Col·lapse en els "judicis ràpids": s'haurien de fer en 15 dies, però triguen un any o més

Quan una persona roba un mòbil que val més de 400 euros --a Barcelona-- i la policia l'enxampa in fraganti, ha d'anar a judici al cap de 15 dies. Així ho estableix la llei, però a Barcelona aquest termini no es compleix.

Aquests casos es jutgen gairebé un any i mig després dels fets i, mentrestant, els lladres multireincidents continuen delinquint.

És el cas d'un noi que el 18 de juliol del 2023 va entrar a robar en un bar de Cornellà de Llobregat. Va colar-se darrere la barra, va empènyer el responsable, va agafar dues bosses amb 200 euros en monedes i va marxar. Aquest octubre l'han jutjat, un any i tres mesos després.

Aquest retard augmenta la sensació d'impunitat, com passa també amb els furtadors que actuen a l'aeroport del Prat.

Segons ha pogut saber TV3, hores després de cometre aquest robatori, que va reconèixer en el judici, el van detenir en un altre establiment i al cap de 4 dies, de nou per un altre robatori amb violència. A més, té 48 antecedents policials previs.

No és l'únic exemple de lladre que acumula desenes de denúncies per furts i robatoris violents. Aquest octubre ha anat a judici un noi acusat d'arrencar el collaret a un home, al carrer, el juliol del 2023. Durant tot aquest temps, l'acusat ha seguit actuant, ja que els Mossos l'han detingut 24 vegades més per fets semblants.

Demanen quatre jutjats de reforç

La magistrada encarregada de jutjar aquests dos casos, Marisa Maurel Santasusana, reconeix, amb resignació, que els judicis ràpids "van un any tard o més d'un any tard", cosa que implica que els lladres poden continuar fent furts i "no hi ha una resposta immediata i cap contenció" per part de la justícia:

"La llei contempla aquests judicis com a ràpids, però la realitat no és aquesta. La realitat és que no hi ha judicis ràpids perquè els jutjats penals estem col·lapsats."

Davant d'aquesta situació, la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando Montalvá, reclama de forma urgent quatre jutjats més d'enjudiciament i dos més d'executòries. Explica que aquest col·lapse s'arrossega des de fa anys.

Per això hi ha jutjats de reforç que es dediquen exclusivament a fer aquestes vistes. En un dia, a Barcelona se celebren 36 judicis ràpids, però --segons la degana-- no és suficient per eixugar el col·lapse.

Segons l'última memòria del Deganat, l'any passat els assenyalaments de judicis ràpids van augmentar un 20% respecte al 2022, un fet que Ferrando atribueix a "l'augment de l'activitat econòmica i turística a Barcelona, però també a l'augment dels casos que reben":

"S'ha fet un esforç molt important per part de les administracions per incrementar els efectius policials, que cada vegada compten amb més policies. Per tant, rebem també un major nombre de casos."

Els judicis ràpids se celebren per furts que superen els 400 euros, robatoris amb violència o intimidació, delictes relacionats amb el trànsit o trencaments d'ordres d'allunyament en casos de violència domèstica.

Són casos que no requereixen una investigació complexa. La instrucció es fa al jutjat de guàrdia a partir de l'atestat policial i la detenció del presumpte implicat, ja que en la majoria de casos la policia l'ha enxampat in fraganti. A més, la condemna a què s'enfronten els acusats no pot superar els cinc anys de presó.

L'advocat penalista Carles Cañamero, del Torn d'Ofici de Santa Coloma de Gramenet, explica que hi ha perfils multireincidents que viuen dels robatoris i d'altres que tenen problemes de salut mental:

"Si el judici es fes ràpid, segurament entrarien a la presó o en un centre de salut mental."

Els acusats no assisteixen als judicis

La majoria dels acusats de furts menys greus o robatoris amb violència i intimidació no assisteixen als judicis. La llei els eximeix de fer-ho quan s'enfronten a penes de menys de dos anys de presó. Ara bé, els seus advocats tampoc els localitzen més d'un any després d'assistir-los a comissaria.

Marta Castelar Cifuentes és lletrada del torn d'ofici. Diu que el detingut els dona les seves dades i el telèfon, però "al cap d'un any o més d'un any, quan es fa el judici, et poses en contacte amb ell i no contesta o ja no existeix".

També és complicat trobar les víctimes, perquè majoritàriament són turistes. Per això, en els judicis ràpids sovint només acaben declarant els policies com a testimonis. A vegades aquesta prova no és suficient per aconseguir una condemna.

Un lladre de rellotges de luxe, a judici

Els que sí que assisteixen a aquests judicis són els acusats que són a la presó, com un noi a qui aquest juliol van detenir a la Via Laietana de Barcelona per haver robat un rellotge de luxe, valorat en 26.000 euros, a un turista.

Durant el judici, l'acusat va negar els fets i la magistrada va deixar-lo en llibertat provisional a l'espera de sentència. La Fiscalia li demana 5 anys de presó i, en cas de condemna, haurà de complir-la perquè té antecedents.