Com actuar en cas de ciberassetjament a menors i mesures per prevenir-lo

Casos de ciberassetjament com el que ara s'ha conegut a Sant Cugat del Vallès ens recorden la importància de saber detectar a temps i actuar davant els abusos que aprofiten la immediatesa, la disponibilitat, la falta de context i l'aparent anonimat que ofereix internet. 

Com expliquen els Mossos, es considera ciberassetjament el fet de perseguir algú a través de la xarxa per ridiculitzar-lo, insultar-lo o amenaçar-lo.

Aquest assetjament s'acostuma a fer a través d'eines com les xarxes socials, on els ciberassetjadors poden penjar fotografies o vídeos compromesos o de caràcter sexual, en el que es coneix com a sextorsió.

En alguns casos es tracta d'imatges que s'havien captat de mutu acord, però l'assetjador trenca el pacte de no difondre-les.

De vegades, en comptes de publicar-les, l'assetjador utilitza aquestes imatges com a arma per coaccionar la seva víctima i amenaçar-la que ensenyarà la fotografia o el vídeo en qüestió si no fa el que li diu.

Els assetjadors poden fer-se passar per algú altre per aconseguir informació, i tot plegat pot acabar desembocant en casos de pederàstia, pornografia infantil i abús sexual.

És el cas del childgrooming, quan una persona adulta genera perfils falsos fent-se passar per un adolescent per assetjar un menor. Un altre risc és el griefing, quan els insults, vexacions o humiliacions arriben a través d'un joc en línia.

Davant de tots aquests casos, cal actuar. Aquests són alguns consells dels Mossos adreçats als menors:

Talla el xantatge

D'entrada, davant del ciberassetjament o sextorsió cal no enviar més dades, vídeos o fotografies. Evita entrar en el joc de l'assetjador i no cedeixis davant del xantatge.

Conserva les proves

Internet no és anònim i queda rastre del que hi passa. A més, és important guardar les converses, correus, fotos o qualsevol altre material que ajudi la policia a trobar l'assetjador i demostrar el delicte, encara que de vegades el sentiment de culpabilitat et porti a pensar que has de destruir-ho tot perquè no et descobreixin o per no recordar-ho. 
 

Contacta amb l'administrador

En cas de rebre missatges públics amenaçadors o feridors, primer guarda les proves. Si coneixes aquesta persona, demana-li que els retiri, i contacta amb l'administrador de la pàgina com a primer pas per denunciar la situació.

La culpa, per a l'assetjador

La culpa no és teva: l'únic que comet un delicte és l'assetjador. Tu no podies saber les seves males intencions. 

Demana ajuda a un adult

Tot i que sentis vergonya o culpabilitat, recorda que l'única persona que et pot ajudar a sortir d'aquesta situació és un adult de confiança, que et pot ajudar tant a denunciar a la policia com a fer els passos necessaris dins la xarxa social.

Pren mesures legals

Denuncia. Col·labora amb els teus pares o amb una persona adulta de confiança a l'hora de posar la denúncia. El 112, telèfon d'emergències, funciona cada dia de l'any, les 24 hores.

La prevenció, davant de tot

A banda dels passos que cal fer davant l'assetjament, també hi ha alguns consells que et poden estalviar algunes situacions. Aquests són els principals que apunten els Mossos:
 

► Intercanviar imatges sexuals suposa perdre'n el control. Per tant, creix el risc que s'acabin compartint.

► Tingues en compte que la informació que es puja a internet pot quedar-s'hi tota la vida i la pot acabar veient qualsevol persona.

► Abans de pujar fotografies o vídeos on surt altra gent, demana'ls el consentiment.

► Dona informació personal només a qui sigui de confiança.

► Accepta com a amics només aquells que coneguis personalment.

► No concertis trobades a cegues amb desconeguts.

► No iniciïs cap mena de relació amb persones que no són del teu entorn o no coneguis.

► Obre només correus i fitxers adjunts coneguts.

► Tria contrasenyes segures, secretes i complexes i no incloguis dades personals excessives en el nom que usis a l'adreça de correu electrònic.

► Utilitza les opcions com "configurar privacitat", "bloqueig" o "informa" per estar més protegit a internet.

► No enviïs correus que deixin a la vista les adreces d'altres persones.

► Per donar-te d'alta en algun lloc web, compta amb l'autorització dels pares. En cas que tinguis algun problema navegant, demana ajuda perquè no et torni a passar.

El paper dels pares

Molts d'aquests assetjaments tenen com a víctimes menors d'edat. Aquests són els consells que donen els Mossos per ajudar a la prevenció des de casa:
 

► Animeu els vostres fills a compartir les seves experiències a internet amb vosaltres.

► Parleu-ne amb ells i expliqueu-los que us han d'avisar quan rebin correus electrònics estranys.

► Comenteu-los que no han d'acceptar sol·licituds d'amistat de persones que no coneguin personalment.

► Aviseu-los que no han de penjar fotos, vídeos o informació a la xarxa, perquè algú pot manipular aquest material en contra seva.

► Utilitzeu filtres de seguretat.

De tot plegat n'ha parlat a "El matí de Catalunya Ràdio" Marc Masip, que és director del programa Desconnecta i psicòleg expert en addiccions a les noves tecnologies.

Masip ha recordat que el fet que un adolescent no disposi de xarxes socials com ara Instagram no l'allibera de riscos, perquè es pot veure exposat en les xarxes d'algú altre.

"Estem parlant d'una edat en què els nanos necessiten sentir que formen part d'un grup, i admiració dels seus iguals", apunta Masip, que recorda que aquesta és una edat "més fràgil" davant de l'assetjament.

En aquest sentit, l'expert recomana que es forgi una relació de confiança entre els pares i els fills, perquè "quan passin coses com aquesta es pugui dir". "És un treball de fons que no és tan habitual, sovint avisen una professora, una amiga o una cosina més gran", ha explicat. 

En qualsevol cas, Masip creu que aquestes situacions es podrien evitar si s'hagués de tenir una edat mínima per entrar a la xarxa social i acreditar qui hi ha al darrere de cada usuari.