Cinc anys després del Gloria, el delta de l'Ebre alerta que no està preparat per a un nou temporal

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha començat, fa una setmana, un nou moviment d'arenes per reforçar la barra del Trabucador mentre el mar ha inundat alguns dies aquesta gran llengua de sorra.

Es tractava d'un temporal de mar de baixa intensitat, però ha estat suficient per complicar de nou el pas de vehicles per la barra, que és el camí d'accés a la Punta de la Banya, una reserva natural on hi ha unes salines que necessiten fer-hi circular fins a 400 camions mensuals.

I és que el Trabucador ha quedat debilitat després del temporal Gloria, ara fa cinc anys. La gran llevantada va fer desaparèixer gairebé tota la barra, de prop de sis quilòmetres de longitud, i va deixar incomunicades les salines de la Trinitat durant més de quatre mesos.

El moviment de sorra des d'altres punts del Delta fets per l'empresa salinera i pel mateix ministeri van permetre recuperar la barra, però amb una amplada i una alçada menor i ara a la mínima que el mar s'embraveix acaba inundada.

Segons Cristian Jensen, director de la Fundació Salines Marines: "Des del Gloria, el Trabucador està molt feble, necessita més reforços per resistir l'actual situació de canvi climàtic".

L'empresa salinera i la Taula de Consens del Delta, que aplega ajuntaments i comunitats de regants, reclamen aportacions massives de sorra procedent del fons marí per consolidar tant la Barra com altres platges amenaçades com la Marquesa, la Bassa de l'Arena, Riumar i l'Illa de Buda.

La Generalitat, en el marc de l'Estratègia Delta, ha fet batimetries i ha identificat bancs de sorra submarins que podrien servir per ser dragats i traslladats a les platges, però és el ministeri qui ho hauria d'executar o, com a mínim, autoritzar perquès són seves les competències de costes.

Una mesura similar és la que es va fer a l'Albufera de València, on es van mobilitzar tres milions de metres cúbics de sorra submarina per fer recréixer les platges. "És el que demanem des del principi, el que s'ha fet molts anys a Holanda. Cal posar-se d'acord per implementar-ho aquí perquè és l'única actuació que pot allargar la vida del Delta tal com el coneixem", assegura Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens.

El futur del Delta

El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor Gonell, confia parlar-ne amb el Ministeri per a la Transició Ecològica a la pròxima reunió bilateral per fer seguiment de la problemàtica del delta de l'Ebre, encara sense data. "No és fàcil posar-se d'acord sobre què cal fer al Delta, un espai complicat, humanitzat, on conflueixen sectors amb diferents interessos, econòmics, socials o mediambientals, assenyala Castor.

I recorda que "no fa tant, alguns demanaven dics de pedra per defensar-se del mar i d'altres no fer res, però cal posar-se d'acord i crec que cada cop ens estem alineant tots més per dir que l'aportació de sorra del fons marí és la millor solució".

Cinc anys després del Gloria, el govern espanyol encara no ha aprovat el Pla de Protecció del Delta de l'Ebre, malgrat que ha anat executant fins a tres obres de trasllat de sorres de trams del litoral on s'acumula fins a les platges en regressió.

L'actuació que està fent ara a la barra del Trabucador mobilitzarà un total de 41.600 metres cúbics de sorra i instal·larà trampes de sorra per ajudar a retenir-la i afavorir la formació de dunes, a més de plantar espècies halòfiles per estabilitzar el sòl.

També s'han començat a fer diversos estudis per avaluar la viabilitat de mobilitzar els sediments que queden retinguts als embassaments del riu Ebre i que són la causa de la debilitat del Delta de l'Ebre davant d'una situació de crisi climàtica que provoca la pujada del nivell del mar i temporals més agressius.

Per l'Associació Sediments i la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la mobilització dels sediments atrapats als pantans i fer-los arribar fins a la desembocadura hauria de ser una prioritat, i consideren que ni les administracions ni la Taula de Consens se la prenen seriosament.

Resiliència davant la crisi climàtica

La Generalitat ha executat ja diverses actuacions al Delta per incrementar-ne la resiliència davant la crisi climàtica. En l'actualitat està protegint el perímetre interior de la badia dels Alfacs amb un camí de guarda, un dic d'un metre i vint centímetres d'alçada per evitar inundacions en cas de pujada del nivell del mar.

També el va construir al voltant de les llacunes i queda pendent fer-lo a l'interior de la badia del Fangar. En el marc de l'Estratègia Delta, impulsat arran del temporal Gloria, també s'han fet actuacions per millorar la circulació d'aigua.

Però Xavier Curto recorda que, malgrat aquestes actuacions, tant del ministeri com del govern, "és urgent protegir la part frontal del Delta perquè no estem preparats si hi hagués un nou temporal com el Gloria". Recrimina que el govern espanyol encara no hagi presentat el pla de protecció ni hagi engegat una protecció decidida de les platges amenaçades.

En canvi, lamenta que sí que està tramitant una actualització dels terrenys afectats pel domini públic marítim després de dècades de regressió del litoral. Ajuntaments, comunitats de regants i propietaris afectats han demanat que s'aturi aquest atermenament, confiant que un futur recreixement de les platges pugui evitar l'afectació de diverses propietats que ara han quedat a primera línia del mar.

El temporal Gloria, amb onades de fins a catorze metres d'alçada, va causar una gran alarma al delta de l'Ebre perquè va posar en evidència que la supervivència d'aquest espai està en perill. No en va, en un espai pràcticament pla com el Delta, van desaparèixer platges senceres i l'aigua del mar va arribar a endinsar-se tres quilòmetres terra endins, i va inundar fins a 3.000 hectàrees d'arrossars.