Ciutadans podria perdre més de la meitat dels diputats, segons el CEO i el CIS

La del 21 de desembre del 2017 va ser la gran nit de Ciutadans. La formació taronja, que aleshores tenia poc més de deu anys d'història, va guanyar per primera vegada unes eleccions. La candidatura encapçalada per Inés Arrimadas va superar el milió de vots, va ser la més votada a les deu ciutats més grans del país i va pintar de taronja l'àrea metropolitana de Barcelona.  

Quan han passat poc més de tres anys, Ciutadans afronta les eleccions al Parlament en una situació molt diferent. Els sondejos assenyalen que aquest 14F podrien perdre fins a dues terceres parts dels actuals 36 diputats. El CEO li atorga entre 12 i 13 escons i el CIS el situa lleugerament per sobre, però continuaria perdent més de la meitat dels diputats, amb una forquilla de 13-15.

Víctima de la fragmentació de l'espai de dretes, la pèrdua de protagonisme a Madrid i la irrupció de l'extrema dreta de Vox podrien fer tornar la formació taronja a xifres de fa nou anys. De fet, en l'última cita amb les urnes, en les eleccions generals del novembre de 2019, la formació taronja va quedar en vuitena posició a Catalunya: dels principals partits, va ser el que va obtenir menys vots, darrere de Vox.

Ara, amb el lema "Para que ganemos todos", la llista que lidera Carlos Carrizosa té com a objectiu fer possible un govern de partits constitucionalistes al Palau de la Generalitat. L'aposta del partit era formar una única candidatura constitucionalista amb PSC i PP, però finalment concorreran sols a les urnes.

Un partit que ha millorat els resultats elecció rere elecció

Ciutadans va entrar al Parlament l'any 2006, quan la llista encapçalada per Albert Rivera va obtenir tres diputats per Barcelona. Des d'aleshores, ha anat millorant resultats a cada una de les eleccions al Parlament. L'any 2010, van mantenir els tres escons, però van superar la barrera dels 100.000 vots. Dos anys més tard, triplicaven els diputats.

El salt encara seria més gran en les eleccions del 2015. Amb Arrimadas encapaçalant la llista per primera vegada, la formació taronja va ser la segona candidatura més votada, només superada per Junts pel Sí. Els 25 diputats i 736.364 vots convertirien Ciutadans en el principal partit de l'oposició.

Finalment, el 2017 va ser la llista més votada en el conjunt de Catalunya, guanyant a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, en nou comarques, 135 municipis i 2.399 de les 5.047 seccions censals del país.

Una legislatura moguda

Malgrat haver estat la llista més votada, la majoria independentista del Parlament va fer que en cap moment es plantegés la possibilitat d'un govern de Ciutadans. Entre les investidures frustrades de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, l'aleshores cap del grup del PP, Xavier García Albiol, va demanar a Inés Arrimadas que busqués el suport de la cambra per ser investida, encara que no tingués prou vots per arribar a la presidència, i poder posar en marxa la legislatura. La líder de Ciutadans, però, hi va renunciar.

Amb Quim Torra a la presidència, Arrimadas va mantenir-hi una relació molt tensa, amb moments de crispació al Parlament i també va rebutjar reunir-s'hi al Palau de la Generalitat perquè a la façana hi havia un llaç groc i una pancarta amb la frase "Llibertat presos polítics".

A principis del 2019, la cap de l'oposició va anunciar que deixaria el Parlament per encapçalar la llista de Ciutadans al Congrés dels Diputats per Barcelona. Al maig, es va acomiadar de la cambra amb un discurs en què va qualificar el procés sobiranista com "les pàgines més negres de la història democràtica de Catalunya" i va pronosticar que Ciutadans "governarà Catalunya i governarà Espanya".

Carlos Carrizosa va substituir Arrimadas al capdavant del grup parlamentari, però en un primer moment es va autodescartar com a candidat. Així, doncs, les primàries per decidir el presidenciable a la Generalitat les va guanyar Lorena Roldán, que pocs mesos després va presentar una moció de censura contra Torra, fracassada en aconseguir només el suport del PP i l'abstenció del PSC.

L'estiu passat, però, el partit va decidir apartar Roldán i que el candidat a la Generalitat fos, finalment, Carrizosa. L'últim episodi del serial va arribar a finals d'any, quan Roldán va fitxar pel PP per ser la número dos d'Alejandro Fernández.