Com afecta un desnonament els infants a l'escola: "Arriben plorant, desubicats"

A l'Escola Mossèn Jacint Verdaguer, un centre d'alta complexitat del Poble-sec de Barcelona, aquest curs ja s'han desnonat quatre famílies i n'hi ha com a mínim tres més que ja han rebut algun avís. No és un cas aïllat. Els centres educatius de la capital catalans denuncien que cada vegada hi ha més alumnes a qui fan fora de casa i que acaben vivint amb pares i germans en pensions o infrahabitatges.

Organitzats en la plataforma Docents 080, un grup de més de 1.000 mestres, ha fet un crit d'alerta per les greus conseqüències que té per als alumnes viure aquesta situació tan precària. "Quan perds l'habitatge, cau tot", resumeix Anna Pérez, directora de l'escola del Poble-sec i membre de la plataforma.

Entre gener i febrer, i només de l'escola Jacint Verdaguer del Poble-sec, sis menors han estat desnonats o estan en procés de desnonament. Escola i barri diem prou! Prou apartar menors de la seva escola, entorn i companys! 🔥😡✊️ #Poblesec pic.twitter.com/fH9lkOmTtU

— Orgull Poble-sequí 😎🅾️🅿️💙 (@poblesequi) January 25, 2025

L'últim desallotjament que ha hagut de viure de prop l'Anna és el d'una família amb tres menors que han passat la primera nit en un alberg municipal.

"No ens hem d'imaginar gent que és molt pobra. Són treballadors que, de cop i volta, els apugen el lloguer. En aquest cas, a més, l'habitatge no tenia cèdula d'habitabilitat i al rendista no li ha passat res."

Després de perdre la casa, moltes famílies acaben reallotjades en pensions o habitacions rellogades, amb altra gent. "Els lavabos són compartits, no hi ha taula a l'habitació i fan els deures a la sala de la rentadora, que és on hi ha una taula", explica López sobre un cas de fa 15 dies. A més, sovint els toca a anar a viure lluny del barri, fent més d'una hora de trajecte per arribar a classe.

I quan es produeix aquest terrabastall, l'escola s'acaba convertint en un refugi, en un espai segur on estar molt pendent de les emocions. Núria Cervera, cap d'estudis de l'Escola Mossèn Jacint Verdaguer, recorda el primer cas greu que van haver d'afrontar, el curs passat, i recorda que massa vegades, en un desallotjament, els menors són "invisibilitzats".

"Comencem a plantejar-nos aquesta situació a partir d'unes nenes que arriben després d'haver viscut la primera part d'un desnonament. Arriben plorant, desubicades, desorientades."

Un degoteig de casos "escandalós"

En aquell primer cas, quan les mestres preguntaven a les nenes què necessitaven, elles els responien que necessitaven "la màxima normalitat i volien riure". La més petita de les germanes, explica Cervera, els va admetre que se sentia "frustrada" perquè no sabia on haurien d'anar quan arribés el moment de sortir de l'aula. I és que cada nen, asseguren, entoma aquests cops, marcats pel neguit i la tristesa, de manera diferent: hi ha des dels que es concentren a fer molt bé la feina, fins als que els canvia el comportament.

Per lluitar contra aquestes situacions, el col·lectiu denuncia que els desnonaments són, també, una vulneració del dret a l'educació de joves i infants perquè impedeixen que puguin seguir els aprenentatges amb normalitat. Subratllen que, per poder estudiar i tenir èxit, s'han de tenir unes mínimes condicions de vida.

"Cal donar resposta com a societat a aquesta injustícia que estem vivint", assegura la directora del centre, que qualifica d'"escandalós" el degoteig de casos en alguns barris de la ciutat. L'any 2023, Barcelona va concentrar prop d'una quarta part dels més de 5.000 desnonaments que es van fer a Catalunya, segons dades del Consell General del Poder Judicial.