Aragonès saluda Sánchez i Macron i marxa abans dels himnes, el gest calculat a la cimera

Pere Aragonès, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. El president de la Generalitat ha oficiat d'amfitrió de la 27a cimera hispano-francesa, que el president del govern espanyol i el president de França fan aquest matí al MNAC.

Signaran un tractat d'amistat que s'anomenarà Tractat de Barcelona, un document que elevarà les relacions entre tots dos països a un nivell que França ja manté amb Alemanya i Itàlia.

Aragonès, que no participa en la cimera, ha rebut Sánchez i després ha saludat Macron, que ha estat rebut per Sánchez.

Al costat d'Aragonès, esperaven l'arribada de Sánchez i Macron l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín.

Amb el president del govern espanyol s'han saludat amb una encaixada de mans i han conversat breument, durant 36 segons, abans que el president del govern espanyol saludés Colau i Marín i tots plegats s'ajuntessin per esperar Macron.

El president francès ha arribat al cap de deu minuts. Sánchez ha anat a rebre'l i tots dos han tornat cap a la resta d'autoritats.

Macron i Aragonès han conversat 20 segons, durant els quals no han deixat d'encaixar les mans.  

Després, Aragonès ha marxat, no s'ha quedat presenciar els honors militars ni a escoltar els himnes nacionals de França i Espanya.

Fonts del govern han explicat que Aragonès ha recordat a Sánchez els temes que li va fer arribar per carta i li ha dit que el procés independentista no s'ha acabat.

Al president francès li ha traslladat la voluntat de Catalunya de ser un soci europeu i li ha agraït la visita i les bones relacions amb l'administració francesa.

Política energètica i migratòria

A banda de signar el tractat, està previst que els líders d'Espanya i França parlin sobre qüestions com les interconnexions elèctriques i ferroviàries entre tots dos països, la immigració i l'asil i la governança econòmica de la Unió Europea.

Des d'Espanya, en relació amb la política migratòria, es tornarà a demanar la reobertura de nou passos fronterers, quatre dels quals a Catalunya, que França va tancar ara fa dos anys en el context de pandèmia i per amenaça terrorista.

Aragonès, que no intervé en la reunió, va fer arribar a La Moncloa una carta amb els temes que vol que s'hi tractin: onze punts organitzats en tres àmbits: governança, infraestructures i qüestions transfrontereres que afecten, diu, la competitivitat i l'economia catalana i europea.

Un afer de política interna

La cimera hispano-francesa té lloc mesos abans que Espanya assumeixi la presidència rotatòria del Consell Europeu.

França busca una posició comuna amb Espanya per defensar la seva proposta de reforma del mercat energètic europeu i estaria disposada a avalar l'extensió de l'excepció ibèrica.

No són prioritat a l'agenda francesa la millora de les connexions ferroviàries ni la reobertura dels passos fronterers secundaris dels Pirineus.

L'Elisi, d'altra banda, no valora les manifestacions independentistes convocades durant la cimera ni que Pedro Sánchez vulgui escenificar un final del procés a Barcelona. La resposta francesa, de manual, és que es tracta d'un afer de política interna.

Un dels protagonistes de la cimera ha estat el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), un museu que ha hagut de fer una transformació exprés. En pocs dies de diferència s'ha hagut d'adaptar en seu de la cimera hispano-francesa d'aquest dijous i en seu de la gala dels Premis Gaudí del cinema català d'aquest diumenge…, una metamorfosi a contrarellotge, com es pot veure en aquesta crònica: