Claudia Sheinbaum, la científica del clima que serà la primera presidenta de Mèxic
Feminista, d'esquerres i autora de l'IPCC, el grup d'especialistes climàtics de l'ONU, així és Claudia Sheinbaum, i amb ella la ciència climàtica arriba, per primera vegada, a la presidència d'un estat
Jordi Vilardell Gómez
Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat
@JordiVilardellFeia mesos que Claudia Sheinbaum mantenia un 55% de preferència de la població mexicana per a les eleccions d'aquest diumenge, 2 de juny, amb 20 punts d'avantatge, segons les enquestes, respecte a la següent candidata, Xóchitl Gálvez.
I les prediccions s'han complert: a l'espera dels resultats definitius, l'avantatge en el recompte és prou gran, 58% Sheinbaum per 29% Gálvez, per a donar per fet que és la guanyadora i que, per tant, serà la primera dona que presidirà Mèxic.
Era la candidata de Seguim Fent Història, la coalició de l'actual president Andrés Manuel López Obrador, que formen el Moviment Regeneració Nacional (Morena), el Partit del Treball (PT) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM).
Mèxic és una de les grans economies del món, membre del G20, i el 2018 va iniciar una profunda transformació democràtica amb López Obrador. Ara, amb Claudia Sheinbaum a la presidència, la transformació del país pot consolidar-se amb més ambició.
Sheinbaum es proposa posar fi a la corrupció, democratitzar l'estat, desenvolupar els serveis socials i posar en marxa polítiques ambicioses per descarbonitzar l'economia.
Claudia Sheinbaum és científica climàtica i això li permet tenir una comprensió profunda de la necessitat de reduir urgentment les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Però Mèxic és un país que depèn molt dels combustibles fòssils.
És per això que la velocitat que Sheinbaum aconsegueixi per a la transformació serà referència obligada sobre la complexitat de la transició a la sostenibilitat.
Qui és Claudia Sheinbaum
Va néixer a Ciutat de Mèxic fa 61 anys. És llicenciada en Física, doctora en Enginyeria Energètica, membre de l'Acadèmia Mexicana de la Ciència i autora de desenes d'articles de recerca.
Va participar en els informes de l'IPCC del 2007 i del 2014 en el capítol sobre indústria, el 2007 com a "autora col·laboradora" i el 2014 com a "autora principal".
Des de molt jove es va associar a organitzacions d'esquerres i a la universitat va ser líder estudiantil. Els seus pares també són científics i militants de l'esquerra mexicana des de joves. El pare, químic; la mare, biòloga. La mare, d'origen búlgar; el pare, lituà. Tots dos d'ascendència jueva.
Entre el 2000 i el 2006, quan López Obrador era cap de govern de Ciutat de Mèxic, Sheinbaum va ser secretària de Medi Ambient. Va reduir la contaminació atmosfèrica, va millorar l'accés a l'aigua potable i va desenvolupar la mobilitat sostenible.
Entre el 2018 i el 2023, Claudia Sheinbaum va ser cap de govern de Ciutat de Mèxic, fins que va deixar el càrrec per presentar-se a la presidència del país.
Sheinbaum es proposa virar cap al feminisme i aprofundir en la quarta transformació que impulsa el Moviment Regeneració Nacional, el partit fundat el 2011 per López Obrador i del qual ella també és membre fundacional.
Què és la "quarta transformació" de Mèxic
El concepte "quarta transformació" vol donar rellevància històrica al projecte que impulsa el Moviment Regeneració Nacional, relacionant-lo amb les tres grans transformacions de la història de Mèxic: La guerra d'Independència (1810-1821), que va fer, a més, la primera abolició de l'esclavitud; la guerra de Reforma (1858-1861), que va separar l'Església de l'estat i va crear l'ordre constitucional, i la Revolució Mexicana (1910-1917), que va acabar amb una dictadura i va fer la primera Constitució progressista del món, amb reconeixement dels drets de treballadors, camperols i indígenes.
Segons el programa electoral de Sheinbaum, la quarta transformació pretén "posar fi a la corrupció i els privilegis, i frenar les multinacionals i el narco, sobre la base de la sobirania". També volen resoldre les desigualtats en benefici dels interessos populars, amb distribució equitativa de la riquesa i recuperació del paper de l'estat en la direcció dels sectors clau de l'economia.
"Pel bé de tots, primer els pobres", és un dels lemes de Claudia Sheinbaum, que destaca la importància del dret a la salut, a l'habitatge, al treball, al salari digne, els drets de les dones, erradicar els feminicidis i fer front al racisme.
El seu projecte "República educadora, humanista i científica" planteja l'educació com a gran via de desenvolupament, i que l'educació gratuïta i científica ha de fer de Mèxic "una potència educativa, científica i d'innovació".
Tot i l'ambició del projecte de Sheinbaum, alguns analistes subratllen el retard de l'economia a recuperar-se a Ciutat de Mèxic després de la pandèmia, quan ella era la cap de govern. Per la seva banda, Xóchitl Gálvez, candidata presidencial de la coalició conservadora, ha criticat Sheinbaum per, "amb 60 anys, no haver-se pogut fer un patrimoni" i viure en un pis llogat.
Abandonar els combustibles fòssils "tan ràpid com sigui possible"
Mèxic té una gran dependència dels combustibles fòssils: aporten el 86% de l'energia (a Catalunya el 68%) i la presidència d'Obrador ha rebut moltes crítiques per la seva política energètica, que s'ha basat en l'autosuficiència amb el petroli mexicà. Obrador ha enfortit la petroliera estatal, Petróleos Mexicanos (Pemex), ha modernitzat les refineries i n'ha construït una de nova a Dos Bocas, Tabasco.
Claudia Sheinbaum diu que estarà "en línia" amb la política d'autosuficiència, però, a diferència d'Obrador, impulsarà les renovables i l'eficiència energètica. Per al 2024-2030, té com a objectiu "descarbonitzar la matriu energètica tan ràpid com sigui possible". Vol implementar una llei sobre clima i protegir la biodiversitat amb una agència específica.
Sheinbaum ha anunciat que s'està treballant en el pla energètic nacional "no només fins al 2030, sinó fins al 2050". Preveu invertir més de 13.000 milions de dòlars en nous projectes de generació d'energia fins al 2030, augmentant l'eòlica i la solar, i modernitzant cinc centrals hidroelèctriques.
Coherent amb el fet de ser autora de l'IPCC i doctora en Enginyeria Energètica, Claudia Sheinbaum vol desenvolupar totes les renovables possibles: fotovoltaica, eòlica, hidràulica, geotèrmica, hidrogen verd, panells i escalfadors solars en sostres d'habitatges i de comerços.
La sequera i la calor ho poden complicar
Mèxic pateix una forta sequera que afecta el 80% del país. El subministrament d'aigua potable pot estar en risc fins i tot a Ciutat de Mèxic, una metròpoli de 9,5 milions d'habitants.
La sequera redueix la producció hidroelèctrica, que a Mèxic aporta el 10% de l'energia elèctrica. En cas d'una onada de calor en plena sequera, quan la producció hidroelèctrica cau i la demanda d'electricitat s'incrementa per afrontar la calor, el país es pot veure forçat a garantir el subministrament elèctric amb energies fòssils, com està passant aquesta primavera a l'Índia.
Mèxic ja ha tingut dues onades de calor aquest any, la segona, al maig, va provocar 14 morts per cops de calor.
La complexitat de la transformació ecològica i social
En un país de 130 milions d'habitants, amb el 36% de la població vivint en la pobresa, com és Mèxic, la transformació ecològica pot ser especialment difícil.
Però Mèxic és també una de les grans economies del món, la 14a, amb un PIB similar al de Corea del Sud, i durant la presidència d'Obrador la pobresa s'ha reduït 6 punts.
Aquest diumenge, 2 de juny, els mexicans han escollit presidenta, Cambra de Diputats, Senat, ajuntaments i molts governs estatals. La coalició Seguim Fent Història aspirava a aconseguir dos terços del Congrés i del Senat per poder fer les reformes constitucionals que impulsa, un objectiu que sembla difícil.
La presidència de Claudia Sheinbaum, una persona de prestigi i solvent, mostrarà la complexitat de la transformació ecològica i social.
El repte és consolidar polítiques ambicioses que generin ràpides millores socials i econòmiques. I per aconseguir-ho el primer que cal és una majoria social i consciència de la complexitat i la urgència de la transició. I tot això Claudia Sheinbaum ho té.
Sheinbaum haurà d'esperar per prendre possessió del càrrec de presidenta de Mexic: està prevista per l'1 d'octubre.
- ARXIVAT A:
- MèxicCrisi climàtica