Científics de tot Europa treballen per seqüenciar el genoma de les espècies del continent
Conèixer el genoma de les espècies pot tenir repercussions per als ecosistemes, la resiliència al canvi climàtic i en aplicacions de la biomedicina i la biotecnologia
Investigadors d'una trentena de països europeus han treballat plegats en el projecte pilot de l'Atles Europeu de Genomes de Referència (ERGA).
Darrere d'aquest projecte, que ha permès produir genomes de referència d'alta qualitat d'un centenar d'espècies del continent, hi ha la tasca de lluitar contra la pèrdua de la biodiversitat.
El pilot, que s'ha fet sense finançament i de manera voluntària, ha permès fixar les bases per generar mapes d'ADN d'alta qualitat a gran escala en el territori europeu.
Per Rosa Fernández, investigadora principal de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) i membre del comitè executiu d'ERGA, els projecte ha servit perquè els diferents països es coordinessin i transferissin coneixement per accelerar la generació de genomes.
"De manera individual, cada laboratori triga molts anys a generar genomes i representa molts diners i recursos humans. En canvi, si ho fem en comú és molt més senzill, barat i molt més ràpid."
Un altre objectiu del programa és democratitzar la informació obtinguda i posar-la en bases de dades públiques perquè la comunitat científica hi pugui accedir a l'hora de fer investigacions.
La participació del CNAG i l'IBE
El Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica de Barcelona (CNAG) és un dels hubs d'anàlisi genòmica designats pel projecte europeu.
Des del CNAG han seqüenciat i assemblat genomes d'espècies d'Espanya i Andorra.
"Hem utilitzat mètodes de seqüenciació d'última generació", explica Taylor Alioto, cap de l'Equip d'Assemblatge i Anotació del Genoma del CNAG.
Radiografiar el genoma de les espècies és possible gràcies a les noves plataformes de seqüenciació i als complexos algorismes bioinformàtics.
Per la seva banda, l'IBE és un centre neuràlgic d'ERGA de recollida de mostres de tots els punts calents de biodiversitat. Finalitzat el pilot, ja estan en procés de fer més gran el projecte.
Actualment, tenen 12.000 mostres per valorar-ne l'interès i enviar-les als centres de seqüenciació.
Què amaguen els gens?
La informació que proporciona l'anàlisi dels gens és bàsic per saber com una espècie pot adaptar-se al mitjà i sobreviure.
"Tenir genomes de molt bona qualitat ens permet explorar com estan de sanes les poblacions i això pot repercutir en polítiques de conservació i protecció. Amb la informació del que contenen els genomes podem saber com està canviant la mida de les poblacions", assegura Rosa Fernández de l'IBE.
"Ens ajuda a entendre quines espècies hem de protegir davant d'altres que tenen una heterogeneïtat més gran a nivell genètic."
Segons seu col·lega Taylor Alioto, del CNAG, "amb les seqüències dels gens podem estudiar les interaccions entre espècies i la seva adaptació al medi ambient".
Així, les dades que proporcionen els genomes poden tenir repercussions per als ecosistemes, per a la resiliència al canvi climàtic i fins i tot en biomedicina i biotecnologia.
Un exemple conegut són les esponges de mar, que tenen propietats antitumorals.
El repte del projecte del Biogenoma de la Terra
Aquest esforç pioner en l'àmbit europeu respon al repte internacional plantejat el 2018 pel projecte del Biogenoma de la Terra, que té com a objectiu seqüenciar tota la vida eucariota del planeta.
En la fase actual es vol obtenir els genomes de 150.000 animals, plantes i fongs de tot el món
Pels experts, la pèrdua de la biodiversitat és una de les amenaces globals més grans a què ens enfrontem.
Actualment, més de 46.000 espècies estan en perill d'extinció, segons la llista vermella de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura.
