Compàs d'espera al Parlament: amnistia i nova etapa cap a un referèndum

Pere Aragonès, que dona per descomptada l'amnistia, fixa els pròxims 4 anys com l'oportunitat històrica de l'independentisme per arrencar de l'Estat el compromís d'expressar-se a les urnes.

Durant el debat de política general, el president de la Generalitat ha posat Irlanda, Escòcia o el Quebec com a referents internacionals, i, acceptant que el referèndum es pot guanyar o perdre, seria la fórmula per tancar un final de cicle convuls de les relacions entre Catalunya i l'Estat, des que el TC va tombar l'Estatut. Rescata l'acord de claredat que ja va presentar fa un any com l'única via per resoldre el conflicte.

Aragonès apel·la als impossibles: si fins fa molt poc, els indults i la reforma de la sedició eren inabastables i s'han materialitzat, ara també l'amnistia entraria en aquest sac. Una llei la d'amnistia, de la que se'n coneixen poques coses més enllà que ahir la portaveu, Raquel Sans, assegurava que en circulaven documents.

Sense donar més detalls de la negociació, dona per feta l'amnistia fins a l'extrem que en qüestió de mesos preveu rebre al Palau de la Generalitat el president Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d'exiliats.

La cursa entre Esquerra i Junts

La cursa entre Esquerra i Junts per treure pit de les negociacions ha portat aquest dimarts el president Puigdemont a pronunciar-se de Brussel·les i contestar les paraules del president Aragonès:

"No soc ERC. Per tant, no puc parlar pel que diu ERC ni em sento concernit pel que ERC digui o pacti. No té res a veure amb el que fem nosaltres".

Caldrà veure si aquesta enemistat entre els dos grans partits independentistes trobarà un punt de connexió per entrar una proposta de resolució conjunta en termes d'amnistia, una sintonia que, en canvi, sí que exhibeixen a l'Ajuntament de Barcelona Xavier
Trias i Ernest Maragall.

El trencament entre Esquerra i Junts ve de lluny. Ara fa gairebé un any, Junts sortia del govern després de mesos de discrepàncies de fons. Lluny de refer les confiances, s'accentuen les diferències i les estratègies oposades.

Per Esquerra, donant per feta l'amnistia i posant el focus en l'autodeterminació, i reivindicant que ha de ser una negociació entre governs la que resolgui el conflicte. Per Junts, tot el contrari, hermetisme i silenci sobre la negociació, no donant res per assegurat i posant el protagonisme en la negociació bilateral entre els partits.

Govern en minoria

El discurs d'Aragonès, de més de dues hores, ha servit per fer balanç i per fer propostes. Amb aplaudiment de només els seus 33 diputats s'evidencia altra vegada a l'hemicicle que són els únics suports que té assegurats.

Missatge cap a Comuns i PSC, amb qui va aprovar els actuals pressupostos, i també cap a Junts, amb qui toca negociar en paral·lel amb el PSOE. El president Aragonès, mirant cap a Madrid, ha advertit a Sánchez i Feijóo que sense una proposta per Catalunya tenen el fracàs assegurat.

La tercera pota del bloc independentista és la CUP, que ara mateix passa per un procés de debat intern després de no obtenir representació al Congrés dels Diputats en les eleccions del 23J. La CUP també se sent fora del triomfalisme del president i ha qualificat l'exposició
d'Aragonès d'enganyosa i ambigua.

EI PSC colla sense ofegar

Els socialistes són conscients que el tauler de joc ara es juga a Madrid, i la portaveu Alícia Romero, malgrat que ha qualificat el discurs del president d'insípid, confús i decebedor, no ha volgut anar més enllà.

Ni ha demanat un avançament electoral ni tampoc ha desmentit que l'amnistia sigui un fet, com tampoc va fer Sánchez des de Nova York davant les paraules de Junqueras.

Només s'ha limitat a dir el que ja li hem sentit dir a Miquel Iceta, que els acords, fins que no estiguin escrits i signats, no són acords.

Subtilment, sobre el fet de votar en un referèndum, Romero ha recordat a Aragonès que els últims anys Catalunya ja ha votat i cada vegada ha guanyat el PSC.