CineBaix, del somni al miracle: "És molt més que un cinema, és la meva vida!"

"És un somni fet realitat." Poc s'esperaven fa vint anys la Maria i el Xavier que estaven plantant la llavor d'un cinema que es convertiria en una referència del Baix Llobregat. Al cor de Sant Feliu, CineBaix és un punt de trobada de la ciutat. Un petit reducte del passat.

A tocar de Barcelona, en un entorn on proliferen les multisales, no és fàcil trobar un cinema de proximitat amb sis projeccions a la vegada, estètica retro, un públic tan fidel i un ambient tan familiar.

L'esperit s'ha mantingut al llarg dels anys gràcies a la feina d'un teixit de voluntaris incansables, que no només van aixecar el cinema sinó que també l'han cultivat.

"No hi ha cinemes tan autèntics com aquest!", remarca Celsa Nogueira, sòcia habitual de CineBaix. Si pot, hi va entre dues i tres vegades a la setmana, per no perdre's la programació que ofereixen. Una aposta pel cinema d'autor que fomenta la reflexió i la crítica.

Salvar el cinema Guinart

Per entendre d'on ve tot plegat, hem de fer retrospectiva i plantar-nos al febrer de 2004. L'emblemàtic Cinema Guinart de Sant Feliu projectava l'última pel·lícula després de gairebé trenta anys de vida.

Avui els cartells de l'entrada serien història si no hagués estat per la mobilització ciutadana, que es va manifestar en contra de la desaparició d'un cinema de qualitat a la ciutat.

Eren un grup de somiadors voluntaris. Així es descriuen Xavier Bachs i Maria Coscoll, que, vint anys més joves, van formar part de la lluita per salvar el cinema. Van fer nombroses convocatòries ciutadanes i van recollir firmes fins a aconseguir llegir un manifest al ple municipal.

Finalment, van poder aturar tots els projectes alternatius a la destrucció de l'espai perquè l'Ajuntament adquirís el cinema per a ús cultural i públic. I així, va néixer l'Associació CineBaix, una entitat impulsada per l'amor cinèfil de la ciutadania i sense ànim de lucre per gestionar l'exhibició cinematogràfica.

"Hi va haver tot un moviment per no perdre l'espai, per salvar una institució que desapareixia arreu. El més maco va ser poder obrir les portes."

L'octubre de 2005, recorden en Xavier i la Maria, la llum del projector dels antics cinemes Guinart va tornar-se a encendre. I des d'aleshores no s'ha apagat. Actualment, tots dos continuen sent voluntaris; ell és president de l'Associació CineBaix, i ella forma part de la Junta.

Un cinema de la ciutadania

"Hi passem totes les hores que podem", explica en Xavier, amb passió i un posat entranyable. "Ens hi hem anat implicant i implicant, i ara ho és tot!", recull la Maria, per a qui el cinema és gairebé com un fill. Hi han entregat mitja vida i admeten que, fins i tot, "ha passat davant d'amics i família".

Basat en el voluntariat i l'autogestió, CineBaix és un cinema de la ciutadania de Sant Feliu i del Baix Llobregat. Té un equip d'una dotzena de voluntaris, que ajuden amb qualsevol mena de tasca, i quatre treballadors.

Un dels darrers que s'hi ha incorporat és l'Àlex López, un jove aficionat al cinema que des de ben petit ha crescut amb CineBaix com a segona casa. Aleshores no s'imaginava que un dia hi treballaria coordinant l'equip tècnic.

"Tot santfeliuenc que s'estimi una mica la ciutat, ha vingut aquí des que té ús de raó. Un dels cinemes casa!"

Per a ell, la màgia de CineBaix rau en la proximitat que hi ha entre el personal i els espectadors. És poc habitual, explica, trobar un cinema on poder comentar les pel·lícules amb el personal de sala o, fins i tot, fer peticions sobre la programació.

"Molt més que un cinema"

A banda de la programació habitual, a cavall entre el cinema d'autor i títols més comercials, CineBaix també és conegut per la Mostra de Cinema Internacional que fan anualment. Un viatge a altres cultures a través de la pantalla.

Però és més que tot això, és un espai cultural, que acull concerts, xerrades, activitats educatives per a escoles i festivals gràcies a l'esforç dels veïns i veïnes de Sant Feliu.

"És molt més que un cinema, és la meva vida!"

Ara que toca bufar espelmes, mirar enrere, per a la Maria, "és un orgull", perquè durant dues dècades el cinema s'ha convertit en un imprescindible per als amants del setè art.

Forma part d'un grup de cinemes històrics que resisteixen -com l'Alhambra de la Garriga, el Truffaut de Girona o el Foment Mataroní, entre d'altres-, amb una aura poètica que és fàcil associar amb el Cinema Paradiso.  

El repte, ara, en l'era de les plataformes de streaming i les grans sales de cinema, és mantenir la flama viva. Un idea que l'Àlex té molt assumida, sobre la qual gira tota la feina de programació que fa.

"Si en algun moment aquest projecte, que no crec que passi, trontollés, crec que Sant Feliu hi ha gent de sobres per tornar-lo a aixecar."

Un equip de treballadors rejovenit i un públic lleial de totes les edats són la imatge viva que el cicle continua i que el relleu, diuen, està assegurat. "Resistir, per a nosaltres, és un èxit!", conclou en Xavier, emocionat.