Per primera vegada citen com a investigats comandaments dels Mossos per l'1-O
Es tracta dels dos responsables de la sala regional metropolitana nord dels Mossos i el cap de la comissaria de Santa Perpètua de la Mogoda
Un jutge de Sabadell cita per primera vegada com a investigats comandaments dels Mossos per no haver evitat la votació de l'1 d'octubre. Es tracta de 3 comandaments del cos: dos responsables d'una de les sales regionals de coordinació, i l'altre, cap d'una comissaria.
Dels dotze jutjats catalans que tenen investigacions obertes per denúncies particulars sobre la suposada inacció dels Mossos el dia del referèndum, el de Sabadell és el que està més avançat.
El cas arrenca per la denúncia d'un veí de Polinyà --una persona que a les eleccions municipals del 2015 era a la llista del Partit Popular-- que el dia de les votacions va comprovar que les seves dades personals eren en el cens de votants de l'escola Pere Calders d'aquest municipi.
La imputació de tres comandaments dels Mossos es produeix després de la declaració davant del jutge de la patrulla que va anar a aquesta escola. Uns testimonis que --segons fonts judicials-- van explicar al jutge que la situació que es van trobar no els permetia poder evitar les votacions. Un fet que van comunicar als seus superiors sense rebre noves instruccions.
Per això ara el jutge demana als Mossos que, en un termini de cinc dies, s'identifiqui els dos comandaments responsables de la sala de la Regió Policial Metropolitana Nord, que coordina els agents de tots els municipis del Vallès, i també el cap de la comissaria dels Mossos de Santa Perpètua de Mogoda.
A més, el jutge sol·licita una còpia de les instruccions que es van donar per escrit als agents per impedir les votacions. Els Mossos no són els únics en el punt de mira d'aquesta investigació. El jutge, a més, ha demanat que s'identifiqui el responsable de l'escola, a qui també cita com a investigat.
Es dona la circumstància, però, que tres dies abans de les votacions, el Departament d'Ensenyament va cessar tots els directors d'escoles públiques per protegir-los legalment i la consellera cessada Clara Ponsatí assumia la responsabilitat sobre les escoles.
Notícia relacionada: El mapa interactiu de la memòria audiovisual de l'1-O
- ARXIVAT A:
- Referèndum 1-OProcés catalàJudicial