Cinc novel·les per començar l'any que demostren la vitalitat del panorama literari català

La rentrée literària en aquest inici d'any ha arribat amb força. A banda de la publicació d'algunes novel·les prou esperades pel renom dels seus autors, com per exemple "Ofert a les mans, el paradís crema", de Pol Guasch, o "Urgell. La febre d'aigua", de Vicenç Villatoro, també estem assistint, aquestes setmanes, a l'arribada d'altres llibres que demostren que el panorama literari català segueix mantenint una notable vitalitat.

Nosaltres ens hem fixat en 5 d'aquestes novel·les.
 

"Els murs invisibles"

Ramon Mas. L'Altra Editorial

 
Ramon Mas és conegut per la seva feina al capdavant de l'editorial independent Males Herbes, juntament amb Ricard Planas. Però, en paral·lel, Mas fa anys que persevera en la seva trajectòria com a escriptor, ja que és autor de dos poemaris i cinc novel·les.

L'última, que tot just acaba de sortir del forn, és la més personal. Es titula "El murs invisibles" i narra una història totalment autobiogràfica viscuda per l'escriptor quan era un jove de 20 anys. "Els murs invisibles", doncs, és un relat de formació sobre el pas a l'edat adulta i un cant a l'amistat. Els protagonistes són una colla de nois units per la seva passió per l'skate i la música punk que cultiven un sentiment de pertinença a la tribu i s'aferren a la identitat dels seus referents culturals.

El llibre, en definitiva, també és un homenatge a tot un món que creix als marges i a les relacions forjades fora de les convencions.

"Hiperràbia"

Ferran Grau. Angle Editorial

 
L'any 2005 un crim va sacsejar la nostra societat. Tres adolescents de classe benestant van assassinar Rosario Endrinal, una indigent que dormia en un caixer automàtic del barri de Sant Gervasi, a Barcelona. Anys després d'aquells fets, el periodista i escriptor Ferran Grau va entrevistar un dels autors del crim. I en trobades posteriors, van parlar sobre la reinserció social, la violència i el lliure albir.

"Hiperràbia" és una novel·la que beu d'aquells fets truculents. Explica com, sense propòsits ni consciència, tres nois enamorats de la parafernàlia feixista surten de nit a veure què els ofereix la ciutat, fins que un dia ensopeguen amb una persona sense llar que dorm en una oficina d'estalvis.

El llibre ens submergeix dins la bogeria del narrador, ja que adopta el punt de vista d'un dels criminals. Per reblar el clau, Grau ha escrit "Hiperràbia" en argot adolescent, tal com, dècades enrere, també va fer Anthony Burgess a "La taronja mecànica", adaptada després al cinema per Stanley Kubrick.

"Una novel·la comercial"

Ponç Puigdevall. Edicions de 1984

 
Ponç Puigdevall és un dels crítics literaris més reputats del país. Però, a banda d'analitzar els textos dels altres al diari El País, Puigdevall també ha publicat tres llibres de relats, tres novel·les i dos assajos sobre llibres.

"Una novel·la comercial" és la seva última obra. El llibre explica com l'ànsia d'una herència pot distorsionar el caràcter d'una família que ha perdut la solidesa econòmica i l'esplendor d'antany. Tots els possibles hereus calculen, tramen, conspiren, menteixen i es desesperen per obtenir el que cadascú creu merèixer en exclusiva.

Ambientada al llarg d'un estiu a Sant Feliu de Guíxols, a "Una novel·la comercial" també es constata una gran veritat: que la por que alguna cosa s'esdevingui és més insuportable que l'esdeveniment mateix.

"Fins a l'última pedra"

Berta Creus. Editorial Males Herbes

L'editorial Males Herbes es defineix, entre altres coses, per la seva dèria per buscar noves veus literàries, autors amb universos propis i maneres d'expressar-los que sonin genuïns, diferents i personals. Aquest és el cas de Berta Creus, una jove escriptora que ara debuta amb "Fins a l'última pedra".

Parlem d'una novel·la teixida a base de contes --o un recull de contes relligat en forma de novel·la-- que parlen de pobles que desapareixen i comunitats que moren i deixen la memòria òrfena. El text s'inicia amb l'arribada d'un foraster en un llogarret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, una dona el commina a escoltar les pedres.

Aquest, doncs, és un llibre fet de veus antigues, d'històries que retrunyen pels carrers desballestats del que en un altre temps va ser un poble ple de vida: són els anhels dels que hi van viure, els seus desitjos i les seves pors, ressonant com ecos fantasmals al llarg dels segles. Tota una reivindicació de la Catalunya buida.

"Li diré llibertat"

Joan Bibiloni. La Campana

Joan Bibiloni (res a veure amb el músic mallorquí del mateix nom) és un metge que ha exercit la medicina rural durant quatre dècades a Sòller. Però, a banda de curar malalts, Bibiloni somiava a escriure una novel·la que recollís una història que va escoltar, fascinat, quan era un infant. Finalment, es va decidir.

I el resultat és "Li diré Llibertat", una gruixuda novel·la de gairebé 600 pàgines que explica la història d'en Tomeu, un home que neix el 1893 en el si d'una família de pagesos de Mallorca. El context no li resulta favorable, ja que la vida al camp no és fàcil i la població passa penúries. I, quan Tomeu compleix 18 anys, el seu pare el fa fora de casa. El noi, llavors, s'embarca en un vapor mercant. L'acompanyen la seva egua Llibertat i un jove jornaler fill de foraster.

Aquesta, doncs, és la història d'un amor prohibit que mostra la lluita de dos amants per estimar-se lliurement malgrat els entrebancs que els depara la vida.