Com afectarà l'emergència per sequera l'agricultura, la ramaderia, la indústria i el turisme?

Aquest dijous s'ha aprovat l'emergència per sequera extrema en 202 municipis que s'abasteixen de l'aigua del Ter i el Llobregat. Afecta gairebé 6 milions de persones des de l'àrea metropolitana de Barcelona fins a la Catalunya Central, el Vallès, el Maresme i també comarques gironines.

Mai s'havien fet unes restriccions com aquestes en una àrea tan gran, ni amb la sequera de l'any 2008, i la reducció de consums d'aigua al camp, la indústria o el turisme, així com el no poder ampliar el negoci sense autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), afecta de ple aquests sectors econòmics.

Afectacions al camp: reducció del 50-80% d'aigua

Amb l'entrada en vigor de les noves restriccions, pagesos i ramaders hauran de reduir entre el 50% i el 80% l'aigua que fan servir per regar i cuidar el bestiar. Pel que fa a activitats ramaderes, no es donaran autoritzacions d'entrada d'animals a noves explotacions ramaderes o per a l'ampliació d'aquestes explotacions quan es posi en risc el benestar animal, davant la reducció de consums dels usos ramaders de l'aigua.

Un exemple el tenim a la Granja Soler de Navàs, al Bages, on tenen 2.500 garrins d'engreix i vaques que pasturen quan poden. Ara, amb la sequera, ho tenen difícil. Fa temps que apliquen tecnologies per reduir el consum d'aigua com els xumets per als garrins, d'on només en surt un fil d'aigua quan el porc xuma. 

Tal com explica el ramader Genís Soler, per ara no té problemes d'abastiment, però amb la fase d'emergència, la reducció d'aigua a la ramaderia passa del 30% al 50%. 

"Això és inviable. Podem un 10%? Potser un 30%? Però un 50%... Això només és possible reduint caps de bestiar. I si en reduïm, els números no surten."

També es queixa el coordinador d'Unió de Pagesos al Bages, Josep Guitart, que recorda que molts ramaders depenen de fonts, rius i basses per poder donar aigua per beure al seu bestiar durant les pastures:

"Ara tot això s'ha anat assecant. A la riera Gavarresa, per exemple, no hi baixa ni gota d'aigua des de fa 5 mesos. El govern té un pla B per garantir aigua a tot aquest bestiar?"

Els encarregats de subministrar l'aigua són els ajuntaments, i en alguns casos els resulta difícil controlar les restriccions.

Josep Maria Casafont, alcalde de Navès, un poble del Solsonès on la principal activitat és la ramadera, diu que ell està obligat a donar aigua per a tants caps de bestiar com tingui cada granja, però també alerta que les mesures per la sequera poden obligar a reduir el nombre d'animals:

"No li podem dir al porc que begui menys. Jo no puc tancar l'aixeta. Si hi ha 1.000 porcs o 1.000 vedells, jo he de garantir aigua per a 1.000 porcs o 1.000 vedells. Per tant, per reduir el consum d'aigua, només es pot fer reduint caps de bestiar. I si és així, hi hauria d'haver una compensació."

En aquest sentit, Jordi Armengol, responsable del sector ramader d'Unió de Pagesos, considera que la pagesia és un dels sectors més castigats quan el consum d'aigua a les explotacions ramaderes de les conques internes és del 2% del total, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua. 

"Ens sembla injust que en el primer estadi de la fase d'emergència l'agricultura hagi de reduir el 80%; la ramaderia, el 50%, i els altres usos com la indústria, el 25%. Per què es discrimina més un sector respecte a l'altre? La majoria d'explotacions familiars són mixtes, vivim de diverses potes: els camps, els ramats… I si amb la sequera anem tallant totes les potes, ens quedarem sense res a taula i asseguts a terra." 

Una de les imatges que mostren la duresa de la sequera la veiem al Maresme, a la Tordera, un riu sense una gota d'aigua. Tot i que és un riu que baixa sec bona part de l'any, no es recorda que també estigui així a l'hivern i de Palafolls cap amunt. Per sort, a l'aqüífer, les aigües subterrànies, encara hi queda aigua, i els pagesos de la zona van tirant.

Una altra zona on també es conserven moltes finques agràries són les Cinc Sénies a Mataró. Aquí, per sort, també segueixen mantenint els cultius, de moment. A les zones més properes al mar, els aqüífers van més plens i això fa que als pous encara es trobi aigua.

Això sí, si no plou, la pressió de l'aigua de mar serà més gran que la que ve de terra i hi ha el perill que se salinitzi en excés. 

Els que ja han hagut de començar a fer canvis són els pagesos que tenen les finques més cap a muntanya. Alguns han reduït cultius perquè els pous estan pràcticament secs i altres ja estan modificant el tipus de productes que conreen. 

Afectacions a la indústria: reducció del 25% d'aigua

L'entrada en la fase d'emergència per sequera obligarà les indústries a reduir el 25% el seu consum d'aigua. Això pot comportar problemes en el volum de producció i, fins i tot, de retallada de personal en alguns casos. 

Un exemple d'indústria que es pot veure afectada per les restriccions el trobem a Terrassa, a Ramon Caus SA. És una fàbrica on es tenyeix filatura tèxtil. Afronten la fase d'emergència amb preocupació. 

El volum de feina des de finals d'any és baix i això els ha permès estalviar més del 15% que exigia la fase d'excepcionalitat. Les dificultats, diuen, arribaran quan les comandes dels clients augmentin. Aleshores, l'estalvi obligatori del 25% pot representar maldecaps productius i tot seguit laborals per a una plantilla de 15 treballadors. 

Ramon Caus, el gerent de l'empresa, és molt clar:

"Si ens hi veiem obligats, haurem de trobar maneres de reduir costos en la producció. Pot ser que hi hagi algun ERTO, que, en el nostre cas, podria afectar dues o tres persones."

Des d'entitats com el clúster de l'aigua de Catalunya, una associació que agrupa empreses i centres de coneixement, es reclama a les administracions incentius perquè les indústries puguin consumir aigua regenerada procedent de les depuradores.  

Xavier Amores, el director del clúster, afirma que "si són capaços que aquesta aigua regenerada tingui un preu més econòmic per a la indústria, els empresaris seran capaços de fer més inversions a mitjà i llarg termini".

Aigua regenerada com la que es produirà en fase de prova pilot a l'estació depuradora de Mataró i que es pot dedicar en part a usos industrials. 
 

Afectacions al turisme: els preocupa perdre clients

I, finalment, un altre dels sectors que es veuran afectats per l'entrada en emergència per sequera del sistema Ter-Llobregat és el sector turístic. Davant de les mesures anunciades pel govern de prohibir omplir o reomplir les piscines de càmpings i hotels, el sector treballa ja per fer-ho amb aigua de mar i seguir oferint un bon servei.

El govern de la Generalitat oferirà ajuts al sector per reduir el consum d'aigua. A l'Alt Empordà, per exemple, alguns establiments de poblacions turístiques com Roses, que estan en emergència des del setembre, fa temps que inverteixen en mesures d'estalvi d'aigua.

I és que el sector se sent en el punt de mira i entén que no pot quedar al marge de les restriccions que a partir d'aquest dijous afectaran gran part de la població de Catalunya. 

Amb set mil places hoteleres, gairebé dues mil tres-centes de càmping i més de cinc mil d'apartaments turístics, l'Ajuntament de Roses busca també alternatives perquè les restriccions no frenin el motor econòmic del municipi, i fa una crida a poblacions veïnes a fer una dessaladora mancomunada.

Propostes que entitats ecologistes com Aigua és Vida consideren pedaços i les titllen d'insostenibles.