Com afecta la sequera els Bombers? Demanen estalviar aigua per l'extinció d'incendis

Els Bombers de la Generalitat fan front aquest estiu a una de les campanyes més complexes des de fa anys. Les altes temperatures, el sotabosc acumulat i la sequera, que fa més de 30 mesos que s'arrossega, han encès totes les alarmes. La falta de pluja té un doble efecte: augmenta el risc d'incendis i disminueix les reserves d'aigua que poden fer servir els Bombers.

Ja hi ha dos pantans dels quals no es pot agafar aigua per extingir incendis. Ni la Baells, al Berguedà, ni la Llosa del Cavall, al Solsonès, estan operatius. Hi ha massa poca aigua per carregar els avions que s'utilitzen per apagar incendis forestals. A més, si la situació no canvia, Sau també podria sumar-se a aquesta llista.

Per altra banda, també preocupen les 1.600 basses públiques que hi ha repartides per tot el territori i que els Bombers fan servir per omplir camions i helicòpters. N'hi ha 200 que es troben fora de servei i les altres 1.400 es troben "per sota de la seva capacitat", segons explica a l'ACN Jordi Castellví, sotsinspector del GRAF dels Bombers.

A més, els hidrants forestals que es nodreixen d'aquests recursos "tampoc estan al 100%", segons Castellví.

"És un crit d'atenció al conjunt de la societat per minimitzar al màxim el consum d'aigua."

Per tot plegat, els Bombers han fet un toc d'atenció per estalviar aigua. Tot i que diu que "no cal ser alarmistes", Castellví admet que "la sequera posa més tensió al sistema". Alerta que la situació de sequera pot restar "efectivitat" al cos.

"L'aigua arribarà, però pot trigar més"

El cap de Mitjans Aeris del cos, Francesc Serra, tampoc vol adobar l'alarmisme. Diu que el fet que dos pantans es trobin inoperatius no tindrà conseqüències en les tasques d'extinció. Això sí, l'aigua pot trigar més a arribar.

"L'aigua arribarà sempre, tot i que en determinats casos pot trigar més."

Serra reconeix que en cas que es produeixi un incendi en àrees de Catalunya properes a la Baells o a la Llosa del Cavall, "l'aigua dels avions trigarà una mica més a arribar" perquè "hauran d'anar-la a buscar a altres embassaments més allunyats".

El cap de Mitjans Aeris recorda que els Bombers també disposen d'helicòpters, que poden arribar a transportat mil litres d'aigua i que desenvolupen un paper essencial a l'hora d'apagar els incendis forestals.

"Els avions tenen una capacitat superior, de 3.000 litres, però mentre aquests mitjans fan la seva rotació, els helicòpters poden haver anat i tornat de carregar a les basses tres cops", explica en una entrevista a l'ACN.

Els helicòpters tenen l'avantatge que poden carregar a qualsevol dipòsit. Només cal que estigui preparat i que sigui prou profund i ampli per operar-hi de forma segura.

Analitzant punts de càrrega

Davant aquesta situació complicada, els Bombers han avançat la inspecció dels denominats "punts de càrrega", els llocs d'on poden agafar aigua.

Francesc Serra confirma que ja han començat a fer les proves per avaluar-los, una feina que abans es feia al maig: "Aquest any ens hem avançat".

Entre d'altres, els controls inclouen tasques de reconeixement del terreny i pràctiques per treure l'aigua. Enguany, però, aquests darrers exercicis es limitaran, de forma que no s'agafarà aigua de les basses que estan en municipis on hi ha restriccions per la sequera.

Com combatran els incendis?

L'escassetat d'aigua també canvia la manera d'enfrontar-se al foc. El sotscap del cos d'elit dels Bombers, Jordi Castellví, assegura que ara s'opta per potenciar la resposta tècnica a l'hora de gestionar els grans incendis. "Busquem els grans eixos de contenció en lloc d'anar fent el perímetre del foc i combatre'l amb línia d'aigua".

"El que es fa és esperar que l'incendi arribi a pistes per confinar-lo."

"És prioritari que no es produeixi un col·lapse del cos de Bombers", explica Castellví. L'objectiu és poder atendre el dia a dia i també un foc forestal. "Això implica fer una bona priorització, discriminar quins incendis tenen més potencial o poden afectar persones i moure els recursos cap a un lloc o cap a un altre", apunta.

Una altra part de l'estratègia passa pels plans de protecció de grans massissos, que busquen delimitar els incendis: "Ens hem d'assegurar que un incendi a les muntanyes de Prades no passi al Montsant".

Una tercera pota passa per la pagesia, ja que els camps de conreu que es troben al voltant dels massissos tenen un paper clau per evitar la proliferació del foc.

Els punts negres aquest estiu

Quins indrets fan patir més? Els Bombers apunten que les zones que presenten més risc d'incendi són els massissos amb elevada càrrega forestal i, en especial, les zones de l'interior de l'Anoia, el Bages, la Conca de Barberà o el Priorat.

També paren especial atenció a alguns punts del litoral i el prelitoral, que davant de vents extrems poden estendre's a Terres de l'Ebre i Girona.

"En resum, on hi ha més risc és a la Catalunya Central, el Tarragonès, les Terres de l'Ebre i Girona."