Claus per millorar la comprensió lectora: la importància d'identificar els sons de la parla

Tenir una bona comprensió lectora està directament relacionat amb el rendiment acadèmic, perquè saber llegir és la base per a la resta d'aprenentatges. Per això, centres, experts i famílies coincideixen que cal treballar-la dins i fora les aules.

Millorar la comprensió lectora és un dels grans reptes que escoles i instituts s'han marcat per aquest curs. L'objectiu és revertir l'empitjorament de resultats que han constatat diversos informes.

L'informe PIRLS, a finals del curs passat, va alertar d'una reculada de 15 punts en comprensió lectora respecte a l'edició del 2016 en l'alumnat de quart de primària, i va situar Catalunya a la cua de l'estat.

Pel que fa a les competències bàsiques de fa dos cursos, els resultats van caure 5 punts a sisè de primària i 3,2 punts a quart d'ESO. Una situació que el govern va vincular amb els efectes de la pandèmia.

Pendents encara de saber els resultats de les proves que es van fer el curs passat, la consellera ja ha advertit que tampoc agradaran.

Part de les dificultats en la lectura es deuen a les habilitats prèvies

"La comprensió lectora depèn de dues coses", apunta Héctor Ruiz Martín, director de la International Science Teaching Foundation. "La primera és la capacitat de convertir un missatge escrit en un missatge oral –aquella veueta que sentim quan estem llegint. I la segona és la capacitat d'entendre el missatge", exposa.

Segons aquest investigador expert en psicologia cognitiva, "bona part de les dificultats lectores es deuen a dificultats en la descodificació", és a dir, a convertir el text escrit en un text oral.

I aquestes dificultats, argumenta, solen venir d'habilitats que s'anomenen prelectores. La principal és la consciència fonològica, que és la capacitat d'identificar els sons de què està composta la llengua. Es treballa en l'etapa d'infantil, abans que els nens i nenes es llancin a llegir.

Activitats per augmentar la consciència fonològica --com ara separar paraules en cops de veu-- faciliten que, a poc a poc, la lectura sigui més fluïda fins a ser un procés automàtic.

"Si tens dificultats en la lectura, el teu cervell pensa en com solucionar aquell repte i, per tant, ja no pot estar pensant en què està explicant el text", afirma Iolanda Bertran Medialdea, directora de l'escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès.

El 2021 van rebre el Premi Nacional de bones pràctiques que atorga el ministeri d'Educació pel seu projecte de foment de la lectura a través de la biblioteca.

La biblioteca, "el cor de l'escola"

En aquest centre tenen biblioteca escolar des del primer dia, el curs 1980-81, i els agrada definir-la com "el cor del centre". De fet, un cop s'entra a l'escola, els llibres són a tot arreu: a la biblioteca, però també a les aules o als passadissos.

A l'hora del pati, la biblioteca està oberta per llegir i agafar llibres en préstec, i també s'organitzen diverses activitats. Una de les que té més èxit és el "contacontes", en què la monitora de biblioteca i alumnes de sisè de primària expliquen contes als de cicle inicial, i els fan preguntes.

La biblioteca també està oberta fora de l'horari lectiu perquè les famílies hi puguin anar a la tarda. A més, un cap de setmana a l'any, l'escola convoca una jornada literària amb activitats pensades per a alumnes, famílies i mestres.

Estratègies per millorar la comprensió lectora

Un cop assentades les bases per començar a llegir, des de les diferents matèries es treballen estratègies per enfortir la comprensió lectora.

Una de les activitats que es fan a quart de primària –el curs que pren de referència l'informe PIRLS– consisteix a relacionar portades de llibres amb el seu títol, i després repeteixen el mateix exercici amb fragments de text. Finalment, elaboren una llista amb les paraules més difícils que han trobat i en busquen el significat.

"D'aquesta manera elaboren hipòtesis, fan connexions amb els seus coneixements previs, extreuen l'essència del text…", assenyala Bertran Medialdea. Habilitats que, com subratlla Ruiz Martín, enriqueixen la competència lingüística i, de retruc, milloren la comprensió lectora.

Els beneficis de la lectura en veu alta

La Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya acaba d'impulsar una campanya per fomentar la lectura a casa. Proposen a totes les famílies que llegeixin 15 minuts al dia en veu alta, una pràctica que s'ha demostrat que afavoreix l'aprenentatge i reforça els vincles emocionals.

A casa de la Montserrat Llop Casamada, han llegit als fills des que eren ben petits. Ara tenen 7 i 10 anys i encomanen el gust per la lectura. Cada dia, abans d'anar a dormir, trien un llibre i el llegeixen sols o en veu alta amb la companyia dels seus pares.

"Ara recollim els fruits de tots els anys anteriors", valora la Montserrat, que també és mestra. "El temps que llegim junts és una estona molt nostra, i a vegades fins i tot els he de frenar perquè estan enganxats al llibre i no volen anar a dormir", explica.

"L'evidència científica no es trasllada a les aules"

L'investigador Ruiz Martín sosté que existeix "un consens científic molt ampli" sobre les estratègies i els mètodes que donen més bons resultats per ensenyar a llegir. Per contra, lamenta, "tota aquesta recerca no s'ha transferit de manera general a les aules".

Aquests estudis parlen, entre d'altres, de la importància d'estimular la consciència fonològica perquè els infants aprenguin a reconèixer paraules ràpidament i adquireixin confiança mentre llegeixen, i d'oferir-los experiències variades per augmentar la comprensió lectora i el gust per llegir.

Perquè es produeixi una comprensió lectora satisfactòria, resumeixen, calen tres passos: en primer lloc, la descodificació –relacionar grafies i sons-, després una lectura amb fluïdesa, i finalment, la comprensió del significat.

Un cop la lectura s'automatitza, el cervell pot centrar-se a comprendre què està llegint, i en això intervenen aspectes com el vocabulari de l'infant i els seus coneixements previs per entendre el context i fer inferències.

Un exemple d'èxit: l'estat de Mississipí

Un lloc on s'ha provat amb èxit la transferència del coneixement científic a la pràctica educativa és a l'estat de Mississipí, amb els nivells més alts de pobresa dels Estats Units.

L'alumnat equivalent a quart de primària i a segon d'ESO són els que més han millorat en comprensió lectora de tot el país, segons els resultats dels National Assessment of Educational Progress, els exàmens més representatius que es fan a escala nacional, i que avaluen diferents matèries.

Una millora que s'atribueix, en part, a un programa estatal de formació docent, amb pautes i tallers pràctics per millorar la comprensió lectora basant-se en evidències provades per la recerca.

En deu anys l'alumnat de quart de primària han millorat 10 punts els resultats en comprensió lectora, i han passat de situar-se a la cua dels Estats Units a assolir uns resultats equivalents a la mitjana.

Des de la International Science Teaching Foundation estan treballant en un projecte per portar l'experiència de Mississipí a Catalunya. El seu objectiu és posar a l'abast dels docents allò que diu la ciència sobre l'acte d'aprendre a llegir i proporcionar-los estratègies concretes per aplicar-les a l'aula i avaluar-ne els resultats.