Ciutadans anònims revelen el secret més ben guardat de l'1-O: on amagaven les urnes

Quan falten pocs dies perquè es compleixi el primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, diverses persones encarregades del dispositiu per fer arribar les urnes puntualment als col·legis electorals s'han decidit a parlar i explicar com ho van fer. Va ser una operació silenciosa que només tres persones coneixien en tot el seu abast.

Però en el conjunt del dispositiu van participar-hi més de 250 persones, que van transportar, amagar i custodiar en silenci les 10.000 urnes que es van fer fabricar a la Xina i que van arribar en vaixell fins al port de Marsella.

La distribució del material des de la Catalunya Nord fins als col·legis electorals es va fer amb la col·laboració d'un exèrcit anònim de persones amb cotxes i furgonetes. Per portar-les amb discreció, es van recuperar antics camins recorreguts durant l'exili. Després, desenes de persones es van encarregar de distribuir-les pel territori.

Tot perquè, a primera hora de diumenge 1 d'octubre del 2017, a tots els col·legis electorals hi hagués urnes per votar.

Alguns d'aquells protagonistes anònims del referèndum han explicat ara quines van ser les seves sensacions aquells dies d'ara fa un any.

És el cas del Jordi Gost, de Tiana, que explica com la distribució es va fer de manera clandestina:

"Vam quedar un dia i una hora en un lloc determinat, en un poble molt a prop d'aquí. I a plena llum del dia, a la tarda, vam obrir els maleters dels dos cotxes i em va passar el que serien les urnes. En concret, aquell dia me'n va donar 7, embolicades en una bossa de plàstic d'escombraries. I, aleshores, jo les vaig dur a casa, les vaig tenir tota la nit."

Després, el Jordi va passar les urnes a un altre contacte: Àlex Rosa. Un jove que les va tenir amagades durant dies al traster de la casa familiar. La família, d'això, no en sabia res:

" Durant 4 o 5 dies, aproximadament, sabia que havia de rebre 'la trucada' que em deia que em portarien 'els pastissos'."

"Vaig anar a casa de ma mare, li vaig agafar les claus del traster i les vaig tancar al seu traster (les urnes). Va estar cada dia dient-me: 'Les claus, les claus...' i jo: 'No les trobo, no sé on són, les he de buscar...' Evidentment, no li vaig explicar que havia amagat les urnes a casa seva."

Un altre dels protagonistes anònims d'aquell 1 d'octubre va ser Miquel Carreras. Un perruquer que va tenir les urnes amagades a escassos 5 metres del col·legi electoral, dins del seu garatge particular. De matinada, el carrer ja era ple de gent davant el col·legi:

"A les quatre, quarts de cinc de la matinada vaig agafar i vaig obrir la porta metàl·lica del garatge. I amb aquest soroll tot el carrer es va girar. I, esclar, no sabien què passava. Després vam agafar, jo tenia les urnes aquí, amagades dins el cotxe i les vam agafar i les vam treure. I quan vam treure les urnes i les vam portar just aquí davant, a la nostra escola electoral, llavors va ser l'emoció: la gent aplaudint, abraçant-te, plorant..."

En Miquel explica que algunes de les seves clientes li van retreure que no els digués res:

"Què carai els havia de dir, si era secret completament!"

I poc abans que obrissin els col·legis, les urnes ja eren als centres de votació.

Els guardians de les urnes van ser gent anònima en la seva majoria, però en alguns municipis, com a Vilassar de Dalt, hi va haver polítics municipals implicats en l'organització. Ho explica Xavier Godàs, l'alcalde de la població:

"Les vam portar amagades. No gaire amagades, tot s'ha de dir, tampoc és cap mena d'heroïcitat. Insisteixo, qualsevol en aquell moment ens hauria pogut interceptar. Només calia treure una bossa negra per veure que allò eren urnes."

Un operatiu complex en què estaven implicades desenes de persones i que s'havia de portar en secret, però que va funcionar amb èxit. Els últims dies de setembre, la Guàrdia Civil va requisar paperetes i sobres, propaganda del referèndum, i material divers per enviar des de centres logístics. Però d'urna, ni una.