Cinc anys de la vaga de totes: què s'ha assolit i què queda per fer

Les mobilitzacions amb motiu del Dia Internacional de les Dones, recullen l'esperit de la vaga de totes del 2018, la primera vaga feminista de la història de l'estat. Per primera vegada, més enllà de les manifestacions, les dones van fer vaga laboral, estudiantil, de cures i de consum sota el lema "Si nosaltres parem, el món s'atura".

"Va suposar desbordar absolutament el concepte tradicional de vaga, perquè cuinar, cuidar, fer la llista de la compra, fregar o planxar també és treballar, malgrat no estar remunerat", explica Natàlia Càmara, membre de l'Assemblea 8M.

El clima de sororitat i la necessitat de trencar el silenci, alimentat per moviments com #metoo o "Germana, jo sí que et crec", van fer sortir al carrer centenars de milers de dones per protestar contra el patriarcat i les violències masclistes, exigint igualtat i reconeixement dels seus drets. "Mai s'havia vist tanta gent al carrer de tants llocs unida per un tema com és el feminisme", recorda Meritxell Díaz, de la Plataforma 8M del Camp de Tarragona.

Cinc anys després, el moviment vol tornar a demostrar la seva força amb una vaga feminista de 24 hores i diverses manifestacions arreu de Catalunya.

Vaga laboral, estudiantil, de cures i de consum

La vaga feminista, convocada oficialment pels sindicats CGT i Intersindical, té quatre eixos principals:

Una vaga laboral, contra la precarietat que pateixen especialment les dones i contra els obstacles per conciliar el treball remunerat i el de cures. També contra l'assetjament sexual a la feina.

Una vaga d'estudiants, en protesta contra la privatització i les retallades; i a favor d'una educació amb perspectiva de gènere i amb protocols eficients contra les violències masclistes i LGTBIfòbiques.

Una vaga de cures, per fer visibles i exigir el reconeixement i retribució de la gran quantitat de feines quotidianes que sostenen la vida i recauen desproporcionadament sobre les dones.

I una vaga de consum, per protestar, entre d'altres, contra la pujada dels preus dels productes bàsics.

Mobilitzacions arreu de Catalunya

A Barcelona, la mobilització organitzada per l'Assamblea 8M es titula "Vaga feminista contra el sistema 'cishetero' patriarcal racista i capitalista". Sortirà a les 18.30 de plaça Universitat i acabarà amb la lectura del manifest a l'Arc de Triomf.

A Tarragona, la Plataforma 8M ha convocat una manifestació unitària amb el lema "Unim-nos per una mirada digna" a les 12 del migdia a la plaça Imperial Tàrraco.

La coordinadora 8M de Lleida ha organitzat activitats durant tot el dia fins l'hora de la manifestació central, que començarà a les 18h a la plaça 8 de març. La jornada de vaga feminista a Ponent té com a eslògan "Un dia no podrem més i juntes ho podrem tot".

A Girona, la plataforma feminista ha convocat la manifestació a les 18.00 a la plaça Independència amb el lema "Dones unides per la igualtat".

Del carrer a les institucions

Amb la creació de la conselleria de Feminismes a Catalunya i la recuperació del Ministeri d'Igualtat pel govern espanyol -que només havia funcionat entre el 2008 i el 2010- en els últims anys s'han impulsat diverses lleis i polítiques d'igualtat.

"S'han pogut materialitzar una pila d'avenços. Només cal veure les lleis que s'han aprovat al Parlament: la llei d'igualtat de tracte i no discriminació, la modificació de la llei contra la violència masclista..." explica Judit Juanhuix, membre de l'Assemblea 8M Barcelona.

"Hi ha hagut un avenç institucional, amb debats que han entrat en l'agenda política algunes demandes que teníem, però veiem que no és suficient", valora Díaz.

A escala estatal, destaquen la reforma de la llei de l'avortament, l'aprovació de la llei trans i la de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com llei del "només sí és sí".

Recentment, experts de l'ONU han felicitat Espanya per la llei de l'avortament, una norma que garanteix i facilita l'accés als drets sexuals i reproductius, i insten altres països a seguir-ne l'exemple.

El dret a l'avortament, una reivindicació històrica

A Catalunya, les reivindicacions feministes s'han centrat en garantir l'accés a tot tipus d'avortament, no només farmacològic sinó també instrumental, arreu del territori.

Des de finals de març d'aquest any, ja és possible interrompre l'embaràs de forma quirúrgica als hospitals públics de les Terres de l'Ebre. A Lleida, el maig del 2021 el Departament de Salut va autoritzar una clínica privada per practicar-los i, a principis de març d'aquest any, també és possible avortar amb aquest mètode als hospitals del Pirineu.

"Aquests avenços són fruit de la força dels moviments feministes. Si no hagués estat per l'empenta de les entitats feministes de l'àmbit rural, això no hauria acabat succeint a nivell polític" explica Yolanda Bardina, de Marea Lila de Lleida.

Reacció contrària: creix el discurs antifeminista

L'auge del feminisme dels últims anys també ha provocat reaccions contràries: l'extrema dreta utilitza l'antifeminisme com a estratègia per fer retrocedir els drets de les dones. "Van directament en contra dels drets de les dones i és perquè veuen amenaçats el seu estatus; nosaltres el fem trontollar", apunta Meritxell Díaz, Plataforma 8M del Camp de Tarragona.

"Estem qüestionant un sistema que s'aprofita de les dones, que visquem precàries, amb pitjor salari, que servim treball de cures, de manera invisible i gratuïta... i això afavoreix uns certs poders", afegeix Cristina Simó, de la Plataforma Feminista Gironina.

Aquesta reacció patriarcal preocupa el moviment feminista: "Que algú avui reculli reivindicacions moviment feminista no vol dir que aquestes durin per sempre", diu Natàlia Càmara, de l'Assemblea 8M Barcelona. I afegeix:

"Potser demà aquests drets se suprimeixen i, per això, hem de seguir organitzades."

Què queda per fer?

La llei d'igualtat entre homes i dones està en vigor a Catalunya des del 2015. L'avaluació de l'impacte social de la llei durant els seus primers cinc anys de vida que ha presentat recentment l'Institut Català de les Dones, reconeix que no s'han desplegat prou recursos perquè la llei hagi estat transformadora. Ho atribueix a un compromís polític insuficient i una tendència a desresponsabilitzar-se dels temes de gènere. En concret, alerta, per exemple, que no s'ha avançat en la reducció de les desigualtats en l'àmbit del treball domèstic i de cures.

Malgrat els avenços, doncs, encara queda molta feina per fer per arribar a la igualtat real. A Lleida, per exemple, "encara no és possible avortar de forma quirúrgica a la xarxa pública, és un servei externalitzat", reivindica Bardina.

"Queden moltes coses per fer; cal que aquesta mirada feminista ho englobi tot: que no només es creïn projectes amb bandera lila, sinó que ho impregni tot" reclama Díaz.

"No podem avançar si no deroguem la reforma laboral, si encara hi ha llei d'estrangeria que perjudica les persones racialitzades o si no es blinda un habitatge digne"

En aquest sentit, l'Assemblea 8M, organitzadora de les mobilitzacions a Barcelona, posa especial èmfasi en els drets de les persones migrades. Exigeix el tancament dels centres d'internament d'estrangers (CIE) i denuncien "la recent obertura del mòdul de dones al CIE de la Zona Franca de Barcelona."

La lluita feminista continua i incomoda

El moviment feminista té clar que cal continuar sortint al carrer. "Sobretot per conquerir més drets i assolir la igualtat real" diu Simó. "Si no ens mobilitzem i ens dividim, no estem garantint ni blindant els nostres drets" afegeix.

"Ens trobem en un escenari de crisi global, que cada cop ens precaritza més, i la resposta ha de ser fer xarxa i comunitat", diu Díaz. "Les manifestacions públiques són necessàries per obrir ulls, mirades, i oïdes perquè cada vegada siguem més les conscients desigualtats que ens afecten", apunta Bardina.

"Els que avui escolten les reivindicacions feministes, pot ser que demà les suprimeixin. Per això, hem de seguir organitzades" insisteix Càmara. I afegeix:

"Ja ningú pot mirar a una altra banda; cal que s'entengui que el moviment feminista incomoda".

"És un temps de discriminacions positives per eliminar discriminacions sistemàtiques i això no s'entendrà gaire però és un pas necessari per aconseguir la igualtat. Això no es fa sol; tocaran temps desagradables per la gent que està dalt", conclou Juanhuix.