Cinc situacions límit de crisi climàtica al món: de les Fiji a Noruega

Diumenge s'inaugura a Glasgow, a Escòcia, la COP26, la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. És la primera que es fa des que els Acords de París -adoptats a la COP21- van entrar en vigor, ara fa cinc anys. És, segurament, la més important dels últims temps per determinar cap on va el nostre futur, el futur de la Terra, el planeta on vivim.

Quan parlem de la crisi climàtica, la primera qüestió que es planteja és l'anomenat "escalfament global", un terme que descriu absolutament i literalment la realitat: tot el planeta s'està escalfant a marxes forçades.

A dia d'avui, hi ha una concentració de 417 parts per milió de diòxid de carboni a l'atmosfera, 100 més que fa mig segle. A conseqüència d'això, el planeta s'ha escalfat en conjunt 1,18 graus centígrads.

L'últim informe d'experts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic dibuixa els escenaris de futur a què ens enfrontem: l'òptim, i cada cop més difícil d'aconseguir, és un escalfament global d'un grau i mig.

Amb dos graus d'escalfament, l'Àrtic i l'Antàrtida, sobretot, resultarien seriosament colpejats.

També seria possible un escenari pitjor: un augment de 4 graus: tot el planeta s'escalfaria molt i hi hauria zones de l'hemisferi nord que s'escalfarien fins a 7 graus respecte als nivells preindustrials.

En definitiva; si no s'actua aviat i amb contundència l'escalfament serà insuportable a la major part del planeta.

Estem parlant, doncs, d'una crisi comuna, que afecta tots i cadascun els territoris de la Terra, però de manera desigual.

Ho remarca el climatòleg Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i coordinador del grup d'experts en canvi climàtic de Catalunya, que explica que la conca mediterrània és una de les regions del planeta més susceptibles de patir la crisi climàtica:

"Parlem d'escalfament global, però és desigual: la regió del pol nord és la més crítica, però també la conca del Mediterrani perquè aquest mar gairebé tancat s'escalfa moltíssim durant el llarg estiu i proporciona el combustible -aquest vapor d'aigua, aquesta calor latent- perquè hi hagi episodis molt intensos."

I és que si bé "no tot és canvi climàtic", admet Martín Vide, que recorda que sempre hi ha hagut pluges torrencials i onades de fred o calor, "sí que el canvi climàtic afegeix un plus d'intensitat" als fenòmens meteorològics", remarca.

S'ha vist, per exemple, a Alemanya, on es calcula que "almenys un 20% de la intensitat" de les fortes inundacions que van causar la mort d'un centenar de persones "la podem atribuir a l'escalfament global", explica aquest climatòleg, que també ha estat revisor de diversos informes del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU.

Ciutats menys habitables

Catalunya, doncs, com a territori de la conca mediterrània, resultarà afectada de manera directa per l'escalfament global, que també es traduirà sobretot, en onades de calor més freqüents i més intenses, que afectaran sobretot el centre de les ciutats, per l'efecte illa de calor, i afectaran especialment les persones vulnerables que pateixen pobresa energètica.

Martín Vide afegeix que, per aquest motiu, el canvi climàtic es convertirà, també, en un problema social i de salut pública, perquè causarà més ingressos hospitalaris i més morts.

A banda, en un país on molta població viu al litoral, la pujada del nivell del mar d'entre 3 i 4 mil·límetres l'any acabarà afectant moltes persones: són 4 centímetres en una dècada i dos pams en un segle.

"Això té un impacte en els aqüífers pròxims al litoral, que se salinitzen, i quan hi ha un temporal com el Gloria", explica Martín Vide.

Vinyes al Pirineu

L'augment de les temperatures, d'altra banda, causarà afectacions importants en les espècies cultivades.

Martín Vide explica que hi ha empresaris del vi i el cava "amb una visió a mitjà termini per adaptar-se al país més càlid", que ja estan comprant terres del Pirineu, a 800 o 900 metres d'altitud, on avui dia no es cultiva res, "perquè saben que les terres baixes on cultiven vinyes, com les del Penedès, deixaran de ser òptimes per obtenir una collita de qualitat."

Amb l'escalfament global, a més, Catalunya també patirà una pèrdua de biodiversitat, tant de fauna com de flora.

La volta al món en cinc crisis climàtiques

Com afecta ja el planeta aquest escalfament global, aquesta crisi climàtica?

Hem fet una volta al món per visitar cinc països on ja és possible copsar que hi ha problemes diferents, però tots gravíssims, que afecten països que ens poden resultar molt llunyans, però que també ens afecten perquè tenen una mateixa causa.

I és que l'escalfament global fa que les Illes Fiji, al mig del Pacífic, siguin castigades pels ciclons més greus que s'han vist mai; que a Noruega es fonguin les glaceres i s'alteri el clima; que a Tierra de Fuego, a l'Argentina, els pescadors no trobin peix perquè els oceans s'escalfen; que a Kènia les pluges s'alterin i es perdin collites de cafè, i que a Costa Rica, un dels paradisos del planeta, es perdi biodiversitat.

Comencem el recorregut a l'altra punta del món, als nostres antípodes, a les Fiji, un arxipèlag de 333 illes d'origen volcànic, la majoria ben poc poblades. El país té 896.000 habitants.

Fa cinc anys el país sencer va ser engolit pel cicló Winston, la pitjor tempesta tropical de la història del país. I no només això: va ser el cicló tropical més intens mai registrat a l'hemisferi sud.

Van morir 44 persones i es van estimar unes pèrdues materials de més de 1.000 milions d'euros, tan importants que a dia d'avui encara afecten la població d'aquest paradís tropical.

Lavetanalagi Seru, portaveu de la Xarxa d'Acció Climàtica del Pacífic, una de les organitzacions de defensa del medi ambient més importants del país, explica que "el cicló va esborrar, de cop, un terç del PIB del país: la indústria turística, que és molt important per al nostre país, l'agricultura, els pescadors...".

Més enllà de les morts i les conseqüències econòmiques, el Winston va causar un fort impacte en molts nens.

"Els estudiants no van poder anar a l'escola durant molts mesos, el dret humà a l'educació va quedar afectat", explica Seru. "I hi ha casos de nens que van haver de deixar l'escola per aquest cicló i encara no hi han pogut tornar", cinc anys després, afegeix, abans de descriure un cas especialment greu:

"En una de les illes totes les cases van quedar afectades. Va ser tan greu que els nens encara ara tenen por de la pluja i de les marees. Els efectes psicològics per als infants han estat molt profunds."

Amb l'escalfament global, moltes illes del Pacífic, com les Marshall, o de l'Índic, com les Maldives, estan amenaçades de desaparèixer completament per la pujada del nivell de mars i oceans.

Actualment, el nivell puja, de mitjana, tres mil·límetres per any, però això pot augmentar en les pròximes dècades.

Això passa, en bona part, pel desgel. A l'Àrtic, l'escalfament és més ràpid que la mitjana global. La capa de gel mínima es redueix més d'un 1% cada any i ja es preveu que abans del 2050 serà possible travessar el pol nord pel mar.

Les glaceres desapareixen i això és especialment greu: quan l'energia del sol arriba a la neu, el 85% surt reflectida; en canvi, quan aquesta energia del sol arriba a terra o a aigua líquida, el 85% és absorbida. És a dir, l'Àrtic ha passat de frenar l'escalfament global a accelerar-lo.

Conseqüencia: en països com Noruega, el clima és més extrem: a l'estiu ha començat a haver-hi incendis forestals i a l'hivern hi neva tant que el bestiar es mor de gana, com explica Svein Tveitdal, director de Klimat2020 i exdirector Programa Medi Ambient de l'ONU:

"Ara neva molt més a l'hivern en països com Noruega", i això fa que "prop de 200.000 rens, propietat dels sami, morin de gana", una situació greu perquè "la majoria dels indígenes àrtics viuen de criar rens; sense rens, la seva vida esdevé impossible".

Noruega viu, de fet, la contradicció de ser un model de protecció del medi ambient, en molts aspectes, però alhora ser el tercer exportador mundial de gas i el tretzè exportador mundial de petroli, l'extracció del qual el govern vol augmentar en els pròxims anys.

El desglaç de l'Àrtic també afecta, encara que en menor mesura, el pol sud, l'Antàrtida.

I té una altra conseqüència: la temperatura de l'aigua dels oceans puja. Això ens fa viatjar fins a la població més pròxima al continent blanc: Ushuaia, la ciutat més austral del planeta.

Allà, a Tierra del Fuego, a l'Argentina, també es fonen les glaceres i els estius són més secs. A més, però, l'augment de la temperatura dels oceans ha posat en crisi la principal activitat econòmica, la pesca.

Mauro Pérez Toscani, secretari de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Ushuaia, explica que "la pesca artesanal, a la zona d'Ushuaia, estava centrada en algunes espècies que avui no estan arribant, per canvis en la temperatura del mar en el canal de Beagle".

Per això mateix, afegeix, "s'està estudiant, amb les institucions científiques de la zona, si els canvis de temperatura també estan afectant les poblacions de crustacis com la cabra".

Ara mirem cap a Kènia, a l'est de l'Àfrica, i especialment cap a aquesta zona forestal, el Parc Nacional del Mont Kenya, al centre del país. Juja i Meru són dues de les ciutats conegudes pel cultiu del cafè. Són a 1.500 metres d'altitud, amb un clima ideal per al creixement d'aquests arbres.

En els darrers anys, la producció de cafè ha caigut. N'hem parlat amb Peter Kinyua, director de Servicoff, que pertany a la tercera generació d'una família que cultiva el cafè.

"Algunes regions productores de cafè s'han tornat més i més seques", explica. "Quan la pluja canvia de períodes, confon l'arbre, i la fruita madura en el moment equivocat." Això encareix el cafè, perquè "tradicionalment, la collita coincidia amb les vacances escolars" i els fills ajudaven la família.

Ara, en canvi, "el cafè surt en el moment equivocat i, per tant, produir el mateix cafè és cada vegada més car".

Acabem el recorregut en un dels països més orgullosos de la seva biodiversitat, Costa Rica. Acumula, per exemple, el 6% de la biodiversitat d'amfibis del planeta, però moltes d'aquestes espècies s'han extingit, com el gripau daurat del bosc nebulós de Monteverde.

En els últims anys, el país del "pura vida", en ple tròpic, ha patit l'embat de diversos huracans i tempestes tropicals.

A més, l'augment de les temperatures fa que moltes espècies emigrin dels seus hàbitats tradicionals, buscant llocs més frescos. I això pot provocar un autèntic desastre natural, com explica Andrea Vincent, biòloga del Consell Científic de Canvi Climàtic de Costa Rica.

"Espècies que normalment són de zones càlides de les parts baixes, a nivell del mar, estan començant a pujar a les zones altes de la muntanya. El problema és que ja som a l'equador i no hi ha ningú a les latituds més baixes que pugui pujar a reemplaçar-les", remarca.

I afegeix que hi ha científics que asseguren que, d'una banda, Costa Rica es quedarà sense animals a nivell del mar.

De l'altra, "com que l'àrea de muntanya és menor, hi haurà una competència molt intensa entre les espècies que necessiten migrar; i espècies que mai han estat juntes en el mateix lloc. Ecològicament això serà un desastre", vaticina.