Claus i incògnites sobre la destrucció de l'estratègica presa de Kakhovka, a Ucraïna
La presa, que durant 70 anys havia contingut una de les reserves d'aigua més grans d'Europa, ha volat pels aires la matinada d'aquest dilluns
A Ucraïna, continuen les evacuacions de civils després de la destrucció de la presa de Kakhovka, que ha afectat al voltant de 42.000 persones, segons fonts ucraïneses.
L'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU xifra en unes 16.000 les persones que ja han estat evacuades de les àrees inundades, mentre que a Nova Kakhovka, controlada pels ocupants russos, hi ha almenys 7 persones desaparegudes.
Kíiv acusa Moscou d'haver atacat aquesta infraestructura, però el Kremlin ho nega i atribueix els danys a les forces ucraïneses. La comunitat internacional assegura que és un crim de guerra.
La destrucció de la presa és un greu punt d'inflexió en la guerra. Els dos bàndols, sobretot Rússia, ja havien atacat instal·lacions de l'enemic, però mai cap de tanta envergadura. Des de la Segona Guerra Mundial que no es destruïa una infraestructura civil com aquesta a Europa.
El desastre arriba quan fa només tres dies que s'hauria donat el tret de sortida a una contraofensiva d'Ucraïna.
Com és la presa?
La presa de Kakhovka fa més de tres quilòmetres de llarg i trenta d'alt. La van construir als anys 50 els soviètics, i tanca un embassament gegantí de 240 quilòmetres de llarg que arriba més enllà de Zaporíjia. L'embassament pot contenir un volum d'aigua nou vegades la suma de tots els pantans catalans.
On està situada?
L'embassament és al sud d'Ucraïna i s'alimenta del riu Dniéper, que ara mateix separa les forces russes de les ucraïneses. A 60 quilòmetres de la presa hi ha la ciutat de Kherson.
Per què és estratègica?
L'embassament de Kakhovka subministra aigua a tota la conca final del riu Dniéper i també, cosa molt rellevant, a la península de Crimea, a través d'un canal de 400 quilòmetres que ara s'ha quedat sec.
Els pagesos depenen de l'aigua per a les collites i la central de Zaporíjia, sota control rus, està situada a uns 160 quilòmetres riu amunt també depèn l'embassament perquè li cal aigua per refrigerar-se. És la nuclear més gran d'Europa.
Quins efectes pot tenir la catàstrofe?
Amb la presa rebentada, tota l'aigua inunda el tram final del riu Dniéper, on hi ha un centenar de poblacions i ciutats com Kherson, un desastre humà i ecològic de primer nivell.
Els serveis d'emergència han hagut de rescatar veïns atrapats per la sobtada crescuda del riu. En poques hores, les aigües han inundat pobles, camps i ciutats on vivien 40.000 persones. A la ciutat de Nova Kakhovka, a tocar de la presa del mateix nom, segons l'alcalde, l'aigua ha pujat 11 metres en poques hores.
És una catàstrofe ambiental perquè l'onada gegant també contamina l'aigua, per exemple, amb 450 tones d'oli industrial que hi havia per al funcionament de la presa.
El descens sobtat de les aigües també s'ha notat a la central nuclear de Zaporíjia, a l'altre extrem del gran pantà. Els reactors necessiten ingents quantitats d'aigua per refredar els reactors. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica ha dit que la central té piscines pròpies i que, almenys durant uns mesos, poden espavilar-se sense l'aigua de l'embassament.
Quines reaccions hi ha hagut?
Les dues parts s'acusen del sabotatge de la presa, per bé que, inundant tota aquesta zona, Rússia s'avança a un possible assalt amfibi que estaria preparant Ucraïna en el marc de la gran contraofensiva que ja hauria començat.
El govern Zelenski ha acusat ràpidament Rússia, que controlava la presa i havia permès recentment que s'omplís fins al nivell màxim, d'haver col·locat explosius a les instal·lacions i haver-los detonat.
Moscou podria haver temut que Ucraïna fes servir la carretera sobre la presa per portar tropes a través del riu, fins a territori rus, dins la hipotètica contraofensiva.
Rússia ha negat ser-ne la responsable i ha anat canviant l'argumentari a mesura que passaven les hores. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha començat dient que era un sabotatge ucraïnès per camuflar els suposats fracassos militars.
El ministre de Defensa rus ha assegurat que es tractava d'un acte terrorista destinat a "prevenir accions ofensives per part de l'exèrcit rus". A més, es privaria d'aigua la península de Crimea, una zona annexionada per Rússia el 2014.
Encara hi ha una tercera teoria, tot i que més difícil: que la presa, ja danyada per la guerra i al màxim de capacitat, no hagi aguantat més i s'hagi esberlat sola.
Segons imatges de satèl·lit verificades per la BBC, l'estat de l'embassament i la carretera annexa feia dies que s'estava deteriorant.
