Clam contra la cadena perpètua per a Osman Kavala, filantrop turc i opositor a Erdogan

Governs com el dels Estats Units i també organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional han demanat l'alliberament d'Osman Kavala, filantrop turc condemnat a cadena perpètua aquest dilluns per intentar derrocar el govern.

De 64 anys, Kavala en fa quatre i mig que està empresonat, després d'haver estat acusat de conspirar per derrocar l'ordre constitucional i d'espionatge.

La Fiscalia demanava per a ell la pena de mort, petició que Kavala, en el seu últim torn de paraula, havia dit que era "un acte d'assassinat mitjançant el poder judicial".

La persecució judicial de Kavala va començar arran de les mobilitzacions del 2013 en defensa del parc Gezi d'Istanbul, que el govern volia arrasar per construir-hi uns grans magatzems en un edifici que recrearia una antiga caserna d'estil otomà que havia existit en aquell lloc dècades enrere.

Arran de la dura repressió dels manifestants, el que havia començat com una petita acció ecologista per defensar aquest cèntric espai verd es va convertir en una protesta que va capitalitzar el sentiment antigovernamental d'una part de la població.

L'actual president turc, Recep Tayyip Erdogan, que aleshores era primer ministre, va afanyar-se a relacionar la protesta de Gezi amb activistes kurds i, més tard, amb les persones darrere el suposat intent de cop d'estat del 2016.

Acusacions i detencions successives

El 2020, un tribunal va absoldre Kavala de les acusacions d'estar darrere les protestes de Gezi i finançar-les.

Hores després, però, un altre tribunal va ordenar-ne la detenció en relacionar-lo amb l'intent de cop d'estat del 2016, uns càrrecs que més tard va retirar, però va ordenar novament detenir-lo sota l'acusació d'espionatge.

Aquest moviment és vist per veus crítiques amb el règim com un intent d'evitar la jurisdicció del Tribunal Europeu de Drets Humans, que el 2019 ja havia considerat que la detenció de Kavala era per motius polítics i n'havia demanat l'alliberament.

L'any passat també van demanar la llibertat de Kavala els Estats Units i diversos països occidentals, com Alemanya, cosa que va fer que Erdogan amenacés d'expulsar els respectius ambaixadors.

Arran de la sentència que s'ha sabut aquest dilluns, Turquia podria ser expulsada del Consell d'Europa, organisme de defensa dels drets humans.

El mateix tribunal d'Istanbul que ha condemnat Kavala a cadena perpètua ha dictat pena de 18 anys de presó per a set coneguts intel·lectuals contraris al règim d'Erdogan.

"Una paròdia de la justícia"

"Avui hem estat testimonis d'una paròdia de la justícia de proporcions espectaculars", ha valorat Nils Muiznieks, director a Europa d'Amnistia Internacional, que ha afegit que és un "veredicte injust" que "mostra que el judici Gezi només era un intent de silenciar veus independents".

El govern dels Estats Units s'ha mostrat "profundament preocupat i decebut" per la sentència, que considera "injusta" i "inconsistent amb el respecte als drets humans, les llibertats fonamentals i l'estat de dret".

Des de Turquia, Sera Kadigil, diputada del Partit dels Treballadors, ha declarat a l'agència Reuters que "no hi ha justícia en aquest país" i que la sentència és la venjança del Partit de la Justícia i el Desenvolupament, d'Erdogan, per les protestes de Gezi.

Guterres a Turquia

Es dona la circumstància que la sentència del tribunal d'Istanbul contra vuit persones crítiques amb Erdogan s'ha fet pública el mateix dia que el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, es reunia a la capital, Ankara, amb Erdogan, pel paper mediador que Turquia, soci de l'OTAN ben relacionat amb Rússia, mira de fer arran de la invasió russa d'Ucraïna.