Cinc comunitats es neguen a acatar el pla de Sanitat per a la desescalada

No hi ha consens entre el govern espanyol i les comunitats autònomes al voltant de les mesures anti-Covid per afrontar la "nova normalitat".

Alguns governs autonòmics ja van avançar que no aplicarien els preceptes sorgits de la Comissió Interterritorial de Salut de dimecres i avui han anunciat formalment que no els acataran i mantindran les restriccions que tenien vigents fins ara.

De fet, en la votació de la Interterritorial en què es va aprovar el document hi va haver sis vots en contra. Els representants de Madrid, el País Basc, Galícia, Andalusia, Múrcia i Catalunya van votar-hi negativament. Castella i Lleó i Melilla es van abstenir.  

Per part del govern espanyol, com ja va avançar la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en la roda de premsa posterior al Consell, les normatives aprovades "són d'obligat compliment".

Ahir a la tarda, a través del Procicat, Salut va fer públiques les mesures que entraran en vigor a Catalunya a partir de divendres.

Una imposició política

La Comunitat de Madrid ja va expressar, dimecres mateix, l'oposició total al plantejament de Sanitat. La presidenta en funcions de l'Assemblea, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que consideren les mesures acordades una "imposició política" i no pas sanitària.

Ayuso ha matisat que la postura madrilenya no és una qüestió de "rebel·lia", que significaria "anar contra les normes establertes". Per la líder del PP, la norma acordada, en contraposició al que adverteix el govern espanyol, "no és d'obligat compliment perquè s'hauria d'haver aprovat per unanimitat".

Invasió de competències

El lehendakari, Iñigo Urkullu, com també es va deixar entreveure després del plenari de la Interterritorial, ha titllat les modificacions sanitàries impulsades des del ministeri com una "invasió de competències" de l'autogovern basc.

Per aquest mateix motiu, la delegació basca no va participar en el debat sobre la normativa referida als horaris i aforaments de l'hostaleria i l'oci en el si de la Interterritorial. A banda, per Urkullu, la decisió de Sanitat no té prou consens.

"Que en una reunió es plantegin decisions de manera unilateral, com una imposició, no és pas el resultat d'una governança col·laborativa ni una covernança."

Paral·lelament, pel cap de l'executiu del País Basc, les mesures posen de relleu un "desconcert absolut" del govern espanyol en la gestió de la pandèmia. Euskadi, ha assegurat, "seguirà un full de ruta propi" i mantindrà les mesures que les institucions basques van actualitzar a principis de setmana.

Limitar la desescalada

Galícia, per la seva part , planteja discrepàncies molt semblants a les que exposen els bascos. L'executiu presidit per Alberto Núñez Feijóo ha retret a La Moncloa que pretengui "limitar el procés d'obertura" de l'hostaleria i l'oci nocturn en plena desescalada.  

El govern gallec, igual que el basc, també seguirà un full de ruta propi fins que l'assessoria jurídica de la Xunta determini si, en part, el protocol que el Ministeri de Sanitat va validar des de la Interterritorial és o no d'obligat compliment i topa amb les competències transferides a les autonomies.

Recurs de Castella i Lleó

Des de la Junta de Castella i Lleó, la decisió és més dràstica. Segons el vicepresident, Francisco Igea, el govern recorrerà el pla aprovat a la Interterritorial si es publica al BOE.

La comunitat tampoc aplicarà les mesures per la qüestió de competències i perquè entén que els preceptes són "més restrictius" que els que es determinen al semàfor elaborat pel ministeri.

Andalusia, que també va votar en contra del document, tampoc acatarà les mesures al·legant, igualment, una "invasió de competències brutal" segons el vicepresident de la Junta, Juan Marín.