Cinc anys del Brexit: el nou Regne Unit no troba el seu lloc al món
Quan fa cinc anys de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, cap de les promeses dels defensors del Brexit s'ha complert i la majoria de la població creu que va ser una decisió incorrecta
"Brexit", "Bregret" i "Breturn", tres acrònims que descriuen el que ha viscut el Regne Unit els últims cinc anys. "Brexit", per la sortida de la Unió Europea; "Bregret", el lament per haver-ne marxat; i "Breturn", pel possible retorn, o pel desig d'alguns per tornar-hi, vistos els resultats aconseguits. El nou Regne Unit, el de després del Brexit, no acaba de trobar el seu lloc al món.
Ara, la majoria dels ciutadans, un 65%, pensa que el vot sobre el Brexit va ser incorrecte, segurament perquè no s'ha complert cap de les promeses fetes durant la campanya prèvia a la votació.
El Brexit va prometre un Regne Unit molt més ric, més lliure, amb més diners per a la sanitat, amb menys migració, amb més acords comercials o amb més influència al món. Fora de la Unió Europea tot era molt millor, però cap de les promeses s'ha complert, començant per l'economia.
Anand Menon és el director del think tank UK in a Changing Europe, el centre d'estudis que ha liderat l'exhaustiu informe "The Brexit files", en què han participat una quarantena d'acadèmics. Menon explica al 324.cat que les conclusions econòmiques són clares:
"No és una catàstrofe, però la nostra economia creix menys de pressa perquè som fora de la Unió Europea. Crec que és encertat dir que el Brexit ha tingut un impacte negatiu en la nostra economia, estem creixent de manera menys massiva del que ho faríem si fóssim a la Unió Europea."
El Brexit ha perjudicat el comerç, la inversió, la mà d'obra qualificada i les empreses. Sarah Hall, professora de Geografia a la Universitat de Cambridge, explica al 324.cat quin és un dels sectors més perjudicats:
"La investigació mostra clarament que les petites i mitjanes empreses han tingut més dificultats per adaptar-se al Brexit que les grans, i això és perquè no tenen la mateixa capacitat per assumir els costos addicionals associats a la paperassa, per exemple."
Encara són més xocants les dades sobre immigració que, en comptes de disminuir, ha augmentat, tot i que el Regne Unit s'ha buidat de ciutadans de la UE.

Jonathan Portes, que és professor d'Economia i Polítiques Públiques a l'Escola de Política i Economia del King's College de Londres, explica al 324.cat com, paradoxalment, l'efecte post-Brexit ha estat el contrari del que es buscava:
"Sempre es va esperar que la migració des de la Unió Europea caigués quan acabés la lliure circulació després del Brexit, i això és el que ha passat. El que és molt més sorprenent, però, és que la immigració de fora de la Unió Europea, especialment de l'Índia i Nigèria, ha augmentat molt substancialment."
El govern britànic busca desesperadament una solució per a les fronteres, firmar acords bilaterals per recuperar els joves europeus i, sobretot, tancar acords comercials. Ni els laboristes, actualment al govern, ni abans els conservadors han aconseguit res en ferm amb els Estats Units, la gran esperança comercial.
I la situació s'agreuja amb l'arribada de Donald Trump, que té una relació extremadament tensa amb el govern de Keir Starmer. La principal alternativa comercial a la UE eren els Estats Units, i aquesta porta sembla que tampoc es pot obrir. D'aquí el nou intent del govern d'establir nous pactes amb la UE.

I portes endins, el Brexit també ha tensionat el país, amb Escòcia que somia en la Unió Europea i amb Irlanda del Nord encara amb més problemes a la frontera. El balanç no és el que s'esperava i cap govern ho afronta directament. El Brexit ho marca tot, però no se'n parla, com explica al 324.cat Simon Usherwood, professor de Política i Estudis Internacionals a l'Open University:
"Per mi, el resultat més sorprenent és que després de cinc anys sense ser estat membre, després de nou anys del referèndum, encara no hem tingut un debat al Regne Unit sobre què cal fer amb la relació amb Europa. Ja ho sabeu, per aquí tenim moltes idees, però mai ens hem volgut plantejar aquesta qüestió."

És clar que el Regne Unit hi ha perdut econòmicament, i en xifres migratòries, en educació, inversions, i gairebé en tots els aspectes, però tampoc ha estat un desastre econòmic inassumible per un país orgullós, que encara té molt present l'imperi que va ser. Així ho remarca Menon:
"El Regne Unit ha deixat la UE, però encara és membre del Consell de Seguretat, i continua sent, crec, la sisena economia més gran del món. No em puc imaginar que hi hagi un altre referèndum durant els pròxims 10 o 15, anys, per ser sincer, simplement perquè els nostres dos grans partits polítics no s'hi volen posar."
El 55% dels britànics diuen ara que va estar malament que el Regne Unit abandonés la UE, amb només un 11% que veu el Brexit més com un èxit que un fracàs.
Alguns dels que eren partidaris del "remain", és a dir, de quedar-se a la Unió Europea, es troben cada setmana davant del Parlament per protestar. Una de les pancartes fa referència el Titanic i, enmig de la protesta, Steve Bray, el líder dels activistes anti-Brexit, ens llegeix l'eslògan:
"El Brexit, un èxit 'titànic'. S'enfonsa la mar de bé."
