Cinc anys del pitjor accident de la indústria petroquímica: què ha canviat després d'IQOXE?
La Generalitat ha implantat més mesures de seguretat, amb simulacres, sirenes i alertes als mòbils, però veïns i sindicats reclamen més inversions
La tarda del 14 de gener del 2020 hi va haver l'accident més greu de la indústria petroquímica dels últims anys, amb tres morts i més d'una desena de ferits. A partir d'aquell dia van canviar moltes coses. Sobretot, es va prendre consciència del que representava conviure amb el risc.
Cinc anys després, s'ha avançat en matèria de seguretat. El Camp de Tarragona torna a tenir un Pla d'Emergències Químiques gestionat des de Tarragona, el Plaseqta, i també s'han fet millores en la protecció a la població.
Després de tres anys sense fer-ne cap, el 2022 Protecció Civil va fer un simulacre a gran escala de confinament per accident químic, amb la participació de 65.000 persones.
Per primer cop, també es va provar el sistema d'alertes als mòbils, que, alhora, s'ha implantat a tot Catalunya per a qualsevol classe d'emergència.
Segons la directora de Protecció Civil, Marta Cassany, el balanç de les millores que s'han implantat des del 2020 és positiu: "La valoració és boníssima."
"Tot el que s'ha estat treballant ha donat com a resultat que el ciutadà sap que hi ha, per una banda, més mitjans, perquè tenim el doble de les sirenes fins i tot del que estava previst al Plaseqta."
Els simulacres que s'han fet, assegura Cassany, "donen aquest coneixement de com s'està treballant el Plaseqta i com tothom, municipis, Generalitat, ciutadans i empreses s'hi impliquen i treballen en el mateix sentit."
Centenars de sensors
L'última mesura que tot just ara es comença a instal·lar és la xarxa de sensors, gairebé 600, anunciada poc després de l'accident. Detectaran vuit substàncies tòxiques, entre elles l'òxid d'etilè, del qual IQOXE n'és l'únic productor a l'estat espanyol.
L'any 2023 la Plataforma Cel Net va engegar una campanya per denunciar aquestes emissions d'òxid d'etilè, un producte considerat cancerigen, posant el focus en la proximitat de l'empresa a nuclis poblats com la Canonja, a 500 metres de la química. Tot i que celebra que s'instal·lin aquests sensors, Adrià Pallejà, portaveu de la plataforma Cel Net, considera que la iniciativa és insuficient.
"El que ens preguntem és si realment s'han actualitzat els protocols perquè s'activin aquests sensors en cas d'accident químic."
Pallejà recorda l'accident d'ASESA fa tres anys, on hi va haver una fuita de nafta. Assegura que "hi havia prou dades de l'accident, però, en canvi, només es va activar la prealerta del Plaseqta i no es va confinar la població, quan hi havia informació de sobres per fer-ho."
Per aquest motiu continuen reclamant "una zona de protecció especial que realment reguli i controli aquesta contaminació i, per tant, que ens ajudi a fiscalitzar l'activitat industrial i assegurar-nos que això no afecta la salut i la vida de les persones del Camp de Tarragona".
Els veïns no obliden i exigeixen més seguretat
Però fa cinc anys les sirenes que hi havia no es van activar i el caos es va apoderar de la població, que rebia informacions contradictòries sobre què calia fer.
Segons el secretari de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, FAVT, José María Carrasco, si un accident així es repetís ara, la reacció seria semblant:
"No hem avançat, tot i que Protecció Civil està agilitzant moltes coses, però pel motiu que sigui no està arribant bé a la ciutadania. Avui dia, si hi hagués un accident, ningú se n'assabentaria i ningú sabria què fer."
Carrasco lamenta que hi hagi una relaxació per part de la ciutadania i que poca gent compleix les indicacions, quan es fan els simulacres. Per això creu que caldria un sistema d'informació més eficient, començant des dels centres educatius, perquè no hi ha prou consciència del perill.
"Als centres educatius s'està donant aquesta informació, però nosaltres proposem que hi hagués una assignatura i més simulacres de manera continuada, perquè qui ho aprendrà serà la gent jove, que ja creixeran amb aquesta educació i podran ajudar la resta", argumenta el secretari de la FAVT.
Des de l'Associació de Veïns de Bonavista, la presidenta, María Dolores Gutiérrez, també lamenta que hi hagi una baixa participació ciutadana.
"El que va passar aquí va ser un desastre, ens vam trobar sols, abandonats, no vam tenir suport de ningú. Però ara els veïns no fan cas dels simulacres. Realment, si tenim por hem d'estar preparats per fer-hi front, però la gent els refusa, no sé per què."
"Potser no volen recordar el que va passar i volen oblidar-ho", hi afegeix Gutiérrez, que creu que cal continuar invertint en seguretat:
"Ja han passat cinc anys, però qui sap si pot tornar a passar. Tant de bo no es torni a repetir mai. La Generalitat ha fet coses, però ha de continuar treballant perquè hi hagi més seguretat per als veïns, però també per als treballadors de les empreses."
Per als sindicats, les mesures són insuficients
El secretari general d'UGT a Tarragona, Joan Llort, denuncia que cal fer "més informació i formació, de forma constant i a peu de carrer". També reclama que es tingui en compte els treballadors de les empreses externes a l'hora de fer els simulacres:
"Tenim un problema perquè veiem que, quan es fa un simulacre, s'aparta als treballadors externs i no se'ls inclou en l'emergència per confinar-los o protegir-los. Això és una manca de coordinació."
D'altra banda, el secretari general de CCOO d'Indústria de Tarragona, Pedro Carmona, insisteix que s'ha de fer seguiment dels simulacres per poder corregir el que no ha funcionat. Posa com a exemple el simulacre d'un accident químic a Repsol al Morell i la Pobla de Mafumet el 4 de desembre del 2024. Segons Carmona, hi va haver deficiències.
"Els simulacres són per detectar quines mancances o errors hi ha o com hi reacciona la ciutadania. Per tant, després s'ha de fer un seguiment i tornar-ho a fer corregint allò que s'ha fet malament. La gent ha de veure això com una cosa natural, igual que ens posem el cinturó de seguretat quan pugem al cotxe, no perquè tinguis por del cotxe, sinó que és perquè si passa alguna cosa estiguis més segur."
També reclamen a la Generalitat que actuï d'ofici i sigui més restrictiva quan una empresa acumula denúncies per temes de seguretat, com afirmen que va ser el cas d'IQOXE.
Després de múltiples denúncies del comitè d'empresa, el 2021 Inspecció de Treball va sancionar amb 180.000 euros IQOXE per diversos incompliments en prevenció de seguretat i salut laboral. I el 2023 també li va obrir quatre procediments sancionadors per incompliment greu de la legislació laboral. La raó és que l'empresa arrossegava un llarg conflicte laboral, que va acabar amb l'acomiadament del president del comitè d'empresa, Fran Pizarro. Segons UGT i CCOO, arran de la nova direcció d'IQOXE, la situació ha millorat i hi ha més comunicació.
IQOXE, més seguretat arran de l'explosió
La imatge d'IQOXE va quedar greument afectada arran de l'explosió. Cinc anys després, hi ha hagut un canvi en la direcció de l'empresa i s'han reconstruït les instal·lacions, amb una inversió de més de 40 milions d'euros.
La nova direcció ha treballat per fer una gestió més transparent, en l'àmbit intern però també extern, que ha millorat les relacions amb els treballadors. La producció, principalment d'òxid d'etilè i altres derivats, ha recuperat les xifres d'abans del 2020.
Però el punt més important eren les millores en seguretat. En destaquen la bunquerització de la sala de control, a la qual se li ha afegit automatització perquè, en cas de fuga d'òxid d'etilè, quedi segellada i aïllada completament. També s'ha instal·lat un sistema per guardar una còpia de seguretat del procés productiu, perquè no desaparegui en cas d'accident.
El judici, pendent de data
Encara a dia d'avui no s'ha esclarit exactament què va causar l'accident de fa cinc anys. El cas està dividit en tres peces separades i la instrucció de totes ja ha finalitzat.
Per la causa principal, la de l'explosió, la Fiscalia demana 11 anys de presó per a tres exdirectius d'IQOXE: José Luis Morlanes, l'exdirector general, Juan Manuel Rodríguez Prats, exdirector de planta, i Gerard Adrio, responsable de seguretat quan hi va haver l'explosió. Se'ls acusa dels delictes d'homicidi imprudent, condicions inadequades de seguretat i contra els drets dels treballadors.
A l'empresa se li imputen els delictes d'estralls, condicions inadequades de seguretat i contra els drets dels treballadors. Encara no hi ha data de judici.
Durant aquests anys, la meitat de les víctimes de l'accident s'han retirat de l'acusació, en rebre les indemnitzacions. Hi ha 12 acusacions particulars, entre elles l'Ajuntament de Tarragona --que demana 25 anys de presó per als acusats--, dues de populars i també una demanda civil de Repsol Química, que defensa que va perdre 50 milions d'euros arran de l'incident, perquè l'empresa no li va subministrar l'òxid d'etilè.
Les altres dues peces separades, la mediambiental --pels suposats vessaments al mar-- i la de les llicències per a alguns dels seus reactors, estan a l'espera que l'Audiència de Tarragona resolgui els recursos d'apel·lació presentats pel fiscal i les defenses dels exdirectius.
Homenatge a les víctimes a les portes de l'empresa
Una setantena de persones han homenatjat les víctimes de l'explosió d'IQOXE. Veïns, representants sindicals i dirigents de diversos partits polítics s'han concentrat aquest dimarts a les portes de l'empresa per recordar els dos treballadors i el veí de Torreforta morts en l'accident. A l'hora de la deflagració, les 18:37, els concentrats han fet un minut de silenci mentre sonava el Cant dels Ocells.
En la concentració, els manifestants han reclamat més seguretat, transparència i que es facin més simulacres perquè la ciutadania prengui consciència. També han exigit que es fixi la data per la celebració del judici perquè no s'han depurat responsabilitats després de cinc anys.
- ARXIVAT A:
- Seguretat