Collboni vol eliminar els 10.000 pisos turístics que hi ha a Barcelona en 4 anys
L'Ajuntament també planteja canvis en la reserva d'un 30% dels pisos de les noves promocions per a habitatge social
Pas important de l'Ajuntament de Barcelona en matèria d'habitatge. El consistori de la capital catalana ha confirmat que té la intenció d'eliminar totalment els pisos turístics de la ciutat, tant els de nova creació com els ja existents. Així ho ha anunciat, aquest divendres, l'alcalde, Jaume Collboni, que ha concretat que aquesta mesura hauria de fer-se efectiva d'aquí a quatre anys, el mes de novembre del 2028.
"L'objectiu és que, a partir del 2029, desaparegui de Barcelona la figura del pis turístic tal com avui la concebem."
Actualment, a Barcelona, hi ha 10.292 habitatges turístics, segons l'última dada de l'Ajuntament de Barcelona, actualitzada el 14 de juny. El govern municipal vol que tots ells cessin la seva activitat i passin a formar part del parc d'habitatges residencials de la ciutat.
Queden afectats, doncs, tots els pisos que estiguin en edificis que només siguin d'ús turístic o aquells que convisquin amb ús residencials. L'Ajuntament disposa d'un cercador que permet comprovar quins tenen llicència i quins no.
En paral·lel, durant aquest mateix temps, el consistori vol construir 5.000 habitatges més, així que el 2029 s'haurien incorporat un total de 15.000 noves llars residencials a l'oferta de la capital.
"Cal un punt d'inflexió"
Collboni planteja que la proposta es debati en els propers anys per trobar la millor manera d'aplicar-la, però creu que cal prendre noves mesures com aquesta per facilitar l'accés a l'habitatge. Una qüestió que, segons l'alcalde, "s'ha convertit en el principal problema de Barcelona, sobretot per la gent jove i les classes mitjanes, que es veuen obligades a marxar de la ciutat".
"L'única manera de garantir l'accés a l'habitatge és canviar les coses. Mai no hi ha resultats immediats, però ha d'haver-hi un moment d'inflexió perquè les coses canviïn."
L'ajuntament recorda que, en els darrers 10 anys, el preus dels lloguers a Barcelona han crescut un 60% i els de les vendes, un 38%. Un panorama que, diuen, demana una acció clara: "Més oferta, més oferta, més oferta".
Tot plegat, s'empara en el decret aprovat, l'any passat, per la Generalitat per regular els pisos turístics, que els permetia seguir funcionant però els obligava a obtenir una llicència que calia renovar al cap de 5 anys. Això és el que, ara, l'ajuntament de Barcelona anuncia que ja no vol renovar.
Sense precedents
Cap ciutat ha pres una mesura com la que ha anunciat, aquest divendres, l'Ajuntament de Barcelona. A Madrid, per exemple, on hi ha uns 13.000 pisos turístics, s'han aturat les llicències fins a l'any que ve, mentre es treballa en una regulació.
A París, es vol prohibir l'ampliació del parc d'apartaments turístics gestionats per professionals a les zones que es consideren saturades i on els preus del lloguer s'han disparat. A la ciutat hi ha més de 40.000 pisos turístics registrats.
Lisboa disposa de més de 20.000 pisos turístics. El nou govern de centredreta aixecarà la suspensió de llicències i l'impost addicional per estades en aquests habitatges que va aplicar l'executiu anterior.
En el cas de Roma, hi ha més 26.000 apartaments turístics i, a Àmsterdam, prop de 8.000. Aquí es limita la durada de l'estada durant les vacances.
La resposta política
La resta de grups municipals s'han afanyat a posicionar-se davant d'un anunci d'aquesta envergadura. Des de JuntsXBCN, el regidor Damià Calvet ha titllat la mesura d'"improvisada i ideològica" ja que, segons ha assenyalat, la meitat d'aquestes llicències "no operen".
"És una mesura que s'orienta malament i que agreuja la problemàtica."
Els Comuns relativitzen la importància de la proposta, com ha fet la regidora Janet Sanz en una piualda a la xarxa social X:
"No és cap anunci. La Generalitat obliga a Barcelona a fer-ho gràcies al decret llei de pisos turístics aprovat al novembre de 2023. La pregunta és: podem esperar al 2028? Ah, i gràcies al PSC quan aquests pisos deixin de ser pisos turístics seran lloguers de temporada."
Per la seva banda, ERC també ha volgut subratllar que la iniciativa plantejada per l'alcalde és possible gràcies al decret aprovat pel govern de Pere Aragonès. "Barcelona necessita ambició i respostes urgents en habitatge, ho va entendre el Govern amb ERC posant en marxa el decret de pisos turístics que permet mesures com les que anuncia avui l'Ajuntament", ha afirmat la regidora Elisenda Alamany en un missatge a la xarxa X.
Primeres reaccions
Des de l'associació APARTUR, que aplega 7.000 pisos turístics de Barcelona, consideren fora de mida l'anunci de l'alcalde. Diuen que destruirà llocs de treball i espantarà el turisme familiar, que "o no vindrà o anirà a pisos turístics il·legals".
Així ho assenyala el seu president, Enrique Alcántara, que subratlla que els apartaments suposen el 40% de l'allotjament turístic a la ciutat i que eliminar-los impactaria en la resta de serveis que tenen vinculats.
"L'imapcte econòmic que això seria demencial. Es tracta més d'un anunci populista per intentar justificar que no hi ha habitatge a Barcelona que no pas una mesura real que la ciutat es pugui permetre."
També es mostra crític amb la proposta Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, que agrupa eixos comercials i turístics de la ciutat. En una entrevista al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio, ha parlat d'"impacte molt negatiu".
"No podem entendre que Collboni plantegi una expropiació gairebé encoberta d'unes activitats econòmiques que tenen les inversions fetes i estan responent a l'expectativa jurídica que se'ls va donar. S'està ficant en un 'lio' considerable."
Des del Sindicat de Llogateres, en canvi, creuen que la proposta "sona bé", però matisen que "serà real o no en funció del context polític de 2028" i que, fins aleshores, no hi haurà "cap canvi a una situació que ja és límit. A més, afegeixen que "no servirà de res si no es prohibeixen els lloguers de temporada".
El seu portaveu, Enric Aragonès, ha parlat de "foc d'encenalls" en declaracions, també, al "Catalunya Migdia".
"Que Collboni digui que farà això la propera legislatura quan és una cosa que ja estava prevista és parlar per parlar."
Aragonès, a més, creu que el consistori està obviant el "gran problema" que suposen els lloguers de temporada: "Potser Collboni s'oblida que va ser el seu partit, al costat de Vox, el PP i Junts, qui va tombar una regulació dels lloguers de temporada que ja teníem en vigor", sentencia.
Canvis en el 30% obligatori d'habitatge protegit
Collboni també ha anunciat la intenció d'aplicar modificacions en la norma que obliga a dedicar un 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a habitatge protegit, una mesura impulsada per l'anterior govern municipal, liderat per Ada Colau. Tot i admetre que el PSC va "avalar" aquell plantejament, l'actual ajuntament creu que aquesta política no ha funcionat com caldria.
Per això, proposa facilitar que aquest percentatge de pisos socials es puguin oferir en altres parecel·les amb menys burocràcia que fins ara, situades fins i tot en altres barris adjacents. En aquest sentit, també contempla que es puguin concentrar diversos d'aquests pisos socials en una mateixa parcel·la destinada a donar cabuda a les quotes de diverses promocions.
El Sindicat de Llogateres lamenta aquesta modificiació:
"Aprofitant que tothom parlarà d'això primer -l'eliminació dels pisos turístics-, l'Ajuntament cola també un canvi per carregar-se el 30% obligatori d'habitatge protegit. Han permès que les constructores ho boicotegin i ara diuen que no funciona. Estudiarem els detalls."
Des del consistori, també dibuixen tres noves àrees de creixement residencial -el 22@ nord, la Sagrera i la Marina del Prat Vermell-, on plantegen que, en els propers anys, es puguin construir fins a 70.000 pisos nous -30.000 de protegits-. A més, mostren la seva disposició a cedir sòls que siguin de l'ajuntament perquè, per exemple, la Generalitat hi pugui construir com a promotora.
El govern municipal té la intenció que aquestes dues accions es debatin en els propers mesos i passin a formar part del pla Viure, successor de l'actual pla Endreça, que continuaria en vigor.
