Científics holandesos creen una hamburguesa desenvolupada en un laboratori a partir de cèl·lules mare de vaca
Un grup de científics holandesos han presentat la primera hamburguesa creada i desenvolupada artificialment en un laboratori a partir de cèl·lules mare bovines. Aquesta nova tècnica, que els creadors calculen que es podrà comercialitzar d'aquí a deu o vint anys, podria ser una bona solució per a l'escassetat alimentària.
RedaccióActualitzat
Un grup de científics holandesos han presentat aquest dilluns a Londres la primera "hamburguesa proveta", carn picada creada i desenvolupada artificialment en un laboratori a partir de cèl·lules mare bovines.
Els científics han aconseguit multiplicar les mostres de cèl·lules mare de vaca després d'alimentar-les amb nutrients i accelerar-ne el creixement gràcies a substàncies químiques. Al cap de tres setmanes de procés continuat, van obtenir més d'un milió de cèl·lules mare que, apartades en petits recipients, van fusionar-se fins a formar minúscules tires de múscul, d'aproximadament un centímetre de llargada i alguns mil·límetres d'ample.
20.000 d'aquestes tires es van congelar per passar-les posteriorment a temperatura ambient i convertir-les en una massa compacta d'hamburguesa a punt de ser cuinada. L'experta alimentària Hanni Rutzler i el periodista i escriptor Josh Schonwald han estat els primers a tastar aquesta hamburguesa de laboratori, cuinada pel xef Richard McGeown.
"Encara no és prou bona"
En la presentació, els científics han aclarit que encara treballen per donar un aspecte més autèntic a l'hamburguesa, perquè la carn procedent de laboratori és blanca i el gust, similar al de la carn de vaca, encara "no és prou bo". "Té una consistència perfecta, tot i que li falta sal i pebre i té un gust més suau que el de l'hamburguesa normal", ha indicat Rutzler, mentre que Schonwald ha subratllat que hi falta greix.
Pels experts, però, aquesta nova tècnica podria ser una bona solució a l'escassetat alimentària en un futur, a més d'una alternativa viable per als col·lectius contraris al consum de carn pel patiment que suposa per als animals.
Mark Post, de la Universitat de Maastricht, encapçala l'equip que ha inventat aquesta hamburguesa revolucionària, en un projecte que ha comptat amb una aportació de prop de 250.000 euros del cofundador de Google Sergey Brin. Post calcula que el producte es podrà comercialitzar d'aquí a uns 10 o 20 anys.
Els científics han aconseguit multiplicar les mostres de cèl·lules mare de vaca després d'alimentar-les amb nutrients i accelerar-ne el creixement gràcies a substàncies químiques. Al cap de tres setmanes de procés continuat, van obtenir més d'un milió de cèl·lules mare que, apartades en petits recipients, van fusionar-se fins a formar minúscules tires de múscul, d'aproximadament un centímetre de llargada i alguns mil·límetres d'ample.
20.000 d'aquestes tires es van congelar per passar-les posteriorment a temperatura ambient i convertir-les en una massa compacta d'hamburguesa a punt de ser cuinada. L'experta alimentària Hanni Rutzler i el periodista i escriptor Josh Schonwald han estat els primers a tastar aquesta hamburguesa de laboratori, cuinada pel xef Richard McGeown.
"Encara no és prou bona"
En la presentació, els científics han aclarit que encara treballen per donar un aspecte més autèntic a l'hamburguesa, perquè la carn procedent de laboratori és blanca i el gust, similar al de la carn de vaca, encara "no és prou bo". "Té una consistència perfecta, tot i que li falta sal i pebre i té un gust més suau que el de l'hamburguesa normal", ha indicat Rutzler, mentre que Schonwald ha subratllat que hi falta greix.
Pels experts, però, aquesta nova tècnica podria ser una bona solució a l'escassetat alimentària en un futur, a més d'una alternativa viable per als col·lectius contraris al consum de carn pel patiment que suposa per als animals.
Mark Post, de la Universitat de Maastricht, encapçala l'equip que ha inventat aquesta hamburguesa revolucionària, en un projecte que ha comptat amb una aportació de prop de 250.000 euros del cofundador de Google Sergey Brin. Post calcula que el producte es podrà comercialitzar d'aquí a uns 10 o 20 anys.
