Clonar la mascota, una pràctica cara i a l'alça que genera debats ètics
Mentre que als Estats Units clonar mascotes és una pràctica habitual entre les persones que s'ho poden permetre, a Europa és poc comuna
50.000 dòlars per clonar un gos i 35.000 per clonar un gat. Són les tarifes de la primera i única empresa nord-americana que ofereix la possibilitat de fer còpies d'animals domèstics.
La majoria dels seus clients són persones que han perdut les seves mascotes i decideixen clonar-les. A partir d'una mostra de teixit, es poden fer els cadells clons, que neixen de mares subrogades.
És el cas d'una gossa que es deia Wilow. Tenia un perfil d'Instagram amb milers de seguidors. Quan va morir, el novembre del 2018, la seva propietària va decidir clonar-la. Així, va fer fins a sis cadells clonats.
Entre els seus clients, també hi ha l'actriu Barbra Streisand. Segons va compartir ella mateixa al seu compte d'Instagram, va fer dos clons de la seva gossa Samantha, quan va morir.
Una de les imatges que va compartir és aquesta, en què es veuen les dues gosses clonades --i una tercera, que és neboda de la Samantha-- sobre la tomba de la primera gossa:
Segons informa l'empresa a la seva web, el procés de clonació pot durar uns quatre mesos, que inclou la gestació --uns 60 o 65 dies-- i la lactància dels cadells, que són 56 dies més.
També apunta que, si bé els gats i els gossos clonats "tenen els mateixos gens que els donants", així com el mateix sexe i trets molt semblants, poden tenir alguna diferència física i, sobretot, en la personalitat i el comportament, en què "l'entorn interactua amb la genètica".
Entre els beneficis i el debat ètic
La clonació comercial és un negoci molt incipient a casa nostra i, de moment, només s'ofereix fer en cavalls. El laboratori especialitzat en recerca i en reproducció assistida Embryotools conserva en tancs de nitrogen líquid mostres genètiques d'aquests animals. El cost per clonar-los és d'entre 70.000 i 100.000 euros.
Són cèl·lules que preserven fins que els clients decideixen clonar els seus cavalls, com ha explicat l'embriòloga Mònica Acacio al programa "Els matins", de TV3. Per ara no han rebut cap encàrrec de clonar cap de les mostres que tenen.
Preguntada per les motivacions que pot tenir un propietari per clonar el seu animal, respon: "Aquest cavall pot tenir una genètica bona i volen preservar aquest material genètic per poder tenir un animal amb el mateix potencial."
En tot cas, Nuno Costa-Borges, científic d'Embryotools, afegeix que no ofereixen el servei per clonar mascotes, pels dubtes ètics que genera i per la confusió que han detectat en alguns amos, que creuen erròniament que amb aquesta tècnica recuperaran els seus animals.
Entre les bondats de la clonació animal, que està permesa a tots els països de la Unió Europea, hi ha l'aplicació que pot tenir en la biomedicina o en la recuperació d'espècies en perill d'extinció, o fins i tot que han desaparegut. Així ho destaca Lluís Montoliu, investigador Científic del CSIC al Centre de Biotecnologia de Madrid.
En declaracions a TV3, ha explicat com funciona el procés: "Es tracta de buidar un embrió, treure-li el seu material genètic i substituir-lo pel nucli d'una cèl·lula de l'animal que vols clonar."
Ara bé, a la pregunta de si podria aplicar-se a qualsevol espècie animal, Montoliu ha destacat que encara és una tècnica molt poc eficient, del voltant de l'1%: "De cada 100 embrions, només un és viable per implantar-lo". Per això, no considera que sigui eficaç per a qualsevol animal.
- ARXIVAT A:
- Ciència
