Situa't: les fases del judici del procés

1. Instrucció
Arrenca amb la presentació de les querelles de la fiscalia per sedició i rebel·lió i l’admissió a tràmit per part dels tribunals.
El Suprem nomena un jutge instructor, Pablo Llarena, per dur les actuacions.
En aquesta fase, les persones són investigades com a suposades autores d’uns delictes. Es practicaran les diligències d’investigació que reforcin o tombin els indicis que es tenen contra elles.
En el cas dels investigats per rebel·lió, la justícia decideix –a petició de la fiscalia- enviar-los a presó preventiva per risc de fuga, reiteració delictiva i destrucció de proves.
Els presos i preses demanaran reiteradament la llibertat sense èxit.
La instrucció es tanca al març quan el jutge diu que té prou indicis que han comès els delictes de rebel·lió, malversació i desobediència; tal com recull la interlocutòria de processament.
Un cop és ferma, el cas canvia de mans. Llarena dicta la interlocutòria de conclusió de sumari i passa el cas a la sala d’enjudiciament dintre de la mateixa Sala Penal del Suprem.
2. Fase intermèdia
La sala revisa de nou el cas, confirma la conclusió de sumari i dicta la interlocutòria d’obertura de judici oral.
S’obre el termini perquè les acusacions presentin els seus escrits de conclusions provisionals. És el moment perquè formulin l’acusació en base a uns delictes, i concretin els fets que s’imputen, les penes que en demanen i les proves que volen aportar al judici.
Presentats els escrits d’acusació, les defenses demanen –en el tràmit de qüestions de previ pronunciament- que el Suprem estudiï si és el tribunal competent per celebrar el judici.
En aquest punt el Tribunal Suprem decideix dividir en dos el judici. Es queda els presos i els exconsellers i envia els membres de la mesa del Parlament i l’exdiputada Mireia Boya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
A partir de la resolució del Suprem, es dona als advocats de la defensa 10 dies perquè presentin els escrits de defensa.
Amb els escrits d’acusació i de defensa ja presentats, es decideix quines proves s’admeten i s’assenyala data d’inici de la vista oral, el judici pròpiament dit.
3. Vista oral
El moment de practicar totes les proves per tal que el tribunal –de set membres en aquest cas- dicti una sentència. En principi, aquesta fase és pública, tret d’algunes excepcions. El president del tribunal dirigirà els debats de la següent manera:
- 3.1 Qüestions prèvies
  Les parts inicien la vista oral plantejant quines proves o parts de la instrucció vol impugnar, què vol afegir o a què vol renunciar. El tribunal les té en compte i pot decidir en el moment o deixar la seva decisió per incloure-la a la sentència.
- 3.2 La declaració dels acusats
  Fase clau del procés. És el moment en què acusacions i defenses facin preguntes als acusats per demostrar allò pel qual acusen o d’allò que es defensen. L’acusat pot respondre a tothom o negar-se a fer-ho a les acusacions.
- 3.3 La prova testifical
  És el moment en què declaren els testimonis proposats per les parts, començant per les acusacions. El testimoni haurà de dir la veritat en tot moment. En cas de no fer-ho, se’l pot acusar d’un delicte de fals testimoni, que es pot castigar amb pena de presó.
- 3.4 La prova pericial
  Declaren els autors d’informes tècnics encarregats per les parts o pel jutge instructor per demostrar o refutar els indicis que hi ha contra els acusats.
- 3.5 La prova documental
  Es revisa i reprodueixen a sala tots aquells documents que presenten les parts que compareixen al judici.
- 3.6 Informes
  Acabada tota la fase de prova, el president de la Sala dona la paraula al fiscal i a les acusacions perquè informin sobre els fets, qualifiquin els delictes, la participació dels acusats i la responsabilitat civil. És en aquest moment on poden modificar l’escrit de conclusions provisionals que van presentar en la fase intermèdia. Després serà el torn dels advocats de la defensa.
- 3.7 Últim torn de paraula
  El president de la Sala preguntarà als acusats si tenen res a declarar. Un cop hagin parlat, el jutge declararà el cas vist per a sentència.
4. Sentència
La Sala del Suprem pren una decisió, la motiva en la sentència i la comunica a les parts. En tractar-se d’un judici al Suprem, no hi ha opció de recurs, perquè no hi ha un altre tribunal per damunt que pugui revisar el cas. Als condemnats els queda l’opció de demanar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. En cas de ser denegat, podran anar al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Anar al contingut

1. Instrucció

2. Fase intermèdia

3. Vista oral

3.1 Qüestions prèvies

3.2 La declaració dels acusats

3.3 La prova testifical

3.4 La prova pericial

3.5 La prova documental

3.6 Informes

3.7 Últim torn de paraula

4. Sentència