Com afectarà les feines la nova economia verda: una de cada quatre hauran de canviar

Una quarta part de les feines actuals es veuran afectades per les polítiques que estan adoptant els estats per arribar a l'escenari de zero emissions el 2050. Són les conclusions d'un informe de l'OCDE, que avisa que l'impacte al mercat laboral serà inevitable. D'una banda, les ocupacions vinculades a indústries altament contaminants desapareixeran o es reduiran, però alhora també se'n crearan ocupacions noves, sobretot en sectors més respectuosos amb el medi ambient. Finalment, el gruix de les ocupacions actuals es transformaran i redefiniran per ser més sostenibles. L'OCDE també calcula el grau d'afectació per cada regió i dins Espanya, Catalunya, Balears, País Basc i Madrid són les més ben posicionades per aprofitar l'impuls laboral d'aquesta transició.
 

Feines en risc: els sectors més exposats

Segons l'OCDE, la destrucció d'ocupació serà moderada, principalment perquè els sectors més contaminats representen només una petita fracció del total de treballadors. D'acord amb el seu informe, les indústries més contaminants són responsables de gairebé el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però tan sols concentren el 7% de tota la força laboral. Aquests treballadors seran els que rebran amb més contundència l'impacte de la transició energètica.

Quins sectors seran els més afectats? Doncs aquelles empreses amb més emissions contaminants, com ara producció d'energia, mineria, indústria pesant que consumeix molta energia (metal·lúrgia, productes refinats del petroli, química, paperera) i serveis de transport. L'OCDE també hi inclou l'agricultura, tot i que l'organisme descarta que l'impacte sigui tan gran com a altres sectors.

L'OCDE assenyala que el cost de perdre de la feina en molts d'aquests sectors és especialment alt, perquè es tracta habitualment de treballadors de més edat, amb més antiguitat de l'empresa i menys formació: uns factors que són un obstacle a l'hora de trobar una nova ocupació. A més, normalment, aquestes indústries paguen uns salaris més alts que la mitjana en proporció al nivell de formació dels seus empleats, segons l'OCDE. D'acord amb els seus càlculs, els treballadors que perdin la seva feina s'enfrontaran, en els anys posteriors, a pèrdues en els seus ingressos d'un 36% de mitjana anuals, molt més que aquells treballadors que provinguin d'altres indústries, que veuran minvats els seus ingressos en un 29% de mitjana.
 

Països guanyadors i perdedors

Un dels països més afectats serà Polònia, amb un 10% dels seus treballadors en indústries fortament emissores. Molt a prop hi ha la República Txeca, els països bàltics i Eslovènia. A la banda contrària trobem Luxemburg, Països Baixos, Irlanda i Dinamarca, amb menys del 5% de la força laboral ocupada en sectors altament contaminants perquè tenen una economia més enfocada als serveis. Espanya, dins aquest rànquing, se situa per sota de la mitjana de l'OCDE, amb un 5% de la seva força laboral en aquests sectors fortament emissors.
 

Suport públic per alleugerir l'impacte

En el cas de les feines amb més risc, l'OCDE recomana polítiques públiques de suport, per mitigar la caiguda d'ingressos i la pèrdua de llocs de treball. Una manera és avançar-se amb formació i programes concrets, com és el cas del pla australià per alleugerir l'impacte del tancament de fàbriques del sector de l'automòbil, o bé les polítiques alemanyes per finançar el tancament de mines de carbó, especialment a les regions més afectades a l'àrea del Ruhr. Els treballadors més joves van rebre formació per canviar d'ocupació a altres sectors, mentre que els que tenien més edat van prejubilar-se amb subvencions públiques. En total, el cost d'aquests programes va ser de 40.000 milions d'euros, amb uns 5.000 milions dedicats a les prejubilacions.

"Feines verdes"

A l'altra cara de la moneda hi ha tots aquells treballadors en ocupacions vinculades directa o indirectament amb la transició energètica. Per ells, les polítiques de lluita contra la crisi climàtica tindran un impacte positiu. L'OCDE calcula que de mitjana, un 25% dels treballadors entre el 2015 i el 2019, treballaven en alguna "ocupació verda", un percentatge lleugerament superior al que presenta Espanya. Grècia es troba a la cua amb un 15%, mentre que Estònia s'ubica a l'altre extrem amb un 25% d'ocupacions "verdes". En aquest grup s'inclouen, no només feines dedicades a mitigar el canvi climàtic, sinó també aquelles que tot i no contribuir directament a la reducció d'emissions, produeixen béns i serveis per a activitats sostenibles. Ara bé, la majoria d'aquestes feines no són noves, només un 14% d'aquests treballadors estan desenvolupant una feina de nova creació.

Salaris diferents

Les ocupacions impulsades pel sector verd tendeixen a pagar salaris per hora més alts que la mitjana. Entre els països de l'OCDE pels que es disposen dades, la incidència de les ocupacions impulsades pel sector verd és major entre els treballadors amb elevats salaris (22%) que entre els treballadors amb sous baixos (18%). Per contra, les ocupacions intensives en emissions de gasos d'efecte hivernacle són més freqüents entre els treballadors amb salaris baixos o mitjos que entre els treballadors amb salaris alts.

L'informe de l'OCDE posa també la lupa en el mercat laboral espanyol. Un de cada cinc treballadors té feines que poden tenir un impuls gràcies a la transició verda. Ara bé, segons l'estudi, només l'11,5% són en feines noves, professions sorgides amb l'impuls de la transició verda. La resta són feines que ja existien, i que s'hauran d'adaptar als nous temps. En aquest cas, la mitjana de l'OCDE és del 14%. També és cert que, a Espanya, només el 5,4% de la força laboral està empleada en sectors altament contaminants, per sota de la mitjana de l'OCDE.

L'estudi estudia amb detall com es troba posicionada cada comunitat autònoma. Analitza el pes que tenen les indústries més contaminants respecte a la mitjana del país i alhora el pes dels sectors "verds".
 

Catalunya, bon nivell de partida

En la cursa per adaptar el mercat laboral a la nova situació, no totes les comunitats es troben al mateix punt de Partida. Catalunya és de les més afavorides, amb un percentatge d'indústria "verda" un 0,4% superior a la mitjana de l'estat i alhora amb un pes dels sectors contaminants un 0,6% inferior a la mitjana. Una situació similar a la que tenen les Balears, la Comunitat de Madrid o el País Basc, que és una de les comunitats on la indústria sostenible està més desenvolupada.

A la banda contrària, trobem Múrcia, Andalusia o Astúries, on no només el percentatge d'indústria contaminant supera la mitjana de l'estat, sinó que a més presenten un desenvolupament pel que fa a les ocupacions "verdes" a la cua, molt per sota de la mitjana.

Destaca també l'Aragó, que tot i presentar un percentatge per sobre de la mitjana en ocupacions contaminants, és de totes, la que manté el percentatge més elevat en ocupacions "verdes".

Treballar de sol a sol

Un altre grup important de treballadors que patirà per la crisi climàtica, malgrat no perdre la feina, seran aquells exposats a les altres temperatures, amb feines en exterior, com operaris de la construcció, venedors, agricultors o pescadors, per exemple. Molts estudis constaten com l'exposició a onades de calor i elevades temperatures afecta la salut, incrementa el risc d'accidents, redueix la productivitat i fins i tot el rendiment de la maquinària.

L'OCDE (amb dades del 2015) calcula que un 13% dels treballadors europeus i dels Estats Units patirà alguna d'aquestes conseqüències, amb l'agreujant que les regions on hi ha una major proporció de treballadors exposats a les altres temperatures són també les que, segons les actuals projeccions, patiran amb més virulència increments de temperatura d'aquí al 2050. Espanya està per sobre d'aquesta mitjana, amb un 25% dels treballadors en risc de patir aquestes conseqüències. Un percentatge superat per Turquia amb un 26%. A l'altra banda, es troben països com Estònia o Noruega, però també Itàlia on l'afectació queda molt per sota del 10%.