Clara Ponsatí, amb el seu advocat Aamer Anwar, el 14 de novembre passat a Edimburg
Clara Ponsatí, amb el seu advocat Aamer Anwar, el 14 de novembre passat a Edimburg (ACN)

Clara Ponsatí ja és a Brussel·les per acreditar-se com a eurodiputada

L'exconsellera d'Ensenyament, a qui el Parlament Europeu reconeix com a eurodiputada, començarà els tràmits per prendre possessió de l'escó aquest dimecres

Actualitzat

L'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí ja és a Brussel·les per acreditar-se com a diputada al Parlament Europeu.

Aquest dimecres, Ponsatí començarà a fer tràmits després que el Parlament Europeu la reconegués com a eurodiputada divendres passat, l'endemà que la Junta Electoral deixés vacant el seu escó perquè no va acatar la Constitució a Madrid.

Ponsatí és una dels cinc nous eurodiputats espanyols arran del Brexit, que fa que Espanya passi de 54 a 59 diputats a l'Eurocambra.

 

 

Com ja van fer Carles Puigdemont i Toni Comín el mes de desembre, després d'obtenir el reconeixement de l'Eurocambra, Ponsatí anirà al Parlament per acreditar-se com a eurodiputada.

 

Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín, davant del Parlament Europeu el 26 de maig, dia de les eleccions europees
Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín, davant del Parlament Europeu el 26 de maig, dia de les eleccions europees (ACN / Blanca Blay)

 

La justícia escocesa no fa cas a Llarena

La justícia escocesa no ha fet cas al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ha permès a Ponsatí viatjar a Brussel·les. Aquest dilluns, Llarena va demanar al Regne Unit que executi l'ordre de detenció contra la consellera d'Ensenyament del govern Puigdemont perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat a Escòcia.

Llarena va reactivar l'euroordre contra Ponsatí i altres consellers del govern Puigdemont el 31 d'octubre, dues setmanes després de la sentència del procés.

 

En un primer moment, la justícia del Regne Unit va rebutjar tramitar aquesta ordre per considerar-la "desproporcionada", expressió per la qual després es va disculpar i va apuntar que hi faltava "informació essencial" sobre la naturalesa del delicte de sedició.

Finalment, després que el jutge del Suprem enviés informació complementària, va acceptar tramitar l'euroordre. En aquest segon document, no hi consta en cap moment la paraula "sedició".

Després de presentar-se en una comissaria d'Edimburg, se la va portar a declarar davant d'un jutge. Aquell mateix dia, la justícia escocesa la va deixar en llibertat sense retirar-li el passaport, a l'espera de continuar el procediment judicial.

 

Gairebé dos anys a Escòcia després de l'1-O

Clara Ponsatí va ser la consellera d'Ensenyament durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. La catedràtica d'Economia va assumir el càrrec després que Meritxell Ruiz deixés el càrrec el mes de juliol. Dos dies abans del referèndum, Ponsatí va assumir el control de totes les escoles i instituts que havien de ser col·legi electoral per eximir les direccions dels centres de tota responsabilitat.

El dia 1 d'octubre, va viure les càrregues policials a primera línia a la Conselleria d'Ensenyament. Després de la proclamació de la independència, va marxar a Bèlgica amb altres consellers de l'executiu i, quan la jutge Carmen Lamela va citar tot el govern Puigdemont, no va acudir a declarar a l'Audiència Nacional.

 

Ja a Brussel·les, va ser la número tres de Junts per Catalunya a les eleccions del 21D i va ser escollida diputada. Un mes després, però, va renunciar a l'acta després que els lletrats del Parlament i el Tribunal Suprem rebutgessin l'opció de delegar el vot des de Brussel·les per poder garantir la majoria sobiranista a la cambra.

Ponsatí era a Bèlgica quan Lamela va emetre la primera euroordre contra Puigdemont i els quatre consellers que no van anar a declarar, unes euroordres que la justícia espanyola va acabar retirant després que la justícia belga els deixés en llibertat amb mesures cautelars.

 

Clara Ponsatí, durant la presentació del Consell per la República a Brussel·les
Clara Ponsatí, durant la presentació del Consell per la República a Brussel·les (ACN / Natàlia Segura)

 

Després d'una mica més de quatre mesos a Bèlgica, Ponsatí va tornar a Escòcia per reincorporar-se a la Universitat de Saint Andrews, on havia estat professora abans de ser consellera d'Ensenyament.

Quan el jutge Llarena va reactivar les euroordres, Ponsatí es va entregar a la justícia escocesa, que la va deixar en llibertat però sense passaport. Després que el tribunal de Schleswig-Holstein acceptés extradir Puigdemont per malversació i es negués a fer-ho per rebel·lió, Llarena va retirar totes les euroordres, també la de Ponsatí.

Des d'Escòcia, Ponsatí va ser la número tres de la candidatura de JxCat al Parlament Europeu i, també, va tancar la llista de Primàries a l'Ajuntament de Barcelona.

ARXIVAT A:
Clara PonsatíParlament EuropeuProcés catalàEleccions europees 26M
Anar al contingut