Com afecta la pobresa en l'educació? És un factor clau, però n'hi ha d'altres

Quina és la causa dels resultats demolidors de l'informe PISA a Catalunya que evidencien que els alumnes de quart d'ESO han empitjorat molt en matemàtiques, ciències i comprensió lectora?

Inicialment, el Departament d'Educació va dir que l'OCDE havia fet l'estudi amb un percentatge més elevat de nouvinguts dels que realment hi ha. Hores després, rectificava i ara apunta a la pobresa infantil i la segregació escolar com a principals problemes. 

Però la pobresa no és l'únic factor. Segons els experts, cal tenir en compte, a més, les mancances en la qualitat de la formació dels docents, la falta de recursos i de mesures sostingudes en el temps.

Radiografia de la complexitat a les aules

A Catalunya, prop d'un terç d'infants i adolescents estan en risc de pobresa, molts més que la mitjana de la Unió Europea. 

Es disparen els alumnes que necessiten suport educatiu

També és important el nombre d'alumnes que necessiten un suport educatiu, ja sigui econòmic --en forma de beques o de material escolar--, com també a l'aula.

Si l'any 2019 se'n detectaven pocs --un 6,5% respecte al total--, aquest curs la xifra ja supera el 21%. El pla de segregació escolar, per exemple, ha tingut molt a veure a l'hora de fer aflorar aquests casos.

I el que també creix són els alumnes estrangers, infants i joves, que poden tenir més dificultats d'aprenentatge, sobretot per l'idioma. Hem passat de gairebé un 15% el 2018-2019 a quasi un 18% el curs passat.

Tres indicadors que constaten que la complexitat a les aules ha augmentat i que condicionen el rendiment acadèmic si no s'apliquen mesures per fer-hi front. Segons els experts, però, darrere dels mals resultats encara cal afegir-hi altres factors.

Efectes de la pobresa en l'aprenentatge

Segons PISA, el 15% de la variació en els resultats es pot atribuir a diferències socioeconòmiques i culturals. 

"Els efectes de la pobresa sobre l'educació són efectes contundents. Són efectes que limiten la capacitat de concentració dels alumnes, limiten la capacitat de relació, l'autoconfiança... Inevitablement s'acaben traduint en els resultats."

Així s'expressa el catedràtic de Sociologia de la UAB Xavier Bonal, que afegeix que cal tenir en compte que la pandèmia ha afectat molt més l'alumnat més desafavorit.

A més, subratlla que les persones que estan en exclusió social cada cop estan en una situació més extrema i això dificulta que les polítiques socials tinguin efecte.

Bonal afegeix, però, que la pobresa "explica moltes coses, però no ho explica tot". I fa aquesta reflexió: 

"Els alumnes que tenim amb condició social desafavorida són els que tenim i són els que necessitem que aprenguin, per tant són aquells en què ens haurem de centrar els pròxims anys."

Què s'està fent per lluitar contra la segregació escolar? 

A Catalunya hi ha una de les xarxes escolars més segregades d'Europa, amb centres amb molta segregació al costat d'altres on n'hi ha molt poca. 

"Això té un impacte bestial en els resultats educatius", ha argumentat el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d'Educació, Joan Cuevas Expósito, en una entrevista a "Els matins" de TV3.

Cuevas ha explicat que s'estan posant recursos específics en els 750 centres de més complexitat i ha destacat que ciutats amb molta segregació com Terrassa han aconseguit no ser-ho tant. Però "hi ha deures per fer", ha admès. 

La importància de les extraescolars

La directora de l'institut escola El Til·ler de Barcelona, Domi Viñas, assegura que les mesures relacionades amb la plantilla sí que tenen un impacte positiu en els centres d'alta complexitat com el seu. Així com una dotació econòmica més elevada en altres recursos, com les extraescolars. 

De fet, s'han vist millores en l'equitat i el nivell de l'educació en països que han promocionat una cobertura universal de les extraescolars, com s'ha vist a Portugal.  

La directora d'aquest centre posa de manifest que cal fer polítiques a llarg termini: 

"Si no hi ha unes mesures sostingudes en el temps, no generarem cap canvi, per més que ens preocupi."

S'està invertint prou?

La directora de Recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, assenyala la necessitat d'invertir més en els centres de més alta complexitat. 

De fet, Nadal apunta que una de les principals causes que expliquen el daltabaix de PISA és la manca d'inversió en educació perquè el sistema està infrafinançat.

La qualitat docent, clau

Més enllà de la pobresa, què falla en el sistema educatiu? Diversos experts coincideixen que un dels punts clau és millorar la qualitat docent. Així ho explica el catedràtic de Sociologia de la UAB Xavier Bonal: 

"Cal millorar la formació inicial, la formació permanent i cal fer més atractiva la professió."

Per la seva part, el docent i assessor en Polítiques Educatives Pepe Menéndez explica que un dels trets diferencials de Singapur, el país que està al capdavant del rànquing de PISA, és que es dona temps al professorat "perquè pugui investigar i reflexionar". 

Perquè això pugui passar aquí, calen recursos, però també un canvi de mentalitat:  

"Per a un corredor de 100 metres, els segons que dura la cursa és només el final d'un procés."

Separar els alumnes per nivells com a França?

Els resultats de PISA han estat negatius al conjunt de l'OCDE. Un dels primers països a anunciar canvis per millorar el rendiment dels alumnes ha estat França, que separarà els alumnes segons el nivell. 

És una bona solució? La directora de Recerca de la Fundació Bofill s'hi mostra en contra i alerta que això faria empitjorar els resultats dels alumnes més desafavorits: 

"Tota evidència científica ens diu que és una solució pèssima. No només no millora els resultats, sinó que, al damunt, els empitjora precisament en l'alumnat més vulnerable."