Cimera contra la sequera: sense acord per discrepàncies amb les sancions als ajuntaments

Després de quatre hores de reunió, la cimera entre el govern i els grups de l'oposició per consensuar mesures urgents per fer front a la sequera ha acabat sense cap acord. Les discrepàncies sobre el règim sancionador als ajuntaments han impedit arribar a un consens.

Encapçalada per Pere Aragonès, a la cimera per l'aigua han participat tots els grups parlamentaris menys Vox. També han assistit els consellers d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i d'Empresa i Treball, Roger Torrent, així com els directors de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i del Servei Meteorològic de Catalunya.

Jordà: "Per arribar a acords calen ganes i empatia"

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha lamentat que no s'hagi pogut arribar a cap consens amb la resta de grups i ha assegurat que a la reunió d'aquest divendres hi ha faltat "voluntat" d'acord:

"Per arribar a consensos fan falta ganes, empatia. Avui es requeria només voluntat. I com que ha saltat només un punt, precisament el del règim sancionador, doncs no hi ha hagut acord."

La consellera ha vinculat també la falta de consens a la proximitat de les eleccions del 28M. Jordà ha dit que quan el govern es va plantejar fer un decret llei va ser "per poder tirar endavant totes les mesures" i que es va formular un règim sancionador, però sense cap voluntat de multar: "No era aquesta la vocació, la vocació era dissuadir. Hi ha molts ajuntaments, molts, que fan els deures i que fan les coses bé."

La representant socialista, Sílvia Paneque, ha dit que el PSC, des del primer moment, ha demanat la retirada del règim sancionador: "No s'ha d'apuntar a cap sector, agrícola o turístic, però tampoc als ajuntaments. No es pot sortir d'aquesta situació d'esquena als municipis."

Paneque ha assegurat que els socialistes estaven disposats a reduir el període de moratòria a mig any o, fins i tot, que les sancions es poguessin començar a aplicar a partir de l'1 de setembre "per donar temps als ajuntaments a licitar les obres que calguin".

El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, ha lamentat "l'enrocament ideològic" que ha impedit "un consens de mínims". JxCat estudiarà registrar i tramitar per lectura única un projecte de llei sobre la sequera "si la Generalitat no pren la iniciativa".

La CUP ha definit de "vergonya i decepció" una cimera que, afirmen, "arriba massa tard". Acusen el PSC i Junts d'enrocar-se i reduir el debat a la moratòria del règim sancionador i al govern de "deixar-se arrossegar" des de l'inici a aquest escenari de fracàs. Lamenten que no s'hagi pogut debatre sobre el model de gestió de l'aigua que cal a Catalunya.

El PPC retreu al govern que vulgui imposar sancions als ajuntaments i "restriccions" als sectors econòmics i assegura que la cimera contra la sequera "ha acabat pitjor del que ha començat". 

Els Comuns lamenten "l'oportunitat perduda" i acusen el PSC i Junts de fer "una pinça amb interessos electoralistes".

Potenciar les dessalinitzadores

La proposta de modificació del decret actual inclou una sèrie de punts que el Govern preveu tirar endavant malgrat que no hi ha hagut acord. S'habilitarà una partida extraordinària dels pressupostos generals per fer front a la sequera i modificar el Pla Especial de Sequera per permetre que les piscines municipals es puguin omplir per raons de salut pública.

Quant a la planificació en infraestructures, es prioritzarà l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera durant el primer semestre de 2023 i licitar en el termini de dos mesos el projecte definitiu de la nova dessalinitzadora a la zona de Cubelles.

Estat d'excepcionalitat 

La cimera arriba després que el Parlament convalidés el decret del govern amb mesures contra la sequera amb l'abstenció de PSC, JxCat, En Comú Podem i CUP.

Amb els embassaments de les conques internes al 27%, el govern va decretar a principis de març l'estat d'excepcionalitat (penúltim en l'escala de gravetat) per al sistema Ter-Llobregat --que nodreix l'Àrea Metropolitana de Barcelona-- i l'aqüífer Fluvià-Muga (Alt Empordà).

Això ha suposat ampliar els límits en l'ús agrícola, industrial i urbà de l'aigua a 224 municipis i a gairebé 6 milions d'habitants. Però encara no s'apliquen restriccions en l'aigua de boca.

El decret de sequera ha suposat un nou element de conflicte amb l'oposició, especialment pel règim sancionador, el punt que ha fet impossible arribar a cap acord. 

Com es preveia, un dels punts sobre els quals ha pivotat la cimera han estat les sancions incloses en el decret. Si bé l'executiu considera que cal fer complir les normes, altres partits com el PSC demanaven més marge als consistoris i aplicar una moratòria abans de sancionar.

Des de l'entrada en vigor del decret, encara no fa un mes, no s'ha iniciat cap expedient sancionador contra cap municipi.