Cipriano Martos ja descansa al seu poble natal: "Tanquem una injustícia de 50 anys"

Les restes del militant antifranquista Cipriano Martos descansen finalment al cementiri de Huétor-Tajar, el seu poble natal, a Granada, al costat dels seus pares. Van ser identificades en una fossa comuna al cementiri de Reus, com a part del Pla de Fosses de la Generalitat. Martos va morir el 1973, després de ser sotmès a un interrogatori amb tortures a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus, al Baix Camp.

Cinquanta anys després de la seva mort, silenciada aleshores pel règim franquista, la família ha recuperat aquest dissabte les restes exhumades per la Generalitat de Catalunya, que s'ha encarregat de traslladar-les a Huétor-Tájar.

"Ningú ens va avisar de la seva detenció, ningú ens va trucar per explicar-nos que l'havien hagut d'enviar a l'hospital per les tortures, van voler tapar el cas", ha explicat Antonio Martos, que s'ha referit al moment com "potser el més emocionant de la nostra vida".

"Els meus pares van patir la resta dels seus dies per no haver pogut ni tan sols acomiadar-se de Cipriano."

"Avui tanquem un cicle d'injustícia i abandonament que ha durat 50 anys", ha assegurat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha remarcat que la Generalitat pretén oferir "més veritat, més justícia, més reparació i més memòria". "Aquest és un homenatge merescudíssim a un lluitador per la llibertat", ha sentenciat.

Aquest dissabte, la consellera ha entregat les restes identificades al seu germà, Antonio Martos, i han pogut ser enterrades a la tomba familiar.

Un seguici fúnebre de més de 200 persones ha acompanyat el fèretre amb els ossos, cobert amb una bandera vermella i una altra republicana, des de la Casa de la Cultura del municipi fins al cementiri, on hi havia els seus cinc germans: Antonio, Juan José, Manuel, Carmen i Paqui.
 

Record de Cipriano Martos

Les proves genètiques van confirmar que les restes corresponien a Cipriano Martos, un militant del PCE i del FRAP, originari d'Andalusia, que a finals dels anys seixanta va emigrar a Catalunya i es va sumar a la lluita antifranquista. Martos, nascut el 1942, va viure a Sabadell, Terrassa i Reus. Va treballar de jornaler, miner, al tèxtil i, finalment, a la construcció.

L'estiu del 1973 va ser detingut i torturat a Reus, on va morir després d'ingerir àcid sulfúric durant un interrogatori. El 17 de setembre va morir per una hemorràgia interna a l'Hospital Sant Joan de Reus, després d'haver agonitzat durant tres setmanes.

Va ser enterrat en una fossa comuna sense que la família ho sabés.

Per iniciativa del seu germà Antonio, el cas va ser inclòs el 2014 en la macroquerella per crims del franquisme davant la justícia argentina i, actualment, segueix oberta la seva instrucció. 

Una camisa blanca esquinçada

Al costat dels ossos de Cipriano Martos, els arqueòlegs van desenterrar la camisa que portava posada quan va ser llançat a la fossa de Reus, una peça blanca de tergal que la Generalitat també ha entregat a la família i que porta la marca del patiment de la víctima: està esquinçada i conserva encara taques de sang.

L'acte, conduït pel "cantaor" i investigador Juan Pinilla, i al qual també ha assistit el diputat de la CUP al Parlament Xavier Pellicer, s'ha iniciat amb unes paraules de l'alcalde, Fernando Delgado, que també ha posat èmfasi en el fet que es tanca un capítol de "reparació".