Charles Michel veu "legal" un mur a la frontera de Polònia i Bielorússia pagat per la UE

Lluny d'alleujar-se, la situació a la frontera de Polònia amb Bielorússia està enquistada i la Unió Europea ha admès que és una amenaça per a tot Europa.

En la manera de respondre-hi, però, hi ha matisos.

Mentre que la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, ha anunciat que la setmana que ve ampliaran les sancions contra el règim d'Aleksandr Lukaixenko, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anat més enllà. Michel ha plantejat que seria "legal" pagar amb fons europeus un mur a les fronteres exteriors de la UE.

Michel ha defensat aquesta possibilitat després de reunir-se amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki:

"Pel que fa a la infraestructura física per protegir les fronteres, segons l'opinió dels serveis jurídics del Consell Europeu, és legalment possible, en el marc actual, finançar infraestructures. És una decisió que ha de prendre la Comissió."

El dirigent europeu ha reclamat actuar "amb rapidesa i fermesa" davant un "atac híbrid, brutal, violent i indigne".

Els ministres de l'Interior de 12 països (Àustria, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Estònia, Grècia, Hongria, Lituània, Letònia, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia) van adreçar-se per escrit a la Comissió a l'octubre per demanar finançament per construir les parets.

Von der Leyen, però, es va oposar a sufragar els costos d'aixecar murs a les fronteres.

La dirigent de l'executiu comunitari, de visita a Washington, ha coincidit amb Polònia a denunciar que el que passa a la frontera "no és una crisi migratòria", sinó "un intent d'un règim autoritari per desestabilitzar els seus veïns demòcrates".

Von der Leyen ha explicat que imposaran més sancions a Minsk i als facilitadors de l'arribada de persones migrades a la frontera:

"Estudiarem la possibilitat de sancionar les companyies aèries que facilitin el trànsit de persones cap a Minsk i després cap a la frontera de la UE i Bielorússia."

Polònia preveu construir un mur de més de 100 quilòmetres a la frontera, amb un cost de 353 milions d'euros. I Lituània ja l'ha començat a aixecar, amb la idea que s'allargui 300 quilòmetres.

15.000 efectius desplegats

Els milers de migrants que volen entrar a territori europeu estan bloquejats al llarg de 400 quilòmetres de frontera.

Més de 2.000 s'estan en un campament prop del poble de Kúznica.

Tots malviuen en condicions molt dures i amb fred rigorós. De fet, 10 persones han mort els últims dos mesos a la frontera, 7 de les quals en territori polonès.

Bona part provenen del Kurdistan iraquià, però també n'hi ha de Síria, el Iemen o la Costa d'Ivori. I són en terra de ningú, perquè Polònia va aprovar mesures que permeten l'expulsió per la força dels immigrants sense papers i Minsk va derogar l'acord de readmissió amb la UE.

Polònia acusa Minsk de facilitar-los visats perquè arribin en vols comercials i portar-los directament a la frontera i, fins i tot, donar-los estris per superar la reixa de filferro amb ganivetes que hi ha instal·lada. És el que ha batejat com a "guerra híbrida".

El país ha reforçat el control de la frontera i hi té desplegats 15.000 efectius. També té activat l'estat d'emergència als gairebé 200 municipis fronterers, per limitar l'accés de civils a la zona conflictiva.

Varsòvia reclama més pressió contra Bielorússia per evitar el "xantatge polític", cooperació amb l'OTAN i que s'aturi el trànsit aeri entre l'Orient Mitjà i Minsk.

També ha criticat la presència de periodistes a la zona perquè diu que assumeixen les "fake news" del règim de Lukaixenko i Rússia.

Polònia denuncia que "homes uniformats" disparen bales de fogueig contra els soldats mobilitzats o els apunten amb fusells i que els militars bielorussos donen instruccions als grups de migrants, que s'han dividit en diversos grups per intentar creuar la malla de filferro que els barra el pas.

Merkel truca a Putin, que no té pressa

La cancellera alemanya en funcions, Angela Merkel, ha telefonat al president rus, Vladímir Putin, perquè faci valer la influència que té en el govern de Lukaixenko i l'ha advertit contra "la instrumentalització d'immigrants" contra la Unió Europea.

Segons la cancelleria, en aquesta conversa, Merkel ha qualificat d'"inhumà" i "inacceptable" el comportament de Bielorússia .

Putin, però, no sembla tenir pressa per rebaixar la tensió. El Kremlin, que ha enviat bombarders a sobrevolar territori bielorus, ha instat la UE a establir "contactes directes" amb Minsk.

Bielorússia nega que la situació actual sigui cap venjança per les sancions que la UE li va imposar l'any passat per la brutal repressió de manifestants i opositors l'any passat.

A finals de maig, però, Lukaixenko, que dirigeix el país amb mà de ferro des del 1994, va advertir que no aturaria "les drogues ni els migrants" en la ruta cap a Europa en represàlia per les sancions.