Científics qüestionen la "desextinció" del llop terrible: són llops grisos "tunejats" genèticament

L'anunci fet per l'empresa Colossal Biosciences, que assegura haver recuperat una espècie extingida de llop, ha aixecat les sospites entre la comunitat científica. Alguns experts independents posen en dubte l'afirmació de Colossal i expliquen que no es pot parlar d'una "desextinció" del llop terrible, desaparegut ara fa més de 12.500 anys, sinó de la modificació genètica d'alguns gens de tres cadells de llops grisos que no els assimila completament a l'animal del plistocè.

L'empresa ha volgut aclarir en un vídeo a les seves xarxes socials el procés que han seguit per crear aquests cadells de llop terrible, utilitzant l'ADN de fòssils de llop terrible per identificar els gens que consideren clau de l'espècie:

Però el procés no ha convençut altres professionals del sector. Ho explica la Gemma Marfany, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona, que assegura que s'han modificat algunes característiques concretes: "Té un pelatge blanc i espès, és d'una envergadura molt més gran, és molt alt, molt més fort. També li han canviat els ullals i la boca perquè tingui uns ullals més forts, el morro o l'aparell fonador perquè udoli de manera diferent dels nostres llops", explica.

Tot i això, Marfany insisteix que els cadells anunciats no són llops terribles, sinó llops grisos "tunejats":

"És agafar un llop gris i tunejar-lo en alguns gens perquè s'assembli a un llop gegant."

Colossal Bioscience ha afirmat haver manipulat el genoma de tres cadells de llop actual. En total, diu haver editat 20 gens del genoma del llop inspirant-se en l'ADN procedent d'una dent de fa 13.000 anys i un crani de 72.000 anys de llops terribles.

Altres experts també han esmenat l'anunci, com ara el paleogenetista català Carles Lalueza Fox, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), que assegura que "no es pot parlar d'una desextinció, sinó de llops modificats genèticament": "Com que no s'ha publicat el genoma del llop terrible, no sabem quants gens el diferencien del llop gris, però tenint en compte el temps de divergència entre les dues espècies, deuen ser milers."

Lalueza Fox fa la comparativa amb els humans actuals i els neandertals, amb una diferència de temps de només una dècima part del que separa les dues espècies de llops: "Tenim un 2% dels seus gens, però ningú diria que som neandertals. Molt menys en el cas dels llops gegants."

L'investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, Lluís Montoliu, la conclusió és la mateixa. L'empresa estatunidenca ha modificat llops grisos usant la tècnica d'edició genètica CRISPR-Cas9 i ha obtingut un llop "que s'assembla al llop gegant, però que no ho és. No té tot el seu genoma".

Altres investigadors de renom també s'han pronunciat en aquesta línia, com ara Espic Rawlence, director del Laboratori de Paleontologenètica d'Otago, a Nova Zelanda. Segons Rawlence, per recuperar una espècie extingida caldria clonar-la abans, la qual cosa és impossible:

"El que Colossal Bioscience ha produït és un llop gris amb característiques similars a les d'un llop gegant, però no es tracta d'un llop gegant reintroduït, sinó d'un híbrid."

Una empresa darrere dels animals extints

No és el primer cop que Colossal Bioscience prova de recuperar animals extints. L'empresa ja va aconseguir viralitzar la creació dels primers ratolins amb variants genètiques del mamut llanut, parent dels elefants actuals i que també es va extingir fa milers d'anys.

En aquella ocasió, els ratolins comptaven amb set variants genètiques dels mamuts, sobretot les relacionades amb el creixement del pelatge. Colossal també va al darrere d'espècies com el tigre de Tasmània o el dodo.

Segons afirma l'empresa i el seu fundador, George Church, l'objectiu de retornar els mamuts a la natura és "combatre el canvi climàtic, trepitjar la tundra, compactar el terreny i impedir que s'escapin els gasos d'efecte hivernacle".

Més enllà de quins interessos hi ha al darrere d'aquestes recerques, la comunitat científica reconeix que l'empresa està al capdavant de l'ús d'eines CRISPR-Cas9 de manipulació genètica: "Sembla que han resolt molts dels problemes de la multiedició genètica perquè els seus animals sobreviuen", explica Montoliu.

Lalueza Fox afegeix, però, que si és cert que Colossal ha aconseguit modificar 20 posicions genètiques d'aquests cadells de llop gris, s'obre una bona perspectiva per a la preservació del medi ambient: "Les tècniques podrien aplicar-se per modificar espècies en perill i fer-les més resilients, per exemple, al canvi climàtic."