Cinc rostres mil·lenaris insòlits revelen que els tartèsics sí que representaven humans
La troballa s'ha fet en un jaciment d'Extremadura i suposa un canvi de paradigma en la interpretació de la cultura tartèssia
Les excavacions al jaciment tartessi de Casas del Turuñuelo, a Extremadura, han tret a la llum les restes de cinc relleus antropomorfs del segle V aC que han capgirat tots els esquemes dels investigadors.
Es tracta dels primers relleus que es coneixen pertanyents a la cultura tartèssia, la mítica civilització preromana que va ocupar el sud-oest de la península Ibèrica entre els segles VIII i IV aC.
El descobriment s'ha fet durant l'excavació del sector est d'aquest jaciment situat al municipi de Guareña. Concretament, es tracta de l'àrea per on s'accedeix al pati de l'edifici que s'està estudiant, en un punt on es va documentar un sacrifici massiu d'animals, principalment cavalls.
Però el que fa insòlita la troballa és que les representacions corresponen a rostres humans, cosa que suposa un canvi de paradigma en la interpretació de la cultura tartèssica.
De fet, fins ara es considerava que aquesta era una cultura anicònica, és a dir, que defugia representar la divinitat i ho feia només a través de pedres sagrades i de motius animals o vegetals.
El codirector de l'excavació i investigador del CSIC Sebastián Celestino ha explicat que "es tracta de les primeres figures humanes de Tartèssia, perquè fins ara hi havia figuracions pintades en ceràmiques, però no hi havia cap representació".
Esther Rodríguez, que també és codirectora de l'excavació i investigadora del CSIC, ha explicat que són "rostres idealitzats" i que els ha cridat l'atenció "no només la bellesa de les escultures, sinó sobretot les joies que porten", ja que són tartèssies:
"Les arracades que porten apareixen documentades al jaciment de Cancho Roano i altres jaciments del sud peninsular, per la qual cosa revolucionaran la història de l'art antic a la nostra península."
Podrien explicar una història
Dels cinc caps trobats, dos estan pràcticament sencers i representen la figura de dues dones, un altre a un guerrer, i una altra figura "potser també és masculina", tot i que han puntualitzat que segueixen treballant a determinar-ne més detalls.
El que sí que han confirmat els investigadors del CSIC és que es tracta de figures que pertanyen a un relleu, perquè la part del darrere és completament llisa.
"Segurament aquestes figures expliquen una història, però encara no la podem reconstruir", ha afegit Celestino, que ha avançat que podrien conservar algun pigment, encara que les peces tot just s'estan començant a analitzar.
"Encara no s'han fet analítiques, però hem vist restes de color vermell en alguna" de les peces, ha dit.
Pel que fa al significat de la troballa, Rodríguez ha assenyalat que "en certa manera, canvia la lectura que des de la història de l'art s'havia fet sobre la cultura tartèssia".
"Per primera vegada li posem un rostre idealitzat i ja sabem com portaven les joies. Això ens permet interpretar l'ús de la seva orfebreria o quins personatges la portaven", ha afegit.
Ara les peces es restauraran, es consolidaran i es netejaran, a més d'analitzar la procedència dels materials que es van fer servir, per saber si la pedra ve o no de fora de la península.
