Com actuar quan algú s'ofega o té una aturada cardiorespiratòria: les maniobres de Heimlich i RCP

Cada dia, a Catalunya, entre vuit i deu persones pateixen una mort sobtada per aturada cardíaca. La majoria es produeixen fora dels hospitals i, en molts casos, amb alguna persona al costat. Una ràpida actuació augmenta les possibilitats de supervivència. Però, què hem de fer? Sabem detectar una situació d'emergència i actuar correctament?

Els experts coincideixen que conèixer un parell de maniobres bàsiques pot salvar moltes vides. Però el fet és que els primers auxilis encara són una assignatura pendent. Hem parlat amb la metgessa del SEM Cristina Pinilla sobre la maniobra de Heimlich i la reanimació cardiopulmonar (RCP). 

"Són dues maniobres que estan a l'abast de tothom, no cal ser metge per fer-les." 

Abans d'endinsar-nos en els detalls, cal conèixer la regla fonamental dels primers auxilis: PAS (protegir - avisar - socórrer). Davant d'una situació d'emergència, el més important és protegir la persona de qualsevol perill extern. Després, s'ha de trucar al 112. 

"Recomanem activar l'altaveu mentre parlem amb els professionals, que ens guiaran per poder començar les maniobres." 

Ajudar algú que s'està ofegant

Una de les maniobres més senzilles i efectives és la de Heimlich. Quan una persona s'està ofegant, sigui perquè s'ha empassat algun objecte o per un tros de menjar encallat, com la podem ajudar?

Primer de tot, cal diferenciar entre una obstrucció completa o parcial de les vies respiratòries. Si és parcial, veurem que té dificultats per parlar, fa sorolls estranys en respirar i pot tossir. En aquest cas, Pinilla recomana animar-la a tossir fins que torni a la normalitat.

Però si l'obstrucció és completa, la persona no podrà tossir, estarà agitada, respirarà de manera descoordinada i li augmentarà la salivació. El primer que cal fer és inclinar-la endavant i provar de donar-li cops entre les escàpules amb la base de la mà. Si no funciona, és aleshores quan cal practicar la maniobra de Heimlich.
 

Com es fa la maniobra de Heimlich?

La persona que fa la maniobra s'ha de col·locar darrere el pacient, abraçar-lo i col·locar les mans en un puny entre el melic i la caixa toràcica. S'han de fer cinc compressions abdominals cap endins i cap amunt i després cinc cops interescapulars. S'han d'anar combinant les compressions amb els cops a l'esquena fins que pugui expulsar el que ha ingerit. 

Pot passar que la persona sigui més gran que nosaltres i no puguem fer la maniobra. En aquest cas, es recomana estirar-la a terra boca amunt i fer la maniobra des de dalt. 

Al cap de pocs minuts, si la persona no ha aconseguit expulsar el cos estrany, pot quedar-se inconscient per falta d'oxigen. Aleshores és quan cal fer la reanimació cardiopulmonar, coneguda com a RCP.
 

Una bona RCP pot salvar vides

Hi ha diverses situacions que poden portar a una aturada cardiorespiratòria. Però, com detectem quan algú està inconscient? Els primers símptomes que detectarem és que la persona no es mou i no ens contesta quan li parlem. Per mirar si respira, li posem una mà al front i l'altra al mentó per obrir-li la boca, i apropem la nostra galta. Així podrem sentir i notar si expulsa aire. 

Contra el que s'acostuma a pensar, Pinilla no recomana mirar el pols: "Això ho fa personal sanitari, és difícil de detectar i pot portar a confusions."

Si la persona no respira, s'ha d'iniciar la maniobra d'RCP tan aviat com sigui possible.

S'ha de col·locar la persona estirada boca amunt. Ens situem al seu costat i posem la base del palmell de la nostra mà bona al centre del tòrax i l'altra mà per sobre, com podem veure a la imatge. Amb els braços rectes, fem 30 compressions a un ritme d'entre 100 i 120 compressions per minut. 

Un truc és comptar les trenta compressions mentre seguim el ritme de cançons que bateguen a 100 o 120 bytes per minut. És el cas de "Stayin' alive", de Bee Gees; "Macarena", de Los del Río, o "Girls just want to have fun", de Cyndi Lauper.

La fórmula és de 30 compressions i dues ventilacions. Les ventilacions es fan tirant el cap de la persona cap enrere, tapant-li el nas i traspassant tot l'aire de la nostra boca cap a la seva. 

Pinilla explica que és una maniobra que, si es fa bé, cansa molt: "És important fer-la fins que arriba l'ambulància. Si ens cansem, podem demanar el relleu i que segueixi una altra persona."

En nadons i infants, cal tenir més cura a l'hora de fer la maniobra i adaptar-la als seus cossos. Es poden fer amb els dits o amb una sola mà, i aplicar menys força que la que faríem amb un adult. Per a menors d'un any, la maniobra de Heimlich està contraindicada i es recomana fer directament RCP.

La reanimació cardiopulmonar també es pot practicar amb animals com gossos i gats. En aquest cas, es recomana fer les ventilacions a través del nas de l'animal. 

Si arriba el moment de començar una RCP, és important demanar que ens portin un desfibril·lador extern automàtic (DEA), un aparell que permet realitzar una descàrrega elèctrica sobre el cor d'una persona en aturada cardiorespiratòria. 

N'hi ha en molts llocs: aeroports, avions, centres esportius, centres de transport, escoles, centres comercials, edificis públics, etc. És un aparell semiautomàtic molt senzill d'utilitzar i que es combina amb la maniobra d'RCP. 
 

Començar per les escoles

Per Pinilla, "tothom hauria de tenir la consciència de saber fer un suport vital bàsic". Però la realitat és que encara hi ha molta gent que no està formada. Per tal de revertir-ho, els departaments de Salut, Educació i Serveis Territorials, juntament amb el Consell Català de Ressuscitació (CCR), van impulsar un programa de suport vital als centres educatius.

"Hi ha nens que han sabut reconèixer que el seu familiar estava en una situació d'emergència i han actuat com marca el protocol."

L'objectiu és formar infants i joves, d'entre 3 i 16 anys, perquè sàpiguen reaccionar davant una situació d'emergència. Uns estudis que entren dins el currículum escolar. "És ideal perquè, d'aquí uns anys, tothom sabrà fer suport vital bàsic."

Per als adults, hi ha diversos organismes i associacions que ofereixen cursos en línia i presencials, però no hi ha un programa de formació generalitzat. Segons Pinilla, la majoria de la gent no està formada i són "algunes persones, a títol individual, les que decideixen fer-ho per neguits o per motivació personal".  

 "S'ha de fugir de la idea que jo no ho necessitaré mai", diu. I, encara que no hàgim fet cap curs o ens entrin els nervis, insisteix que, "com tot a la vida, sempre és millor fer alguna cosa que quedar-se aturat".