Científics proposen l'estratègia Covid Zero per sortir del semiconfinament crònic actual

Aquest dissabte la pandèmia ha arribat a Catalunya a una altra xifra rodona: 500.000 positius registrats de coronavirus, i amb 2.700 malalts de Covid-19 ingressats, 723 a l'UCI.

S'arriba al mig milió en un moment en què hi ha en vigor tota una sèrie de restriccions socials i econòmiques que, a diferència de la primavera del 2020, s'estan convertint en cròniques.

Això passa perquè les xifres de malalts de Covid-19 als hospitals són massa altes i, per tant, encara es veu lluny el moment de relaxar les mesures.

L'estratègia Covid Zero

Però hi ha una altra possibilitat: endurir-les de manera radical per poc temps per reduir les interaccions socials i intentar tallar d'arrel les cadenes de transmissió del virus.

És el que es coneix com a estratègia Covid Zero, proposada entre d'altres pels investigadors de l'institut de recerca ISGlobal de Barcelona.

Segons l'epidemiòloga Anna Llupià, membre d'aquest institut, la solució que aporten les vacunes serà d'aplicació lenta, i no sabem encara quant de temps durarà la pandèmia:

"El marc temporal d'una pandèmia és llarg, i, per tant, quan abans siguem capaços d'actuar de forma preventiva, millor podrem respondre i mantenir la nostra manera de viure i salvaguardar tant les vides com l'economia."

Confinar fins a poder rastrejar

Els investigadors de l'ISGlobal proposen aplicar les estratègies que països com Singapur, el Vietnam, Nova Zelanda o l'Uruguai han assajat amb èxit, cosa que els ha permès eliminar moltes restriccions, fins i tot, totes.

En la majoria, quan els equips de rastreig de contagis es veuen desbordats, apliquen confinaments molt rigorosos, però curts, i relaxen les mesures quan les xifres han baixat molt i tornen a tenir capacitat de rastrejar pràcticament tots els contagis.

Aquí s'han relaxat les mesures quan encara no es podien rastrejar. En aquest sentit, Anna Llupià critica que a la tardor s'aixequessin les restriccions quan la taxa de contagis era molt alta:

"No cal arribar a zero, però sí que cal actuar molt abans. En el moment de l'obertura del novembre hi havia més de 1.000 casos diaris, allò no es correspon segurament amb la capacitat de traçar que hi havia en aquell moment."

Això implica, però, tenir un sistema de rastreig molt eficaç i, a més, començar a aplicar les restriccions quan encara hi ha molts pocs casos, encara que sigui difícil d'explicar a la població.

Més hospitals, més malalts

Segons l'investigador de la UOC Israel Rodríguez-Giralt, aquí, en canvi, es va optar per ampliar la capacitat dels hospitals, i això implica resignar-se a una taxa de contagis permanentment alta:

"Fins a quin punt és una mala estratègia en el nostre cas construir més hospitals, fer més lloc als hospitals, perquè en el fons el que ens està dient enganyosament és que tenim més capacitat per mitigar, però clar, també pagarem les conseqüències de deixar que el contagi augmenti i es cronifiqui."

"Tenim moltíssimes coses restringides permanentment"

Llupià remarca que això significa que les mesures restrictives, encara que siguin parcials, també es cronifiquen:

"Tenim toc de queda, hi ha molts negocis que no poden obrir tot el seu horari, estem perimetrats i no podem sortir del nostre municipi... Tenim moltíssimes coses restringides de forma permanent i de forma reiterada, com si això no fos un confinament, i per a mi això també és un confinament, però crònic."

La proposta de l'ISGlobal, concretada a finals de novembre, és molt similar a la que fan altres investigadors d'arreu del món, que reclamen confinaments molt rigorosos i curts.

Un exemple és l'organització EndCoronavirus.com, que fa un seguiment de la situació dels països i els classifica en funció dels resultats.

Aplanar o aixafar la corba?

De fet, ja a la primavera, i després d'un concepte que va fer fortuna, "aplanar la corba", en va venir un altre, "aixafar la corba", que consisteix precisament en aquesta estratègia.

Aplicar l'estratègia Covid Zero a Catalunya no seria fàcil, perquè l'administració autonòmica no disposa de les eines d'un estat, com, per exemple, el control de fronteres.

Però investigadors com Llupià creuen que hi ha molt marge, i que es pot fer si hi ha la voluntat d'aprofitar-lo:

"És possible? És totalment possible, és una qüestió d'ambició i de voler-ho fer."