Com actuar davant els discursos d'odi al Parlament: la mesa estudia sancionar-los

On és la frontera entre la llibertat d'expressió i els discursos d'odi? El Parlament estudia, a través d'una reforma de la comissió del diputat, la possibilitat d'establir sancions a aquells diputats que excedeixin uns límits en les seves intervencions. 

L'actual codi de conducta preveu sancions de fins a 12.000 euros, però la intenció seria donar-li més força jurídica atorgant-li aquest rang de llei. Aquesta ja era la intenció de la legislatura anterior, però la iniciativa va decaure quan es va dissoldre el Parlament. Des de la irrupció de l'extrema dreta a la cambra catalana, no hi ha hagut sancions, però sí que han estat investigades les conductes de diversos diputats.

En els últims mesos, la mesa s'ha reunit amb experts per saber com aturar o reconduir situacions que s'han viscut a la cambra. Ha rebut l'exmagistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans, l'andorrà Josep Casadevall, o una representació del Parlament de Baden-Württemberg i, a més, ha recopilat jurisprudència europea relativa a la llibertat d'expressió. 

Una de les preguntes és quins són els límits i qui els marca. Sembla clar que la manipulació de dades en seria un. Alguns diputats recorden com fa uns mesos el president del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, exhibia des del faristol del Parlament uns papers amb dades falses sobre el percentatge d'accions delictives comeses a Catalunya per estrangers. O com les xifres d'estrangers empresonats que exposava no coincidien amb les dades oficials. Però aquests missatges poden calar en la ciutadania. 

Més clar sembla decidir objectivament i actuar si es llancen expressions constitutives de delicte d'odi contra rivals o col·lectius socials. Però tot plegat, segons les fonts consultades, és un meló per obrir en un món polític, social i mediàtic en què aquestes maneres de fer no són excepcions.

Les mateixes fonts dubten de la idoneïtat d'interrompre aquests discursos en ple debat parlamentari perquè això "agreujaria el conflicte" i rumien portar casos extrems als tribunals un cop acabada la sessió, tal com es fa en parlaments com el de Baden-Württemberg, a Alemanya. "Actuar en calent no és el camí adequat" és una idea aportada pels experts i que fa seva la mesa.

El cas de Ripoll: un canvi de guió?

En el terreny de l'estratègia dels partits per fer front a l'auge i als discursos de l'extrema dreta han començat a aparèixer diferències els últims mesos. La mostra més clara és el que ha passat justament aquesta setmana a Ripoll. 

Junts ha descartat fer una moció de censura a Ripoll contra Sílvia Orriols per evitar victimitzar-la davant la societat i fer-la créixer electoralment. La decisió dels juntaires ha agafat amb el peu canviat Esquerra, el PSC o la CUP, forces amb les quals estaven preparant desallotjar Orriols de l'Ajuntament; moviment que es va truncar per sorpresa de gairebé tothom.

Aquests partits acusen Junts d'actuar per interès propi i deixar passar l'oportunitat de fer fora l'extrema dreta de l'únic ajuntament que governen.

Potser també per això, Junts ha anunciat que li plantaran cara en tots els fronts per intentar guanyar-los a les urnes. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que combatran de manera directa Aliança Catalana, que "intenta resoldre els problemes dels ciutadans amb el discurs de l'odi".

Suposarà això un canvi de guió en el partit a l'hora d'enfrontar-se amb els de Sílvia Orriols? Dirigents de Junts consultats per 3Cat diuen que fins ara ignoraven el discurs d'Aliança, que fins i tot no els contestaven tot i ser interpel·lats i això ara canviarà. Diuen que s'hi enfrontaran verbalment com ja s'ha vist que fan altres formacions al Parlament com els socialistes, Esquerra, els Comuns o la CUP. 

Un diputat juntaire coneixedor de primera mà de les negociacions i la situació de Ripoll assegura que s'ha acabat lluitant amb l'extrema dreta "amb un braç lligat a l'esquena" i que els seus atacs verbals seran contestats de la mateixa manera, un per un.

Dit això, Junts no creu en l'eficàcia del cordó sanitari, tot i que continuen defensant el pacte antifeixista firmat al Parlament el juny passat. Ho argumenten, per exemple, perquè a Ripoll no ha existit i han aprovat qüestions en benefici de la ciutat, sobretot en l'àmbit urbanístic. I es justifiquen qüestionant "per què vetar iniciatives que són bones només perquè també les voti l'extrema dreta?".

A més, Junts també diu que aquest cordó no funciona al Parlament i posa d'exemple que "els socialistes no tenen cap problema a votar segons quines qüestions amb Vox", com en temes que afecten l'eix nacional. 

A banda, els de Carles Puigdemont acusen el president Illa per la manera que té de confrontar Sílvia Orriols, "intensa i continuada". Asseguren que és per fer-la gran mediàticament i electoralment, una estratègia que va dirigida a desgastar Junts.

L'altaveu del Parlament

I és que els últims temps les formacions d'extrema dreta fan servir el Parlament com a altaveu dels seus discursos populistes i radicals. Fan servir un llenguatge políticament incorrecte, en alguns casos amb dades falses o mitges veritats i arribant a expressions que podrien incitar a l'odi o menyspreu contra alguns col·lectius per la seva religió, procedència o condició sexual. 

Això ha fet que en alguns debats s'hagi apujat el to en les rèpliques dels altres grups i fins i tot del govern. Per exemple, fa només unes setmanes el diputat dels Comuns David Cid va qualificar la diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols de "nazi", mentre la batllessa de Ripoll feia ús de la paraula. 

Orriols va demanar l'empara al president Josep Rull, que va sol·licitar, sense èxit, al comú que retirés l'insult. Cid s'ha justificat dient que Orriols estava fent un discurs islamòfob --la mateixa Orriols reconeix que ho és-- i que el seu partit té vincles amb organitzacions que es reivindiquen com a seguidors del nazisme.

I en l'última sessió de control al govern, el mateix president de la Generalitat Salvador Illa va acusar Orriols de ser racista per comentaris fets amb anterioritat en seu parlamentària, com ara criticar la diputada musulmana d'Esquerra Republicana Najat Driouech per dur hijab.

Preguntada pels canvis que planteja el Parlament, durant una entrevista a "Els Matins" de TV3, l'alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament, Sílvia Orriols, ha assegurat que reflecteix un "deix totalitari de resultat absolutament imprevisible".

Orriols ha recordat, a banda, que ja va ser multada amb 10.000 euros per haver declarat que l'Islam és incompatible amb els valors occidentals. "O penses i parles com ells, o automàticament ets etiquetat de delicte d'odi i, per tant, sancionat", ha criticat.