Cinc dones es querellen per abusos sexuals contra el policia infiltrat en moviments socials

Cinc de les dones activistes amb les quals el policia nacional infiltrat havia mantingut relacions sexuals, i fins i tot de parella, han presentat aquest dimarts una querella per haver estat enganyades. L'home amagava la seva identitat real per obtenir informació. No es descarta que altres afectades puguin afegir-se a la querella més endavant.

Les advocades d'Irídia i del sindicat CGT, Mireia Salazar, Sònia Olivella i Laia Serra, que donen suport legal a les dones, han explicat que la querella s'ha presentat per quatre delictes: abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils.

"Aquest agent, el Cos Nacional de Policia i els responsables jeràrquics i polítics han atemptat contra la integritat física, moral, la llibertat sexual i la vida privada de les querellants, i potser d'altres, pel fet de ser dones, militants i defensores dels drets humans", ha dit Olivella.

A més han denunciat que es tracta d'una la pràctica policial recurrent, que necessita una infraestructura i una planificació d'àmbit superior. I  afegeixen que la normativa és "insuficient" i no protegeix la ciutadania ni els moviments polítics i socials de l'abús. 

El policia va mantenir durant més de dos anys la seva identitat encoberta sota el nom fictici de Dani Hernández Pons, en moviments socials de Sant Andreu i Barcelona i al moviment sindical entre el maig del 2020 i l'octubre del 2022. Durant aquest temps, va mantenir relacions sexuals i sentimentals amb almenys 8 dones, d'aquests entorns socials i sindicals, dues de les quals com a parella. 

Atenció‼️

Cinc activistes es querellen contra el policia que va fer servir les relacions sexoafectives per infiltrar-se als moviments socials de Barcelona.

Denuncien per abusos sexuals continuats, delictes contra la integritat moral i d'altres.

[FIL]https://t.co/5QUbrHTt4V pic.twitter.com/hmNaLgB6nW

— IRIDIA (@centre_IRIDIA) January 31, 2023

"Violència institucional sexualitzada"

L'advocada Laia Serra ha definit aquesta pràctica com a violència institucional sexualitzada:

"Aquí s'entrecreuen diferents impactes, i considerem que aquest agent infiltrat va dur a terme tota aquesta xarxa de relacions sexoafectives precisament utilitzant de manera instrumental aquestes activistes."

I que comporta, ha afegit, una finalitat no només d'aconseguir informació sinó de "castigar les dones per la seva participació activa política i social".

Si la identitat de l'home amb el qual aquestes dones havien tingut relació era del tot fictícia, tampoc pot ser real el consentiment per mantenir-hi relacions sexuals o sentimentals. Aquest fet constitueix un delicte d'abús sexual, segons la defensa de les querellants, ja que han estat enganyades per obtenir-lo. 

És una "denigració i un atemptat contra la integritat moral, i fins i tot tortura", ha dit, el fet que l'objectiu de mantenir la relació fos obtenir informació amb la intenció de "monitorar i desestructurar" els moviments socials, --en aquest cas el llibertari-- i sindical. 

Aquesta conducta de l'agent comporta l'accés a l'espai social i polític de les víctimes, però també al més íntim i personal, d'on ha obtingut informació de forma il·legal i sense consentiment, han dit. El fet constitueix, segons la querella, un delicte de descobriment i vulneració de secrets, encara més greu quan aquesta informació l'agent està obligat a comunicar-la de forma completa als superiors.

En aquest cas consideren que també concorre un delicte d'impediment o entorpiment de l'exercici dels drets civils, un delicte atribuïble als funcionaris públics que actuïn contra els drets cívics i fonamentals, com en aquest cas els drets d'associació i lliure sindicació, han explicat.
 

Perspectiva col·lectiva

La querella no només té en compte l'aspecte individual del cas de cada dona sinó que en destaca un aspecte col·lectiu de vulneració de drets. Les lletrades consideren que no és un cas aïllat sinó que s'emmarca en una pràctica policial recurrent, ha dit Laia Serra, advocada de la CGT.

"Amb l'objectiu de monitorar i desestabilitzar moviments socials o sindicals hi ha una pràctica recurrent, una infraestructura i una planificció d'aquest tipus d'infiltracions i hi ha un marc legal insuficient i una opacitat en aquestes pràctiques que genera que la ciutadania i els moviments socials siguin víctimes potencials d'aquesta utilització abusiva dels mecanismes de l'Estat." 

I ha incidit en el fet que "aquesta pràctica ha durat dos anys i per tant, ha tingut l'aval de l'Estat."

Citen casos recents com el d'espionatge a entitats i polítics de Pegasus, o l'altre cas d'un policia infiltrat a l'esquerra independentista i en entitats antidesnonaments, que el juny passat també va destapar La Directa. Casos, ha afegit, que no han obtingut cap justificació ni reparació.

La infiltració d'un agent té requisits i límits d'actuació

Les advocades han recordat el marc legal que permet la infiltració d'agents, un marc que consideren "insuficient i opac", que només justifica la infiltració legal d'un agent en casos molt concrets relacionats amb la investigació de la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme.

Aquest cas quedaria fora d'aquest supòsit, ja que l'objectiu teòric de la policia era desestabilitzar els moviments socials, en aquest cas d'àmbit llibertari, cosa que suposa una greu vulneració de drets civils, segons l'acusació.

El jutge instructor pot autoritzar funcionaris de la Policia Judicial, mitjançant una resolució fonamentada i tenint en compte les necessitats d'investigació, a actuar sota una identitat suposada. Aquesta identitat serà atorgada pel Ministeri de l'Interior per sis mesos, prorrogables per períodes d'igual durada.  

La informació obtinguda per aquell agent encobert haurà de ser posada en coneixement de qui va autoritzar aquella investigació de forma completa. Els límits d'actuació dels agents encoberts són que no podran dur a terme conductes que no podrien dur a terme sota la seva identitat real, segons apunta Irídia.