Coll de Jou, els 7 quilòmetres de la vergonya construïts per represaliats del franquisme

És una carretera estreta i plena de revolts, que connecta l'Alt Urgell i el Solsonès. Té un traçat complicat, amb túnels rudimentaris i penya-segats de vertigen.

Nil Boix, l'historiador que investiga el passat ocult de la carretera L-401 amb la col·laboració d'un equip d'arqueòlegs, remarca com devia costar construir-la l'any 1942: "És una obra d'alta complexitat tècnica, estem tota l'estona al voltant dels 1.000 metres d'altitud i amb una geologia molt dura".

"Aquí s'havia de treballar molt amb pic i pala, però també amb barrinades."

L'exèrcit espanyol la va dissenyar a principis dels anys 40 com una pista militar, i per construir-la hi va portar centenars de presoners republicans de tot l'Estat.

"Els homes que treballen aquí són presoners que hi ha destinat el Ministeri de Justícia", explica Boix, "els centres penitenciaris n'estan plens, hi ha tota una maquinària repressiva actuant contra la gent que havia estat adepta a la república".

Rebaixar condemnes

Molts dels presos republicans dels primers anys de la dictadura intentaven rebaixar penes a canvi de fer treballs forçats:

"Un any aquí equivalia a tres anys menys de condemna"

La idea inicial, explica l'investigador, era "fortificar tot l'eix pirinenc perquè, en cas d'invasió, es pogués donar suport a l'exèrcit". I afegeix que hi ha altres infraestructures al país pensades amb aquest objectiu, com ara el túnel de Vielha. "Són infraestructures dissenyades i concebudes en un context de postguerra civil i de guerra mundial".

Es calcula que a la carretera de Coll de Jou hi van treballar més de 500 represaliats, que vivien en colònies penitenciàries i en uns barracons al costat de les obres.

L'excavació

Ara investiguen sobre el terreny amb un camp de treball arqueològic on hi participen una quinzena de joves.

Per Joana Terré, coordinadora de Joventut a Lleida, és important que les noves generacions descobreixin aquestes realitats: "Aquests camps, que estan vinculats a la recuperació de la memòria històrica, prenen una dimensió especial per conscienciar els joves de la realitat històrica que ha viscut el seu país i retornar aquesta memòria, que massa sovint és oblidada".

En les feines d'excavació al camp de treball han trobat roba i objectes personals dels homes que van treballar a la carretera.

Una de les joves que hi participen, Mariona Vila, ens explica què s'hi troben més sovint:

"Moltes llaunes de conserva de l'època, plats i moltes soles de sabata".

La sorpresa dels veïns

La carretera de Coll de Jou, que connecta les valls del Segre i del Cardener, és molt utilitzada pels veïns de la zona, però gairebé ningú sabia que inicialment era una pista militar construïda per represaliats del franquisme.

Així ho confessa l'alcalde d'Odèn, Albert Solé, que ho va descobrir a partir de l'estudi: "Hi apareix aquesta carretera que cohesiona el nostre municipi. A mi em va sorprendre i crec que molts veïns desconeixen aquesta realitat".

Tampoc la coneixia la Consellera Comarcal de Cultura, Sara Vilches, que és filla del Solsonès: "De fet, jo mateixa vaig quedar parada quan em van començar a parlar d'aquest projecte. Jo, que soc del Solsonès, no en tenia consciència i em penso que moltíssima gent no ho sap, això".

Vilches assenyala que ara es vol recuperar tota la informació possible sobre un episodi de la història tan desconegut. "Volem donar a conèixer una realitat que no és tan llunyana, que és molt important i al voltant de la qual hi ha molta desconeixença", subratlla.

De fet, explica que es vol fer "abans no sigui massa tard", ja que hi ha testimonis que ho van viure i que s'han anat morint. "Si ho haguéssim fet 10 anys enrere, tindríem molta més informació i testimonis", lamenta.

Per això mateix, Nil Boix defensa que totes les troballes com aquesta s'haurien de senyalitzar per explicar una realitat que ha quedat amagada:

"Hi ha centenars d'infraestructures a Catalunya fetes amb mà d'obra represaliada i ara com ara no hi ha gaires espais d'interpretació que ens permetin explicar què va passar."

La recerca l'han finançat el Departament de Drets Socials, el Memorial Democràtic i l'Institut d'Estudis Ilerdencs.