual presenta Facebook com "una eina clau a l'hora de portar a terme accions d'activisme polític" i recorda que "és important donar suport al perfil oficial de CiU a Twitter mitjançant la difusió del seu missatge". Suggereix reenviar missatges ("tweets") del partit i enllaçar amb articles "propers al partit". I indica expressament que en aquest servei de missatges breus (no poden excedir els 140 caràcters) s'eviti "allargar les possibles disputes que sorgeixin". Pel que fa als blogs, proposa que s'incorporin a l'agregador de blogs de CiU, de la mateixa manera que convida a veure i fer córrer els vídeos que el partit té a YouTube.
A banda d'aquestes recomanacions polítiques, el manual explica com funcionen cadascuna d'aquestes eines per a aquells militants i simpatitzants que no tinguin l'hàbit d'usar-les i, a les últimes pàgines, se centra a presentar extensament la seva xarxa Cativistes.
Campanyes ràpides i dirigides
El manual de ciberactivisme es tanca amb una capítol molt breu, que els autors han titulat "acció digital", definida com una activitat "col·lectiva i organitzada des del partit". La indicació és concisa: "Cada ciberactivista la durà a terme de forma individual, però la informació, els llocs on es recomanarà efectuar-la i els temps corresponents provindran del partit." Aquestes "campanyes exprés", com també s'hi refereix el text, s'activaran de forma puntual per donar suport a l'estratègia de comunicació de CiU.
Normes de comportament
A més de les recomanacions polítiques i les explicacions sobre el funcionament de les xarxes, el manual posa molt d'èmfasi en les qüestions d'estil. En primer lloc, descriu un "nou escenari" en el qual "els usuaris exigeixen honestedat digital" i el contrasta amb l'allunyament dels ciutadans de les institucions i els partits. Seguidament, assumeix que els missatges tenen més eficàcia si arriben des de persones i no des dels estaments oficials de la política, i conclou aquest apartat amb un seguit de normes d'estil: el "respecte rigorós, no incordiar o molestar la resta d'individus de l'espai on interactuem", mantenir un discurs coherent, escriure amb correcció i comprendre que la conversa inclou el fet d'escoltar a més de parlar". Les recomanacions en aquesta matèria es poden resumir amb aquesta frase: "Comporta't com vulguis que es comportin amb tu."
Polèmica sobre l'estil
La prevenció té molt de sentit perquè les qüestions d'estil a la xarxa ja han provocat polèmica. Fa pocs dies, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va destituir de tots els seus càrrecs municipals Miguel Àngel Martín, del PSC, després que insultés la directora de TVC, Mònica Terribas, en un comentari personal a Facebook.
Quasi al mateix temps, un dels ciberactivistes més reconeguts i prolífics de CDC, Ruben Novoa, abandonava de forma temporal la militància en aquest partit, a petició de Felip Puig, després que, en un article del seu blog, desqualifiqués la directora d'informatius de la televisió pública catalana, Rosa Marqueta.
Les dues situacions van alimentar un breu debat sobre el fet que els mitjans de comunicació prestin atenció al que diuen a les xarxes socials militants de partits polítics que no es troben a la primera línia. Es va produir una circumstància reveladora quan el també ciberactivista José Rodríguez, vinculat a la UGT, va escriure un apunt al seu blog per lamentar que Novoa veiés limitada la seva possibilitat d'expressió, tot i discrepar-ne.
En tot cas, sembla que a CDC no estan disposats a córrer el risc que algú s'esbravi més del compte i el manual es mostra amb claredat a favor d'un ciberactivisme més dialogant que agressiu.
Aquest manual de ciberactivisme és un dels projectes que preparava des de fa temps la sectorial de noves tecnologies de Convergència, creada el setembre de 2008, que té el seu pla d'acció penjat a la xarxa. En aquest grup, a més del responsable del web, Roc Fernandez, hi ha bloguistes força seguits, a part del mateix Ruben Novoa, que n'ha quedat exclòs, com ara Salvador Grifell, Marc Pallarès i Martí Cabré.
Dictador i mafiós
De tota manera, no serà fàcil perquè els ànims semblen prou encesos. Una prova és que el mateix Grifell, quan fa pocs dies escrivia un article sobre l'elecció del nou membre del consell de govern de la CCMA, ho il·lustrava amb una imatge d'"El gran dictador", que és, com se sap, una paròdia d'Adolf Hitler. Cabré no dubtava a posar aquest títol a uns dels seus apunts: "PSCorleone."
La campanya electoral no ha començat, però a la xarxa ja fa mesos que s'esmolen els arguments i la batalla dels bits agafa forma.
