Científiques catalanes als instituts per combatre la desinformació climàtica a les xarxes

L'arma més potent contra les mentides a les xarxes és el coneixement. Amb aquesta premissa, científics de diversos centres d'investigació com el CREAF, la UAB, la UB o el CSIC han decidit posar-se mans a l'obra per derrotar les informacions falses sobre el canvi climàtic que corren per plataformes com TikTok o YouTube.

I és que el 60% dels joves s'informen en aquest tipus de plataformes. De fet, la deriva cap a ideologies d'extrema dreta que revelava recentment l'Institut de Ciències Polítiques té al darrere aquestes xarxes.

Així que els investigadors van en persona a les aules per explicar-los l'evidència científica real i també per donar-los eines per identificar quan els estan intentant colar un gol.

El projecte, en col·laboració amb l'entitat de verificació Verificat, l'han batejat amb el nom clarificador de Desfake Clima. Carla Villares, coordinadora del programa Desfake de Verificat, apunta:

"Veiem que en aquestes aules la manera en què s'informen majoritàriament els adolescents és a través de les xarxes. I justament és a les xarxes on apareixen aquests missatges negacionistes relacionats amb la problemàtica del canvi climàtic. El que hem pensat, doncs, és treballem-ho i donem-los-hi eines perquè sàpiguen quan els estan dient la veritat i quan no."

L'escalfament global, un dels temes amb més mentides a les xarxes

Acompanyem Amàlia Calderón, investigadora de l'ICTA-UAB, fins a l'Institut Pablo Ruiz Picasso, al barri de Torre Baró de Barcelona. Una vintena de joves de segon de batxillerat l'esperen.

Ja han tingut l'oportunitat d'assistir a més sessions, així que són alumnes avantatjats. També es podria dir que són afortunats, ja que més de la meitat dels estudiants, el 54%, no han rebut formació als centres de com identificar continguts a les xarxes que els enganyen, segons l'informe PISA.

Però per què la crisi climàtica és un dels temes amb més missatges enganyosos a les xarxes? L'Amàlia ho relaciona amb la intencionalitat dels grups d'extrema dreta de captar nous adeptes entre els joves, els votants del futur.

"És un tema que cada vegada es polaritza més i està molt polititzat. El tema del canvi climàtic, com que és un tema tan global que implica repensar com vivim, on vivim, quina economia tenim, té molts interessos de poder, polítics. A més, és un tema tan complex, i tan incert, que no té una sola solució simple, és fàcil que es puguin agafar mitges veritats per assenyalar narratives que siguin més convenients."

Donar eines als joves perquè tinguin més capacitat crítica

Les xarxes han convertit l'acció d'informar-se, crear-se una pròpia opinió llegint-ne o escoltant-ne d'altres, en una activitat passiva, de moure avall l'anomenat scroll del mòbil amb el dit i anar veient i sentint tota mena d'informació, i desinformació...

Després d'un vídeo de gatets, un altre d'un suposat expert en ciència que ens ensenya una gràfica alterada sobre el desglaç de l'Àrtic on sembla que en lloc de perdre gel en guanya.

"Gràcies a aquests cursos de Desfake Clima, els alumnes tenen més visió crítica i poden triar per ells mateixos què creure's i què no, amb eines", ens diu la professora de les assignatures de ciències, Laia Echeverría, que també és biòloga.

"Jo estic preocupada, sí. Perquè veig que els arriba de tot, no només sobre el clima, també sobre immigració, feminisme... Però em quedo amb una cosa molt important que els han dit els científics en aquestes sessions: 'Vosaltres, aviat, podreu votar. Utilitzeu el vostre vot de manera correcta, mireu-vos els programes electorals i comproveu si tenen accions climàtiques fermes.'"

Manar El-Bahri, alumna de segon de batxillerat, creu que aquesta formació l'haurien de fer tots els joves.

"A les xarxes hi ha molta informació i la gran majoria té una intenció al darrere. Tot això està relacionat amb interessos polítics. Si els joves som el futur, si aconsegueixen influenciar-nos, tindrem les idees inculcades i seguirem els seus interessos."

Les noves estratègies negacionistes ja no neguen obertament la crisi climàtica, la relativitzen

Les mentides de les xarxes, en temàtica climàtica, cada cop són més espavilades a l'hora de defugir els filtres de les plataformes contra els missatges falsos.

Per exemple, YouTube té la capacitat de filtrar els que neguen clarament l'existència de l'escalfament global. Però, ara, el nou negacionisme té altres estratègies, ja no nega el que és evident. Ara en relativitzen els efectes, afirmen que no hi ha solució possible, o fins i tot sostenen que la crisi climàtica té efectes positius. Com diu Carla Villares:

"Els bombardegen, i cauen a la trampa d'aquests influencers, youtubers, perquè són aquestes veus tan potents, que parlen amb tanta autoconfiança! I molts són de l'extrema dreta."

Així que a les xarxes podem trobar vídeos que diuen que gràcies al CO2 les plantes creixen més perquè aquest gas és un fertilitzant natural, que ja no morirà tanta gent per glaçades o que hi haurà molts països on es podrà cultivar més perquè no farà tant fred.

Alguns tenen desenes de milions de seguidors als seus canals i això que totes aquestes afirmacions són fàcilment rebatibles i, directament, una bajanada. Però sovint van barrejades amb obvietats que sí que són veritat per tal de captar i confondre l'opinió del receptor.

Per exemple, un dels canals protagonitzat per un jove youtuber, sense cap formació ni periodística ni científica, defensa: "El canvi climàtic és real, però tu no pots fer res absolutament per combatre'l, ni tu ni ningú." Aquest canal té més d'11 milions de seguidors.  

Missatges esbiaixats i interessats que el Centre per Contrarestar l'Odi Digital (Center for Countering Digital Hate) destapa. En un informe denuncia que plataformes com YouTube podrien estar guanyant més de 13 milions de dòlars l'any en publicitat gràcies a canals amb continguts del "nou negacionisme".

Dámaris Cárdenas, estudiant de segon de batxillerat, té clar que hi ha un abans i un després de la formació de Desfake Clima. "Abans de fer les sessions, jo, per les xarxes, ho veia i m'ho creia. Tot! Ara no. Ja sé que he de contrastar la informació, veure quin perfil de persona t'està dient allò, qui t'està intentant colar una mentida i qui només et dona informació objectiva."

"Abans quan feies scrolling a les xarxes socials t'ho creies tot. Pensaves que la persona que t'ho deia, com que t'ho deia amb seguretat en ella mateixa, amb fermesa, era veritat. Però, és clar, tothom pot sortir parlant a les xarxes, encara que no tingui idea de res. Després d'aquesta sessió ens hem adonat que no tot és veritat," diu Judith Rendón, alumna que també ha assistit a les sessions.

Com informar-se sense caure en falsedats?

I com es combat l'intent de portar la nostra opinió cap a la falsedat que abunda a les xarxes? L'Amàlia llança un cable als estudiants que avui l'escolten: "Heu de mirar qui és qui us diu això. Després buscar més informació sobre el tema en mitjans fiables. No és fàcil, és una feinada que, per exemple, fan professionals com els de Verificat, però s'ha de fer."

De fet, la recepta per informar-se bé és la mateixa que abans de l'existència de les xarxes mateixes: una dieta mediàtica plural, seguint el màxim d'experts per poder-nos crear la nostra pròpia opinió amb el màxim de coneixement, confiar en els informadors professionals plurals i sense lligams polítics, i desconfiar dels arguments que doni qualsevol persona pel fet de ser influencer.

Els científics que participen en Desfake Clima veuen com la tasca ha tingut els seus fruits. Com a exemple, la frase que ens llança Manar El-Bahri, de 17 anys, abans que marxem:

"Com a generació, penso que hi haurà infants i joves que creuen en això perquè no han tingut oportunitat de fer un projecte com aquest. Però això és un perill. A les xarxes tothom pot fer una notícia i dir el que creu i no ser veritat."