Cinc anys de la guerra al Iemen, la pitjor crisi humanitària mundial

La guerra del Iemen compleix cinc anys i s'ha convertit en la pitjor crisi humanitària mundial, segons l'ONU. Es calcula que fins ara ha deixat 90.000 morts directes i més de 100.000 d'indirectes a causa de la fam i les malalties, principalment còlera. Tres quartes parts dels 30 milions de iemenites viuen actualment en una situació de vulnerabilitat.

Sunnites contra xiïtes

El conflicte enfronta la coalició sunnita que lidera l'Aràbia Saudita, amb el suport dels Estats Units, amb els rebels houthis, la milícia xiïta, que té el suport de l'Iran. La guerra va començar el 8 de juliol del 2014, amb l'atac a la ciutat d'Amran, que va ser capturada pels houthis. Els rebels es van apoderar a partir d'aleshores d'una gran part del Iemen, en mans fins aleshores de les forces governaments, reconegudes internacionalment. El març del 2015, els xiïtes van dur a terme un cop d'estat que va deposar el govern i van ocupar les institucions de Sanà, la capital.

Ciutat vella de Sanà, la capital del Iemen

A Abs, al nord-est de Sanà, Metges sense Fronteres té un hospital que dona servei a un milió de persones i atén 5.000 urgències mensuals. El mallorquí Jaume Radó, coordinador de l'ONG al Iemen, denuncia que el seu hospital és objectiu dels bombardejos de la coalició encapçalada per l'Aràbia Saudita contra els rebels xiïtes houthis.

"Abs és un dels projectes més rellevants que tenim, perquè és a vint-i-cinc quilòmetres del front de guerra. L'agost del 2016, l'hospital va ser bombardejat, i l'any passat van bombardejar un dels centres de tractament del còlera, però, per sort, no hi havia cap pacient. El dia que van bombardejar l'hospital d'Abs hi va haver 19 morts."

Nen malnodrit a l'hospital d'Abs, al Iemen, que està pràcticament col·lapsat

A les morts per bombardejos s'hi sumen les morts per malalties i per fam.

"Tenim un sistema de salut que està a prop del col·lapse. Abans era un servei funcional. El que passa és que, des fa dos anys i mig, els sous del personal mèdic públic no s'han pagat. Imaginem-nos si això passés a Catalunya."

Les inundacions i la falta de combustible ajuden a propagar el còlera

Bombes, fam i còlera

En aquests moments, 3,2 milions de nens i nenes iemenites no tenen accés a l'aigua potable i 14 milions de persones estan al límit de la inanició. En els últims quatre anys, 85.000 infants han mort per falta d'aliments.

La guerra del Iemen ha deixat imatges esfereïdores, especialment pel patiment infantil i civil que ha provocat. El novembre del 2018, Amal Hussain, una nena iemenita de 7 anys, va morir per desnutrició després de convertir-se en una imatge icònica de la fam i la cruenta guerra al Iemen.

Amal Hussain, la nena iemenita símbol de la fam que finalment va morir

Save the Children assegura que, enguany, 193 nens ja han mort al Iemen per còlera, una xifra nou vegades superior a les acumulades durant el mateix període de l'any passat. La malaltia ha afectat en aquest primer mig any més de 200.000 menors de 15 anys.

El brot actual al Iemen coincideix amb la temporada de pluges i inundacions, que es considera un moment crític, perquè el bacteri del còlera es pot transmetre a través d'aigües residuals no tractades. La directora de Save the Children, Tamer Kirolos, considera que el sistema de salut iemenita està col·lapsat.

"El nombre de casos ha anat en augment per les pluges i les inundacions, i els brots de malalties abunden pel col·lapse del sistema de salut i una població cada vegada més vulnerable pel desplaçament forçat i la malnutrició."

Malalt de còlera al Iemen (Reuters)

Segons Save the Children, el combustible no està garantit al Iemen. Això limita el bombeig de les aigües residuals i la recollida d'escombraries, mancances que poden ajudar a l'expansió de malalties infeccioses. El pitjor brot de còlera va afectar el Iemen el 2017, quan ja feia tres anys que el país estava en guerra, amb més d'un milió de persones contagiades i 2.300 morts.

Recollida d'aigua en un pou a Islim (Reuters)

Armes espanyoles a la guerra del Iemen

La guerra al Iemen ha suscitat fortes crítiques mundials, per la connivència de molts països amb la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. Espanya és el tercer exportador d'armes a l'Aràbia Saudita, després dels Estats Units i el Regne Unit

Precisament, fa dos anys, Madrid va firmar amb el govern saudita un acord de protecció mútua d'informació per vendre material militar en secret. L'acord es renovarà cada cinc anys.

El vaixell saudita Bahri Yanbu al port de Santander (Reuters)

Organitzacions com Amnistia Internacional van denunciar fa uns mesos el pas per Espanya d'un vaixell saudita amb armes per al Iemen, tot i que Josep Borrell, ministre d'Exteriors en funcions, va assegurar que el vaixell, el Bahri Yanbu, transportava "armes no letals". Amnistia va denunciar que la parada a Espanya del vaixell era una violació del dret internacional i de la legislació espanyola.

Finalment, l'arribada de Bahri Yanbu va encendre el rebuig ciutadà a Itàlia, on els estibadors de Gènova es van negar a carregar-lo per "no ser-ne còmplices". Diverses ONGs van confirmar aleshores que el vaixell havia atracat al port de Santander per carregar armes i munició.

El govern de Pedro Sánchez s'ha compromès a revisar la venda d'armes al país. Riad és el primer comprador d'armes espanyoles fora de la Unió Europea i l'OTAN, amb unes compres acumulades de més de 1.000 milions d'euros des que va començar la guerra al Iemen.