Com afecta la reforma laboral els treballadors? Què canvia i què es manté

La reforma laboral s'ha aprovat aquest dijous al Congrés dels Diputats amb polèmica. Per un sol vot de diferència, el d'un diputat del PP que assegura que s'ha produït un error informàtic. Aquest vot ha estat tan determinant perquè dos diputats d'UPN que havien de votar a favor del decret finalment hi han votat en contra.

La reforma té tres grans eixos pactats pel govern espanyol amb els sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE. Aquests són els canvis més importants:

El contracte indefinit passa a ser preferent

A partir d'ara, els contractes temporals només es podran fer en situacions molt concretes que caldrà justificar molt bé, de manera que es vol que els contractes indefinits siguin els habituals per defecte.

Les empreses que tinguin activitat de temporada o amb alts i baixos de manera habitual l'hauran de cobrir amb treballadors fixos discontinus, i s'hauran de planificar els períodes a treballar.

Antiguitat ampliada pels fixos discontinus

En aquest sentit, un canvi considerable és que als fixos discontinus se'ls reconeixerà l'antiguitat de tot el període de contracte, no només la dels períodes treballats.

Només en el cas de la construcció els contractes tindran una durada limitada --que haurà de ser la de l'obra que s'estigui fent--, tot i que seran considerats fixos.

Multa de 10.000 euros per contracte temporal fraudulent

El contracte d'obra i servei de fins a 4 anys desapareix, i hi haurà dos tipus de contractes temporals: un per cobrir baixes de treballadors o necessitats de feina puntuals, i un altre per a campanyes comercials i situacions semblants.

Per evitar el frau, les empreses que abusin de la temporalitat podran ser multades amb 10.000 euros per cada contracte fraudulent, mentre que fins ara la multa màxima era de 7.500 euros per empresa.

Convenis vigents mentre duri la negociació

La reforma inclou revertir un dels canvis més criticats de la legislació aprovada pel PP el 2012: a partir d'ara desapareix el límit d'1 any per negociar els convenis d'empresa.

Així, si la negociació s'allarga més, es mantindrà vigent el conveni anterior mentre no hi hagi acord, l'anomenada "ultraactivitat", cosa que donarà més marge als treballadors per poder negociar.

Preeminència dels convenis estatals

D'altra banda, ara els convenis de sector, sobretot els estatals, tindran més pes a l'hora de negociar els d'empresa, perquè desapareix la "clàusula de despenjament", de manera que només es podran firmar si milloren les condicions del sector.

Aquesta clàusula permetia als empresaris fixar sous per sota dels del sector i no aplicar els augments de sou pactats.

Els convenis de sector autonòmics o locals, però, quedaran supeditats als estatals, cosa que no ha agradat a partits com el PNB, que han decidit no donar suport a aquesta reforma.

El motiu és que al País Basc en molts sectors els sous són més alts, i els sindicats bascos, allunyats dels posicionaments d'UGT i CCOO, hi tenen molt protagonisme.

Es consoliden els ERTO

La reforma aprofita l'experiència durant la pandèmia amb els expedients temporals d'ocupació, els ja famosos ERTO, i els incorpora a la legislació amb un paper destacat.

A partir d'ara, doncs, les empreses s'hi podran acollir de manera més habitual si hi ha causes tècniques o de força major que ho justifiquin.

Tindran, a més, un nou mecanisme, el RED, amb el que es podran aplicar reduccions de jornada o de feina en empreses de sectors en transformació o que tinguin crisis sobrevingudes.

Contractes de formació

Al marge d'aquests tres grans eixos, un altre aspecte important de la reforma aprovada són els canvis en els contractes de formació per evitar l'explotació dels becaris, amb dues modalitats: formació en alternança i pràctiques professionals.

El primer cas és per combinar feina i formació i es podran contractar persones de fins a 30 anys durant un màxim de 2 anys, amb el 60% del sou fixat al conveni el primer any i el 75%, el segon, sempre per sobre del salari mínim.

Les pràctiques professionals seran per contractar persones titulades els últims 3 anys durant un període d'entre 6 mesos i 1 any, amb la retribució que marqui el conveni per a la categoria laboral.

Canvis del govern Rajoy que no es reverteixen

Aquestes són les modificacions més notables en la legislació laboral, però queden vigents alguns dels canvis més criticats de la reforma del PP del 2012.

Per exemple, es manté la reducció de les indemnitzacions per acomiadament improcedent en 33 dies per any treballat, en comptes dels 45 d'abans del 2012, i en 20 dies per al procedent.

A més, les empreses podran seguir fent expedients d'acomiadaments col·lectius per tancaments o reduccions dràstiques de plantilla sense l'autorització administrativa i amb negociacions d'un mes.

També continua vigent la possibilitat que les empreses que justifiquin dificultats econòmiques es despengin del conveni.

I es mantenen els mecanismes perquè els empresaris puguin modificar condicions de treball dels seus assalariats i altres aspectes de regulació de la flexibilitat interna.

Ara, les empreses tindran fins al 31 de març per adaptar-se a la nova legislació laboral, i fins llavors podran continuar fent contractes temporals, però amb una durada màxima de 6 mesos.