Un grup de científics vol una investigació independent sobre la gestió de la Covid a Espanya

Una vintena de científics publiquen avui a la revista The Lancet una carta en què reclamen una auditoria externa i independent per detectar les errades que s'han comès a Espanya en la lluita contra la Covid-19.

Els científics remarquen que, malgrat tenir un dels millors sistemes públics de salut del món, Espanya suma més de 300.000 casos confirmats de coronavirus i més de 28.000 morts, i s'ha convertit en un dels països que han registrat les taxes més elevades de mortalitat per Covid-19 del món.

Es pregunten com és possible això. I ho atribueixen a una falta de preparació, que al començament de la crisi es va traduir en sistemes de vigilància precaris, poques proves PCR i manca d'equips de protecció personal per als sanitaris i per atendre malalts crítics.

Altres factors que, segons el seu parer, són causants de l'alt nombre d'afectats i morts per Covid a Espanya han estat el retard en la presa de decisions, l'alta mobilitat poblacional a causa del turisme i els moviments migratoris i la manca de mitjans i de preparació a les residències de gent gran, on hi ha hagut una alta afectació.

L'escrit també fa referència als efectes de les retallades en sanitat dels últims anys i a una falta de coordinació entre el govern espanyol i les comunitats:

"Cal tenir en compte les circumstàncies socials i econòmiques que han contribuït a fer que Espanya sigui més vulnerable, incloses les creixents desigualtats".

"Aquests problemes s'han vist exacerbats pels efectes d'una dècada d'austeritat que ha esgotat la força laboral sanitària, i ha reduït la salut pública i les capacitats del sistema de salut".

A la carta, signada per una quinzena de científics entre els quals hi ha Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el físic de la Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas, o la viròloga del Consell Superior d'Investigacions Científiques Margarita del Val, es reclama més coordinació entre el govern espanyol i els responsables de salut de les comunitats autònomes.

Miquel Porta, coautor article i catedràtic Medicina Preventiva Salut Pública UAB, considera que "les infraestructures curatives han funcionat molt bé" però que "les infraestructures preventives eren molt febles"

"Ara ho estem veient per exemple amb la capacitat de detectar contactes i de confinar contactes, no? Ara estem veient que ha costat tantíssim posar en marxa rastrejadors sobre el terreny."

Arenas també assenyala la importància de la comunicació de dades.

"La manca de coordinació de dades ha estat un dels problemes fonamentals en aquesta gestió.I per tant, la presa de decisions ha d'anar molt lligada a l'anàlisi d'aquestes dades i, per tant, penso que és absolutament necessari que això es coordini, es presenti de forma transparent, es presenti de forma immediata i no tinguem sorpreses amb les dades com hem tingut durant tota la primera onada fins ara."

Demanen que experts d'àmbit internacional facin "un examen imparcial" de la gestió de la pandèmia que sigui, diuen, "no com un instrument per repartir les culpes" sinó per "identificar les àrees on la sanitat pública i el sistema de salut i assistència social ha de ser millorat".