Colau dirà adeu avui a l'Ajuntament de Barcelona, però no descarta tornar-hi

L'exalcaldessa de Barcelona i líder dels Comuns a la capital catalana, Ada Colau, s'acomiadarà aquest matí del ple de l'Ajuntament. Amb ella, el consistori perd un altre dels líders històrics després de les renúncies de Xavier Trias i Ernest Maragall. 

Colau formalitza així una decisió que va fer pública a principis de setembre, confirmant que no seguiria com a regidora de l'oposició ni al capdavant dels Comuns. Però no tanca la porta a tornar el 2027.
 

D'activista a primera alcaldessa

Activista provinent de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, després de l'onada del moviment del 15-M es va convertir en la primera dona alcaldessa de Barcelona, quan va guanyar Xavier Trias contra tot pronòstic a les eleccions del 2015. 

Però passada l'eufòria de la primera investidura, el somriure se li va desdibuixar el 2019 quan va arrabassar l'alcaldia al republicà Ernest Maragall acceptant els vots de l'exprimer ministre francès i candidat de Ciutadans, Manuel Valls.

Les aliances polítiques van ser especialment difícils en el primer mandat. Va pactar govern amb el PSC de Jaume Collboni, però va expulsar els socialistes un any i mig després pel suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució després de l'1-O.

En el segon mandat, va revalidar l'entesa amb el PSC i va aprovar tots els pressupostos amb l'aval d'ERC des de fora del govern.

A les municipals del 2023 va quedar en tercer lloc, per darrere de Xavier Trias i Jaume Collboni, i en l'últim minut va donar els vots a Collboni per ser alcalde amb el suport també del PP. 
 

Xoc amb els lobbies econòmics

Quan va arribar al govern, una de les seves primeres decisions va ser limitar les places hoteleres i suspendre noves llicències per a pisos turístics. I aquí va començar l'enfrontament amb els lobbies econòmics.

Uns lobbies que tampoc no van veure bé la seva aposta per les superilles i eixos verds, amb el carrer del Consell de Cent com a símbol.

Va haver de fer front a una allau de querelles que la van portar, fins i tot, a declarar davant la justícia, encara que amb el temps s'han anat arxivant.

Durant els seus governs també es va crear l'empresa elèctrica pública, el dentista gratuït per a les persones en situació de vulnerabilitat i la unitat antidesnonaments. I va impulsar l'ampliació del tramvia per la Diagonal, que s'estrenarà el 9 de novembre.

Lluny de l'habitatge públic promès

Un dels seus cavalls de batalla va ser l'habitatge públic, però, tot i l'impuls municipal a la construcció, es va quedar lluny dels 8.000 pisos que havia promès en un inici i els sectors contraris l'han acabat acusant de contribuir a l'encariment de preus.

Va implementar les zones de baixes emissions i, apel·lant a l'emergència climàtica, sempre ha estat contrària a l'ampliació de l'aeroport del Prat i partidària de "parlar de com reduïm les emissions".

Vuit anys de mandat en què va haver de driblar el procés independentista i la pandèmia. També va haver d'afrontar com a alcaldessa els atemptats de la Rambla l'agost del 2017.

Contrària als grans esdeveniments, va acceptar el Mobile World Congress i ara, com a regidora de l'oposició, marxa sent crítica amb la Copa Amèrica, que ella mateixa va contribuir a portar a Barcelona.

Enmig de defensors i detractors, no descarta aprofitar l'onada del seu llegat per intentar reconquerir l'alcaldia el 2027. A l'Ajuntament quedarà com a líder dels Comuns la fins ara portaveu Janet Sanz, amb una llarga trajectòria municipal.